Exposició "Lletra i Color" al Cau d'art "La Premsa" de Ribes

Exposició de pintures de Carme Bernet i Laia Forns inspirades en el llibre de poemes "Poesia a dues veus" de Eva Bassó i Pau Fleta.

Segon Concurs de Poesia del Casal de Jubilats i Pensionistes de Sant Pere de Ribes

El Casal de Jubilats i Pensionistes de Sant Pere de Ribes organitza el Segon Concurs de Poesia. Concurs obert a tothom, socis i no socis. Les bases del certamen estan a disposició dels interessats al Casal.
El 5 de maig a les 17 hores tindrà lloc una festa amb recitació de les poesies, lliurament de premis, recital de cantautors i actuació de la Coral del Casal de  Ribes i Coral del Casal de Les Roquetes.

Exposició d'apunts de Montserrat Ribàs a Sant Pere de Ribes

La Montserrat Ribàs ens convida al vernissatge que tindrà lloc demà, 27 d'abril a les 8 del vespre al Bar "Les Veïnes" del carrer Lluís Companys, 23 de Sant Pere de Ribes.
Us hi esperem a tots.

Este jueves, VI RECITAL POÈTIC

Aquest dijous 26 d’abril a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, a les 19 hores, Cor Literari arriba al Sisè Recital poètic. Els poetes: Antònia Sabater, Bárbara Scuderi, Eva Bassó, Jorge Aguilar, Magda Altabella, Pau Fleta y Raul Contreras recitaran les seves darreres creacions.

Obrirem el acte amb un  homenatge al poeta Marià Manent i Cisa (1898-1988) a càrrec de Antònia Sabater i José M. Alvarez.  Comptem amb l’assistència de Fina i Roser, les dues filles de Marià Manent.

Us esperem!

Sant Jordi 2012, Recomana un llibre

Recomana un dels teus llibres inoblidables a aquest Sant Jordi. Entra a Commentarios i deixa el títol del teu llibre preferit, si vols pots afegir el comentari que vulguis. Publicarem la llista de recomanacions.
Moltes gràcies i molts llibres!

Cor Literari

                                                  Aquarel·la: Xus Duran

Relació de llibres recomanats:

ARRELS NÒMADES - Pius Alibek   (Josep Maria)
CAMÍ DE SERVITUD - Friedrich Hayek  (Francesca)
ELENA O EL MAR DE VERANO - Julián Ayeste (Francesca)
EL LECTOR DE JULIO VERNE - Almudena Grandes (anònim)
GOMA DE BORRAR - Josep Montalet (Joan Enric)
ENFOTEU-VOS-EN - Fundació Arrels  (Magda Altabella)
POR EL BIEN DEL IMPERIO -Josep Fontana (anònim)
MEMORIA D'UNS ULLS PINTATS -Lluís Llach (J. Ruiz)
QUADERN DE LES HORES PERDUDES - Silvestre Vilaplana (J. Ruiz)
LA CIVILIZACIÓN DEL ESPECTÁCULO - M. Vargas Llosa (anònim)
UN ÁNGEL IMPURO - Henning Mankel  (Benito)
LA INFANCIA RECUPERADA -  Fernando Savater (José María Álvarez)
AIRES DE DYLAN -Enrique Vila-Matas (Víctor Redondo)
LA MUERTE DE VIRGINIA - Leonard Woolf  (Víctor Redondo)
LA HIJA DEL ESTE - Clara Usón  (Víctor Redondo)
VIATGE A L'OPTIMISME - Eduard Punset (Anònim)
MEMÒRIES - Jordi Pujol  (anònim)
LA DONA VELOÇ - Inma Monsó (anònim)
ZAMA - Antonio Benedetto (Nuria Sellés)
AKHENATON EL REI HEREJE - Mahfuz Naguib (Nuria Sellés)
ALAMUT  - Vladimir Bartol  (Nuria Sellés)
JO CONFESSO - Jaume Cabré (David)
EL ENREDO DE LA BOLSA Y LA VIDA -E. Mendoza (Mercè)
PLANETA INDIGNADO - Josep M Amtetas i Esther Vivas (Esther)
UNA LLETRA DE COLOR BLAU PÀ·LID - Franz Werlfel (Anònim)
EL AMANTE - Margarita Duras (Pilar)
NO DIGAS QUE FUE UN SUEÑO -Terenci Moix (Pilar)
LA SONRISA ETRUSCA - José Luis Sampedro (Magda)
EL JARDIN OLVIDADO - Kate Morton (Magda)                                

Próximo sábado día 21: LA PELL FREDA

En nuestra próxima tertulia del 21 de Abril, hablaremos de la novela LA PIEL FRIA de Albert Sánchez Piñol. Presentará el libro Francesca Carmona, quien nos hace aquí un primer adelanto:

La imagen procede del cartel de la versión cinematográfica
de LA PIEL FRIA, actualmente en rodaje

Pell freda? Amfíbia? Humana?

L’Albert Sánchez Piñol comença una novel·la que es podria dir fantàstica, anguniosa i inquietant, amb tres frases que ens fan pensar:

Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n’hi ha d’altres amb les quals no ens convenen els diàlegs.

Alguns van expressar davant d’aquesta frase que traurien algun adverbi  o adjectiu, una persona va destacar l’adjectiu atroç (“és trencador i suggerent”; la majoria estava d’acord amb la reflexió, li agradava, li semblava interessant i va contestar que continuaria llegint la novel·la. El llenguatge directe, col·loquial, ràpid, fresc, animalístic reforça la intensitat de l’escriptura i la lectura.

En català, tenim exemples de literatura fantàstica (contes i narrativa) com Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) i Manuel de Pedrolo (Mecanoscrit del segon origen) entre molts altres autors que han fet incursions en aquest tipus de literatura.  Però en els clàssics internacionals, Conrad, Lovecraft, Wells, Stevenson, la ficció es converteix sovint en un recurs d’introspecció, d’examen de les pors, d’intent d’abastir el subconscient, la sexualitat, del concepte de monstre. La batalla quasi constant a l’exterior, i la perpètua a l’interior humà, omple de sentit aquesta obra d’en Piñol. Seny o bogeria, però només en dos àmbits el monstre propicia la confusió entre aquesta dicotomia: la violència i el sexe (representat per la figura femenina, l’Aneris). Tot això, que no és poc, i més.

Francesca Carmona

Laura Borràs presenta al seu llibre "Un mar de cebollas" a Cor Literari Garraf

El dissabte, 14 d'abril a les 19 hores, Laura Borràs ens parlarà del món de la creatividat i la il·lustració i ens presentarà el llibre "Un mar de cebollas".

Laura Borràs és filòloga, doctora en Lingüística, traductora, il·lustradora i escriptora.
Les seves obres han estat exposades a una dotzena d'exposicions i publicades llibres i revistes.
Actualment té obra exposada a La Riera (Sant Pere de Ribes) i La Cerverina (Cervera) "La música dibuixada"

El próximo miércoles, una nueva charla sobre Literatura y Cine en la velada literaria de Magda Altabella de El Retiro de Sitges. Esta vez, José María Alvarez nos hablará sobre la novela de la que se han hecho más adaptaciones cinematográficas a lo largo de la historia: El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde, de Robert Louis Stevenson. A través de estas películas, estudiaremos como diferentes cineastas han interpretado una misma obra escrita, produciendo versiones muy diferentes.

Cicle de conferències: ELNA converses i valors

Del 10 al 20 d'abril
Exposició “Del roig al violeta”de l’artista gràfic Xus Duran
Inauguració dissabte 14 abril, a 2/4 de 12 del migdia

13 d’abril, a 2/4 de 7 de la tarda
Conferència “Elna una terra de valors i de sabors”,
sobre la història i el patrimoni d’Elna, a càrrec de
Nicolás García, alcalde d'Elna; Ricard Nieto, cap del Servei
d’Afers Transfronterers i Catalanitat de l'Ajuntament d'Elna,
i una persona nascuda a la Maternitat.

20 d’abril, a 2/4 de 7 de la tarda 
Trobada i conversa amb l’escriptora Assumpta Montellà
per conèixer de prop la seva obra literària
dedicada a la Maternitat d’Elna
Lloc:
Centre Cívic de la Geltrú 
(pl. de l’Associació d’Alumnes Obrers, s/n) 
Ho organitzen:
Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú,
clubs de lectura “Matins literaris” i “Lectura en Veu Alta”
de la Biblioteca Joan Oliva, Club de Lectura Fàcil (nivell avançat)
de la Biblioteca Josep Pla de les Roquetes i Associació ELNA,
amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
i el suport de les llibreries Llorens Llibres i La Mulassa

"Flama d'abril", Marià Manent

Flama d’abril

El dia que el lotus florí,

ai las! la meva ment era errabunda

i no n’havia esment. 

R. Tagore

Els arbres fan una boirina verda

pels caminals on queia el nou ruixim.

Al cel, el núvols, que la llum esquerda,

són una rosa, són un bell raïm.

El cor pesava com una despulla

i preguntava l’esperit:

Si el roser tendre ha tret la nova fulla,

jo no sabia, ni sentia re. 

No em fou amiga la claror somorta,

ni  la plugeta com els diamants.

Un sol desig es deturà a ma porta

i ara allargava totes dues mans.

bon pidolaire, que no us puc servir!

Els arbres pàl·lids fan una boirina:

cerqueu sopluig, però no pas en mi>

El meu desig tornava, amb la requesta,

i la flameta ja em prenia el cor:

s’alleugeria de la grisa vesta

i esdevenia com la brasa d’or.

I el cor parlà, transfigurat:

sota aquests arbres, que són tan humans,

amb l’amigueta de la vesta clara

mirés com cauen tots els diamants! 

Diria “Mira el dolç avet com plora

i l’àrber tendre, amb el plomall d’argent”.

I passaria per la nostra vora

l’àngel que porta una estrelletaa ardent.

I jo diria “Qui pogués haver-la,

perquè l’amiga la portés al pit!”

I es desfaria un núvol rosa-perla,

Deixant aromes vagues en la nit.>

(De La collita en la boira, 1920.)

COMENTARIO SOBRE LA NOVELA “EL HEREJE” DE MIGUEL DELIBES por Jorge A. Aguilar Incera

Me solicitan de parte de Cor Literari que amplíe por escrito algunos de los comentarios que hice en la sesión que dedicó el Cor a comentar la novela El Hereje de M.Delibes, cosa que hago con gusto.
En primer lugar reitero que me pareció una excelente novela por muy diversos conceptos: un tema interesante, un castellano conciso y diáfano y un desarrollo coherente. Parece evidente que el interés de un tema es algo subjetivo pero también lo es que hay temas de valor inter-subjetivo y son aquellos que tocan aspectos de lo humano que son ubicuos y universales como el amor, la postura ante la fe, la intransigencia y la crueldad entre tantos otros. El castellano de Delibes es de sobra conocido para comentarlo. Más me interesa esto del desarrollo coherente y lo que entiendo por ello, veamos: el título de la novela es El Hereje lo cual indica que de alguna manera se hablará de un hereje, sin excluir a otros, y por ende quizás de la herejía en general, mas siendo así que hereje solo puede serlo, en concreto, un hombre individual la obra se centrará en la vida de un hombre que además ha devenido hereje dado que hereje no se nace, se llega a ser.

Seguir leyendo...

https://docs.google.com/file/d/0Bx7iERmde8EGdmQzenBreElSVVdVRmtoT1VaVU9ZQQ/edit

"Els Neandertals al Garraf" a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes, conferència a càrrec dels arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura.

"Els Neandertals al Garraf" a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes, conferència a càrrec dels arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura. Divendres dia 30 de març, a les 19 hores. Organitzat pel Centre d'Acció Cultural de Ribes.

Els seus estudis sobre les restes de neandertals de la Cova del Gegant, així com de la fauna de fa 40.000 anys trobada a les Coves (Sitges) i a la Cova de Rinoceront (Castelldefels), i dels instruments de sílex apareguts a Ribes ens permetran tenir un bon coneixement de la presència dels nostres predecessors humans a la comarca i de l'entorn natural en el qual van viure.

21 de Març, Dia Mundial de la Poesia

Des de fa més de 10 anys la UNESCO celebra el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia. Cor Literari Garraf s’afegeix a aquesta festa amb la publicació d’un poema “encadenat” fet pel  Grup de Poetes del Cor Literari.

POESIA

On ets, amiga musa?

Necessito saber

que tu, i tot just tu,

encara em fas costat.

Et dreces com un arbre

de llum i de silenci;

és feta de paraula

l'arrel del teu prodigi.

La poesía es el sueño de las palabras.

El sueño es la poesía de los anhelos.

El poeta un sonámbulo en la cornisa

sobre el abismo de lo innombrable.

Tienes desgarro, rostro furtivo y emanas emblemas

Es tu voz palabra infinitamente errante

Que ante el despojo de las almas,

Persiste en su andadura cual caminante.

Santa poesía que de música construiste tu cuerpo inmortal

para vestirlo a la luz de la luna

con pensamientos de corte abismal

y un no sé qué de diadema de espuma.

Oh, la poesia! És música de paraules,

el seu instrumment, la veu del rapsoda.

Fa bategar les seves cordes suaus,

en una simfonia de versos i estrofes.

Aquestes sis estrofes han estat composades independentment pels poetes:

Magda Altabella, Antònia Sabater, Antonio Martínez, Bárbara Scuderi, Jorge A. Aguilar i Pau Fleta (en aquest ordre).


Més informació Dia Mundial de la Poesia:
http://diamundialpoesia.wordpress.com/ 

"Reflexiu comentari" per Francesca Carmona

Quan la nostra ànima està feta de claror

només sap que surt el sol

il·lumina naixements

a totes les portes obertes

intenta obrir camins on arrelin llavors

vol ser germà de la germana rosada

i es vesteix de blanc com un nadó,

com el poltre nivi que segueix

els verds prats solitaris de l’esperança.

Quan la nostra ànima és, altra volta, crepuscle,

tan sols coneix capvespres

busca ombres en el bosc més proper

fa un truc a la finestra dels necessitats

recull gerds a la tardor amb la mirada

i com l’astuta rata, grisa o marró,

creua el llindar plenilunar

dels cementiris.

Però no… Si la nostra ànima és filla

del cim agosarat

i per això ens embrolla la vida

que ens fa fills del crepuscle,

quan ens enamorem de la claror,

ens fa dormir al cementiri

i desitjar l’albada.

Francesca Carmona Rodriguez

PS: Jorge, moltes gràcies pel teu poema, que m’ha inspirat aquest altre.

Aquest poema ha estat inspirat en el que va escriure Jorge Aguilar Incera,  

                                    REFLEXIVA VIDA

Si mi alma estuviera hecha de alba

sólo sabría de amaneceres

iluminaría los nacimientos

en el umbral de todas las puertas

abriría amplios surcos para las tiernas simientes

sería hermana caprichosa del rocío matinal

                        y vestiría acaso el blanco sayal de la pureza

como el albo cabrito que retoza

                        en el ambiguo verde de la esperanza.

                       

                        Si mi alma fuera en vez , hija del crepúsculo

                        sólo sabría de atardeceres

                        buscaría la sombra de los hayedos

                        picaría a la puerta de los enfermos

                        recogería la fruta caída en el tapiz casi otoñal

                        y como el sagaz lobo, de pardo vestiría

                        para cruzar el umbral lunar de todos los cementerios.

                        

                        Mas ay! Mi alma es hija del cenit imprudente

                        y por ello me enreda la vida

                        que me hace hijo del crepúsculo

                        cuando del alba me enamoro

                        y me hace en el campo santo

                        suspirar por la alborada.

Mor Teresa Pàmies, escriptora de l’exili

Mort a Granada a la edat de 92 anys l'escriptora de Balaguer Teresa Pàmies i Beltran, mare del també escriptor Sergi Pamies i vídua de Gregorio López Raimundo. Autora de Testament a Praga, Gent del meu exili, Quan érem capitans,  Jardí enfonsat i altres.
Amb la mort de Teresa Pàmies desapareix un dels últims representants de la generació de l'exili. Va rebre la Creu Sant Jordi, la Medalla d'Or al mèrit artístic de l'ajuntament de Barcelona i el Nacional de les Lletres Catalanes.
El nostre millor homenatge: llegir els seus llibres

"Las oficinas de Dios" de Clare Simon a la Biblioteca Manuel de Pedrolo.

Per tancar els actes en conmemoració del Dia Internacional de les Dones a les bibliotecas del municipi, el dimecres 22 de març, a les 18 hores, es projectarà a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes la pel·lícula “Las oficinas de Dios”, de Claire Simon (França, 2008). Aquest film és una barreja de documental i ficció que explica el dia a dia d’un centre de planificació familiar i, permet posar de relleu la necessitat que la informació i la orientació en relació als drets sexuals i reproductius siguin pràctiques cada vegada més esteses i consolidades.

David Puertas, tot per la música.

El dissabte a l’Escorxador de Ribes David Puertas va començar dient que no parlaria de música clàssica que parlaria de MÚSICA. I va parlar, va tocar i ens va emocionar a tots. Hi va haver moments màgics en els que va tocar acompanyat per la seva família, especialment un, quan la Glòria va cantar el romanç “El testament d’Amèlia”.
Ens va dir que la música és repetició, variació i contrast, va parlar de Luthiers, de formes, d’estils, d’inspiració, de la influència de la música popular en la música. Va dir que la música es pot sentir sense cap informació, només deixant-se portar i emocionant-se; també, però, que si tenim informació prèvia de l’autor i l’obra, pot millorar la nostra percepció musical –cal llegir els programes de mà dels concerts–. Va explicar moltes anècdotes amb humor i ironia que apropen la música clàssica al públic: perquè en David és un gran comunicador i divulgador musical, i de seguida es posa el públic a la butxaca.
Finalment, va presentar-nos el seu darrer treball Notes de concert un recull d’articles sobre música i músics catalans. Les il•lustracions del llibre han estat fetes per la Laura Borràs. Les originals estaven exposades a l’Escorxador i vam poder gaudir-ne d’elles. Una vetllada de les que fan aficionats, on el públic s’ho va passar molt bé i va aprendre coses noves i interessants al voltant del món de la música.
David and family, moltes gràcies per la vostra generositat i el vostre afany per la música.

J. Ruiz Dugo

BRILLOTINTO (Hojarasca encendida) - WOLFGANG BORCHERT

Bajo el título de BRILLOTINTO (Hojarasca encendida) iniciamos la publicación de una serie de artículos literarios en nuestro blog. El autor, Antonio Martínez Juárez, se ha prestado a colaborar con nosotros periódicamente.
Estamos muy ilusionados con esta iniciativa, seguros que nos guiará por el camino de la literatura y que en este deambular por el mundo de las letras, sonetos, rimas, cuentos...nos esperan agradables sorpresas como la primera que nos propone con el autor alemán Wolfgang Borchert.

WOLFGANG BORCHERT
Uno no es el mismo después de leer a Wolfgang Borchert,
de cruzar las brasas del dolorido xilofón de sus palabras.
No es algo escrito lo escrito por Wolfgang Borchert:
su pluma es el órgano por donde la expresión literaria del dolor
-esa sombra despellejada en mitad de una tormenta de sal-
halló la forma de llegar al corazón humano.
La lectura de lo (no) escrito por Wolfgang Borchert
produce la arritmia de las alturas y el ahogo de las profundidades.
Con más asiduidad de lo habitual, uno debe detenerse en su lectura
para que el corazón descanse, a la vez que siente la necesidad
de volver sobre las palabras, para sonorizarlas en voz alta,
incrédulo de haber atravesado, sano y salvo, tamaña región de aflicción.
Si todo escritor utiliza la lengua para fundar un mundo,
Wolfgang Borchert parece haber sido la creación humana
de una gloriosa, desgarradora, agonizante escritura.

Wolfgang Borchet sólo tuvo dos años para escribir lo que dejó, que no es mucho, unos cuantos cuentos, una obra de teatro y un puñado de versos, en apenas 360 páginas, que aquí editó LAETOLI en su colección "Maestros del siglo XX, en 2007, bajo el título de WOLFGANG BORCHERT / OBRAS COMPLETAS.

La poesía de Jorge Aguilar en El Retiro de Sitges

La próxima velada literari de Magda Altabella tendrá como protagonista a nuestro compañero Jorge Aguilar, que recitará una selección de sus nuevos poemas. En el Retiro de Sitges, el miércoles 7 de marzo a las 18.00.

Xús Durán a Les Roquetes

Después de su paso por la Manuel de Pedrolo, que todos recordamos, la exposición itinerante DEL ROIG AL VIOLETA de nuestro compañero Xús Durán entra ahora en la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes, con nuevas obras recien añadidas. Inauguración, este sábado 3 de Marzo en la citada biblioteca, c. Gaudí, 1 a las 11.30 horas.