Próximo sábado día 21: LA PELL FREDA

En nuestra próxima tertulia del 21 de Abril, hablaremos de la novela LA PIEL FRIA de Albert Sánchez Piñol. Presentará el libro Francesca Carmona, quien nos hace aquí un primer adelanto:

La imagen procede del cartel de la versión cinematográfica
de LA PIEL FRIA, actualmente en rodaje

Pell freda? Amfíbia? Humana?

L’Albert Sánchez Piñol comença una novel·la que es podria dir fantàstica, anguniosa i inquietant, amb tres frases que ens fan pensar:

Mai no som infinitament lluny d’aquells qui odiem. Per la mateixa raó, doncs, podríem creure que mai no serem absolutament a prop d’aquells qui estimem. Quan em vaig embarcar ja coneixia aquest principi atroç. Però hi ha veritats que mereixen la nostra atenció, i n’hi ha d’altres amb les quals no ens convenen els diàlegs.

Alguns van expressar davant d’aquesta frase que traurien algun adverbi  o adjectiu, una persona va destacar l’adjectiu atroç (“és trencador i suggerent”; la majoria estava d’acord amb la reflexió, li agradava, li semblava interessant i va contestar que continuaria llegint la novel·la. El llenguatge directe, col·loquial, ràpid, fresc, animalístic reforça la intensitat de l’escriptura i la lectura.

En català, tenim exemples de literatura fantàstica (contes i narrativa) com Pere Calders (Cròniques de la veritat oculta) i Manuel de Pedrolo (Mecanoscrit del segon origen) entre molts altres autors que han fet incursions en aquest tipus de literatura.  Però en els clàssics internacionals, Conrad, Lovecraft, Wells, Stevenson, la ficció es converteix sovint en un recurs d’introspecció, d’examen de les pors, d’intent d’abastir el subconscient, la sexualitat, del concepte de monstre. La batalla quasi constant a l’exterior, i la perpètua a l’interior humà, omple de sentit aquesta obra d’en Piñol. Seny o bogeria, però només en dos àmbits el monstre propicia la confusió entre aquesta dicotomia: la violència i el sexe (representat per la figura femenina, l’Aneris). Tot això, que no és poc, i més.

Francesca Carmona