domingo, 23 de marzo de 2008

REUNION DEL 15 DE MARZO: RESUMEN DE LA VELADA POETICA

Se dividió esta velada poética en dos grupos de asistentes: los que recitaban poemas de sus autores preferidos y, los que aportaron al recital parte de su propia obra. Se eligió para iniciar el acto a JOSEP MARIA DE SAGARRA (1894-1961), autor perteneciente a la nobleza catalana, quien se dedicó al periodismo y a la literatura, siendo traductor de Dante, Shakespeare, Molière y Gogol. Sus obras más emble- máticas fueron “El café de la marina” y “La herida luminosa”, ambas llevadas al cine. Se leyó un fragmento de “El café..” y varios de sus poemas satíricos. Se recitó asimismo, a JOAN SALVAT PAPASSEIT (1894-1924), máximo representante del futurismo anárquico, quien fue autor del “Primer manifest futurista català”. Se dio lectura también a varios poemas de MOSEN JACINT VERDAGUER (1845-1902), extraordinario exponente de la literatura catalana del siglo XIX, cuyas obras más conocidas son “L´atlantida” y “Canigó”. De ANGEL GONZALEZ, (1925-2008) perteneciente a la generación del 50 y recientemente fallecido, profesor en varias universidades norteamericanas y miembro de la Real Academia de la Lengua Española, se abordaron varios temas a cargo de dos de los asistentes. Del poeta de hondo acento elegíaco FRANCISCO BRINES (1932), perteneciente a la generación de los 50 y premio nacional de las letras españolas, se leyó uno de sus versos teñido de sensualidad y romanticismo. ANTONIO GALA (1936) licenciado en derecho y filosofía y letras, y autor de títulos de éxito como “El manuscrito carmesí” o “La pasión turca ”ha abordado todos los géneros literarios y posee una extensa obra poética. De este autor se eligió, para su lectura, uno de sus poemas de fuerte sabor emocional. FERNANDO MACARRO, (1921) por su parte, es un autor cuyas vivencias fueron especialmente duras debido al hecho de haber estado, desde la adolescencia, 22 años preso en las cárceles franquistas. En su largo cautiverio escribió bajo el seudónimo de Marcos Ana un libro de poemas desgarrador “Como es un árbol”, del cual uno de los asistentes recitó un fragmento. Las memorias de este poeta comunista van a ser adaptadas al cine por Pedro Almodóvar. TONIA PASSOLA y ANTONIO RUBIO BARES fueron seleccionados por dos de los asistentes para recitar uno de sus trabajos. Los autores con obra propia, dieron a conocer varios de sus poemas inéditos. MAGDA ALTABELLA leyó varios poemas impregnados de amor y soledad. RAUL CONTRERAS, se inspiró para uno de sus títulos, en la punta de un cigarrillo lanzada a la suciedad de la calle . PAU FLETAS dedicó uno de sus poemas, de reciente creación, a un día de fuerte viento. ANTONIA SABATER, leyó unos versos arrancados de su universo más intimista, mientras GUMER FUENTES fijó su inspiración en las pasadas pre-elecciones generales preñadas de crispación y falsedades Gumer Fuentes LA PROXIMA REUNIÓN SE CELEBRARÁ EL PROXIMO 12 DE ABRIL. En esta ocasión y con la cercanía de la fiesta de Sant Jordi, comentaremos los libros leídos últimamente.

viernes, 21 de marzo de 2008

21 de marzo, día internacional de la poesía.

El Día Internacional de la Poesía fue proclamado por la Conferencia General de la UNESCO y se celebró por primera vez el 21 de marzo de 2000. Su finalidad es fomentar el apoyo a los poetas jóvenes, volver al encantamiento de la oralidad y reestablecer el diálogo entre la poesía y las demás artes (teatro, danza, música, etc.) CorLiterari vol contribuir a la celebració d'aquesta diada amb la publicació d'un poema de Magda Altabella. Un silenci molt nostre Amor amic, dius que no saps si em plau compartir el silenci. Cal aclarir, de quin silenci em parles? N’hi ha que donem el cop de gràcia, còmplices d’un avorriment que va escampat sorra damunt les flames. M’inquieta aquell minut tens, llarg, testimoniatge d’impotència que massa sovint s’atura a les places. El mutisme que a la callada entra de nit per la finestra. Desamor que es fa fort sota les mantes. M’imposa el silenci que campa pel damunt de llosses i creus. Gran senyor! Entre runes i metralla. I el precepte “Muts i a la gàbia” que seguiran els més febles, convençuts que la força sempre guanya. El silenci que em ve de grat em mussita a cau d’orella tots els secrets dels déus i llur espai. És un silenci que es compassa amb l’harmonia de la terra, capaç de fer-me estalviar paraules. Convida a reflexionar, a casar cor i pensament. A dir-te: Amor, llacem les nostres mans!, i el Dispensador de miracles farà que germini un silenci tan nostre!, que no s’assembli a cap altre.

miércoles, 12 de marzo de 2008

Corliterari, Sortides març: Reus Modernista - dia 30

Reus és el lloc de Catalunya juntament amb Barcelona on podem trobar més obra modernista. Antoni Gaudi va nèixer en aquesta vila tot i que no hi va fer cap obra. És Domènech i Montaner qui hi va realitzar molts dels seus projectes: Casa Rull, Casa Gasull, Casa Navàs, Institut Pere Mata i va influir en altres edificis modernistes que es van realitzar. Per conèixer aquest patrimoni realitzarem la Ruta del Modernisme de Reus, un agradable passeig pel centre de la ciutat que inclou una visita a l'interior de la Casa Gasull, el pavelló 6 de l'Institut Pere Mata i la Casa Navàs. Anirem amb cotxe particular i el preu serà d'uns 45 / 50 € Si esteu interessats truqueu a en Benito tel. 696.044.671

Ney Bensadon: LA MASCULINIZACION DEL FEMINISMO

Resumen de la Conferencia dictada el 7 de marzo de 2008 en Sant Pere de Ribes por el Dr. Ney BENSADON, jurista internacional, escritor y conferenciante. La desaparición de los mitos sobre la debilidad de la mujer y la preeminencia del hombre representaban unos tabúes sociales persistentes hasta mediados del siglo XX. El nacimiento del feminismo coincide con el progreso de las artes y de las ciencias desde el siglo pasado. La liberación de la mujer no es ni de derechas ni de izquierdas que se impone a todos los partidos democráticos. Desafortunadamente no existe ningún movimiento feminista universal que intente una equiparación a escala mundial de la mujer con el hombre. Los derechos y obligaciones de la mujer difieren según viva en Occidente gobernado por regímenes democráticos y laicos o en Oriente que vive bajo las leyes coránicas o en Asia donde se honran las tradiciones familiares. En China y en India, las mujeres embarazadas que esperan una niña se hacen abortar cuando lo pueden originando un déficit de mujeres. Los turistas occidentales viajan a países como Tailandia para satisfacer sus fantasmas sexuales alquilando mujeres que están en manos de unos gandules proxenetas. La diputada holandesa Ayaan Iris Ali pregona que “los principios democráticos son más preciosos que los del Islam”. Lo que es verdad en Europa de tradición judeocristiana no lo es en países islámicos donde la condición de la mujer es más próxima a la esclavitud que a la libertad. Cuando se nacionalizo el petróleo y se libero su precio, los consumidores occidentales aceptaron por razones especulativas el aumento de su precio sin poner trabas al régimen tutelar en que vivía la mujer árabe. Toda una franja de la población femenina mundial vive bajo el yugo del hombre. La conservación del estatuto mermado de la mujer oriental es una abdicación de derechos equipolentes a una verdadera complicidad. Un libro tan importante para la evolución del feminismo como “Le Deuxième Sexe” de Simone de Beauvoir publicado en 1949 sigue prohibido en países como Irán o Arabia Saudita. Varias veces se levantan ciertas voces que vienen de Oriente lamentándose del feminismo y de sus métodos. La socióloga hindú Chandra Talpade Mohanty, profesora en las Universidades de New-Delhi en India y de Syracuse cerca de Nueva York, en su libro “Third World and the Politics of Feminisms” (1986) explica la autora que no se pueden aplicar en los países del tercer mundo los fundamentos del feminismo occidental. Dice que”Pensar de otra forma seria aplicar una política colonialista”. En la época del colonialismo, nunca ha habido militares mujeres o juezas. En 1999, en el estado indio de Andra-Pradesh se ofreció una chiquilla de tres anos a la diosa Kali para combatir la sequía y la hambruna. En África negra, piensan que violar a una adolescente cura del sida. La escritora inmigrante canadiense Irshad Manji, originaria de Ouganda de donde fue expulsada con su familia, se planta como defensora de la mujer occidental en su libro “The trouble with Islam”. Ignorante del Corán se planta como defensora de la mujer occidental. En el siglo XVI, Catherine Parr juro lealtad a Enrique VIII prometiendo “obediencia en la mesa y en la cama”. En esos tiempos, se discutía en ciertos círculos religiosos para saber si la mujer “tenia un alma”. Actualmente, en los países de África Negra, se practica sobre las niñas la escisión, que traducen al inglés en “female circumcision”. Comadronas o hechiceros proceden a la ablación del clítoris y, a veces, de los labios de la vagina con cuchillas, sin ninguna higiene. Asimilan el prepucio masculino con el clítoris femenino. La ONU ha creado comisiones internacionales para abolir esas mutilaciones pero sin resultado. Esos pueblos alegan heredar la tradición de la circuncisión bíblica, heredada del tiempo de los faraones. En su libro, “Niños del Desierto”, la modelo somalí Warin Dirie describe los viajes relámpagos que hacen a sus países de origen los padres con las niñas nacidas en Occidente, con el objeto de practicarles la escisión del clítoris. Nadie ha protestado vigorosamente contra la clasificación de las mujeres en diábolos, cilindros y campanas. A principios del siglo XX, las sufragistas luchaban por el derecho al voto que era gratuito. La liberación de la mujer no ha permitido aunar un segundo Renacimiento, que se podía suponer paralelamente a los logros del feminismo. Aunque la justicia tenga plenos poderes para luchar contra la violencia de género, siguen las muertes y los dramas de la ruptura en la sociedad moderna. Las novias de los pandilleros de Colombia hicieron en septiembre del 2006 la huelga de “las piernas cruzadas” para conseguir que sus hombres cesen de matarse. Se podrían tomar disposiciones originales para combatir la violencia de género: 1 Juzgar los maltratadores por juezas 2 Ordenes de alejamiento a las mujeres que debieran vivir en lugares secretos desconocidos por el maltratador. 3 Exponer la foto del malvado en todas las calles donde vive. El 25 de noviembre ha sido consagrado por la ONU como el “día internacional para la eliminación de las violencias contra las mujeres”. En Hungría, no se hace justicia contra los violadores de las mujeres en el hogar. En Estados Unidos, el racismo misógino es màs fuerte que el racismo anti-negro lo que se manifiesta en las dificultades de Hillary Clinton con Barak Obama. En los anos 1920, en la época del charleston, la mujer copiaba la moda masculina con el pelo gominado, el cigarrillo con una boquilla, y los pantalones como vestimenta callejera. La divina Greta Garbo y, luego, Marlene Dietrich en 1936 fueron las primeras famosas en lucirse con pantalones. En el siglo II antes de nuestra era, el orador romano Marco Porcio Catón afirmaba:”no reconozcáis sus derechos a las mujeres porque en seguida que sean vuestros iguales, os serán superiores.” El hecho de tener las mismas ambiciones y los mismos objetivos que los hombres es el más grave error del feminismo. La táctica futura del feminismo ha de ser mundialista y no regionalista. El giro social revolucionario feminista contra el imperialismo masculino se prolonga por el mismo imperialismo masculino. El 70% de las universitarias alemanas no desean tener hijos ni fundar familias para guardar su independencia como los hombres. Como diria Hamlet “Hay algo que no va en reino de Dinamarca”. En la época del Concilio de Trento en el siglo XVI la procreación era la única justificación de la sexualidad. La feminidad moderna tiene dos asignaturas pendientes, el aborto y la maternidad, problemas social, filosófico, económico y demográfico. En pleno Renacimiento, Sir Thomas More, amigo de Erasmo, recomendaba una educación amplia y profunda a las niñas, como a los niños. Fue largo y difícil despojarse del peso del antifeminismo de la Edad Media. Esperamos el Segundo Renacimiento para el progreso de la Humanidad que reconciliará al hombre que viene de Marte, con la mujer que viene de Venus.

martes, 11 de marzo de 2008

La Tertúlia Bohèmia del Cafè Roy de Sitges celebra el quinzè aniversari

Des d'aquest blog volem felicitar la nostra tertúlia germana: La Tertúlia Bohèmia del Cafè Roy de Sitges amb motiu del seu quinzè aniversari i de manera especial el seu impulsor i conductor Albert d'Albert. Malgrat la dificultat que genera portar endavant aquest tipus de projecte Albert d'Albert ha sabut sorprendre cada setmana amb la presència d'algún convidat i ha aconseguit que la Tertúlia del Cafè Roy sigui ja un clàssic a Sitges. FELICITATS !!!
Reproduïm la crònica del 8 de març a L’Eco de Sitges.
Ainversari de la Trobada Bohèmia
Lácte és presidit per l’alcalde Jordi Baijet, que reconeix la constància i tenacitat a favor del debat i el diàleg. Han passat ja 15 anys des que el diàleg i la convivència es van enfortir a Sitges, a través del naixement de la Trobada Bohémia del Roy. Inicialment anava a durar quatre dies, hi havia aleshores molía competència en aquest camp, i hi havia un llarg treball a l'hora de buscar con­tertulians de gran alçada. Parò poc a poc, grà­cies a la fidelitat dels seus integrants i el seu conductor, el pintor Albert d'.Albert, van acon­seguir que aquesta trobada bohémia del Roy, fos un clàssic, gairebé un fenòmen social, i l’impulsor de moltes iniciatives culturals i associatives, a més de sorprendre cada setma­na amb la varietat de propostes dels convidats. El passat dijous la Trobada Bohèmia del Cafè Roy va volar celebrar el seu aniversari, presidida per l’alcalde Jordi Baijet, que va recordar que en aquells inicis de la trobada ell era regidor de cultura i valedor de les propos­tes que ajudessin a enfortir el món del diáleg i a conèixer propostes noves, a més del gran ambient integrador i de fer nous amics. Tampoc hi podia faltar el bon amic Josep Mª Matas que va recordar com la Trobada Bohèmia del Roy va prendre d'alguna manera el relleu d’aquelles inoblidables vetllades lite­ràries de l‘escriptor del mes, que van fer portar a Sitges multitud de personalitats del món de la cultura. Una iniciativa relacionada amb l’in­tercanvi d'opinions que van quedar accentuades­ amb une nova iniciativa cul­tural, que va coincidir amb uns moments de gran fervor cultural, degut a l’aniversari de les Festes Modernistes. El moderador d'aleshores i que ha continuat fins el moment, Albert d'Albert, conjuntament amb la pintora Blanca de Nicolás, va destacar sobretot la vinculació de la trobada amb l'ac­tualitat i la consciència social, de caràcter mediambiental amb la plataforma Els Colls Miralpeix, la condemna al segrest i posterior assassinat per part d'ETA de Miguel Angel Blanco, i la cruel guerra de Bòsnia. Altres moments a recordar van ser les vetllades lite­ràries i un gran esdeveniment que va estar a punt de celebrar-se: la presència del gran escriptor Gabriel García Márquez, que es va anul.lar a última hora. Amb la presència dels contertulians més fidels, es va fer esment que en cerca manera tots els presents són una mica artistes i amants del diàleg. Després, com en qualsevol fasta no hi podia faltar la "teca", amb unes delicioses empanades gallegues, la queimada i el bon vi. Un merescut brindis cap a una tertúlia bohèmia, exemplar no només a Sitges sinó arreu de Catalunya. Poques vegades podrem aprendre tantes coses, simplement reservant un espai del dijous per anar al Roy. Albert Roca

lunes, 3 de marzo de 2008

Corliterari, sortida a Besalú

El 24 de febrer “el cor” va fer la seva primera sortida cultural amb una visita a Besalú. Sortíem de Ribes a les nou del matí i varem arribar a Besalú just per fer un cafè mentre gaudíem d'un sol esplèndid ja que a les dotze començava la nostra visita guiada a l’hospital de Sant Julià L’hospital és un edifici que conserva la façana exterior , datada el segle XII formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. Fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins que arribaven a la localitat. L’any 1336 es creà el càrrec d’hospitaler i a principis del segle XX l’edifici va ser utilitzat novament com a hospital, actualment acull un centre sociocultural. Varem continuar amb una visita a l’església de Sant Vicenç que és l’actual parròquia del poble. És una església romànica amb alguns elements de transició al gòtic, com la rosassa i el finestral. A l’interior es troba la tomba gòtica de Pere de Rovira que el 1413 va dur fins a Besalú les relíquies de Sant Vicenç. En una capella lateral d’estil gòtic es guarda la veracreu cedida el 1923 per Francesc Cambó; aquesta peça va substituir la primera veracreu, portada de Roma per Bernat Tallaferro el 1017 i que va ser robada l’any 1899. Tot seguit ens traslladem al Monestir de Sant Pere que és benedictí i destaca per la seva grandiositat. Va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat el 1003 pel comte més important de la història local: Bernat I conegut amb el sobrenom de Tallaferro. L’església té la peculiaritat que presenta un deambulatori o passadís reservat als pelegrins en el qual es veneraven les relíquies de sant Prim i sant Felicià, durant l’edat mitjana. Les vuit columnes que separen el deambulatori de l’altar major destaquen per la decoració escultòrica dels capitells, composta d’escenes bíbliques, motius vegetals i animals mitològics . La pedra amb què es va construir l’església i altres edificis medievals del poble és el travertí procedent de les pedreres de Serinyà. La façana de Sant Pere té un finestral molt singular en el qual s’aprecien les figures de dos lleons, (figures amb certa semblança oriental) símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’Església enfront del mal i el paganisme, representats aquí amb un simi i una serp sota els lleons. La visita al miqvé i sinagoga de la comunitat jueva va ser molt interessant. La comunitat cristiana convisqué durant l’edat mitjana amb un nucli important de jueus. Del total de 1.000 habitants que sumava la població, entre 190 i 200 eren jueus. La relació entre ambdues comunitats era bona fins a la configuració del call jueu, el 1415. El miqvé va ser descobert l’any 1964 i és el primer i únic edifici d’aquestes característiques trobat a Espanya i el tercer en importància dels deu existents actualment a Europa. Construit amb pedra tallada, comprèn una sala subterrània d’estil romànic i té una finestra espitllera a l’est, volta de canó i una piscina que s’omplia amb aigua procedent d’una font, riu, mar o llac sense cap canalització, de forma natural. La funció del miqvé era la purificació de l’ànima mitjançant la immersió total del cos. La dona jueva realitzava aquest ritus uns dies després de cada menstruació, després dels parts i en el moment de contraure matrimoni; l’home en canvi, se solia purificar cada divendres abans de la posta de sol, és a dir, just abans del sàbat i també després d’estar en contacte amb un mort. Des de la placeta del miqvé s’observa el pont Vell.. Les primeres referències històriques del pont Vell daten del segle XI. Aquest pont format per set arcades, de característica forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu, fa 105 m de llargada i amb torre inclosa uns 30 m d’alt. Dinamitat durant la Guerra Civil, el pont va ser reconstruit posteriorment per l’arquitecte Pons Sorolla. Actualment és el símbol de la localitat. Vam acabar la visita guiada a la Cúria Reial. Edifici noble datat entre els segles XIII i XIV que, després de ser habitat per diferents famílies cristianes i una de jueva, va passar a mans de la família de Bernat Cavaller, procurador del rei. A la part superior de l’edifici, dividit en tres plantes, s’hi troba la sala gòtica, que conserva un enteixinat de fusta del segle XIV i uns arcs ogivals magnífics. A la planta baixa s’hi ha instal·lat un espai cultural en el qual ens van projectar un audiovisual de la història de Besalú. El seu origen, el castell situat al cim del turó fins arribar al traçat actual de la vila que no respon fidelment al seu estat original però si que en possibilita a grans trets la lectura de la seva urbanització. Voldria afegir que l’única cosa discordant de la visita guiada varen ser els cotxes que no tenen accés restringit al centre de la vila. Era ja hora de dinar i mentre anàvem cap al restaurant trobem a la Pl. de la Llibertat a Martí Gironell amb qui tenim una breu xerrada. Justament, Martí Gironell, escriptor besaluenc sitúa en aquesta vila la trama de la seva novel.la El pont dels jueus. Novel.la trepidant que recrea la construcció de l'emblemàtic pont el segle XI, d'aquí el nostre interès per conèixer Besalú. El dinar al restaurant Olivella va ser òptim (bona qualitat i bon preu) a més d’un magnífic entorn. El brindis que donava de manera oficial l’inici de les sortides culturals “del cor” seguit del cafè i d’algunes infusions anomenades “majordomes” donaven punt i final a la nostra visita a Besalú.
Eren les sis de la tarda que sortíem del restaurant. Estava molt núvol i feia fresca. Per tant, vam decidir deixar per un altre dia la paradeta al llac de Banyoles. Ens acomiadem i fem el viatge de retorn amb aquell regust de benestar i satisfacció d’haver passat un bon dia i sobretot per l’harmonia i excel.lent relació que hi va haver entre la gent del grup. Anna Mª Garriga

sábado, 1 de marzo de 2008

Ney Bensadon a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Sant Pere de Ribes

El 7 de març a les 19,30 hores a la Pedrolo de Ribes, amb motiu de la celebració del DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, el Dr. Ney Bensadon, jurista internacional especialitzat en temàtica de dones, donarà la conferència: La masculinización del feminismo. Us esperem a tots.