jueves, 30 de mayo de 2013

El Cor Literari a Sant Benet de Bages de la mà de Martí Gironell

El 18 de maig a la nostra Tertúlia literària vam comentar el llibre “L’Últim Abat” de l’autor Martí Gironell.
 I el dissabte passat ens vam desplaçar al “lloc dels fets”,  al Monestir de Sant Benet de Bages,  on es desenvolupa la novel·la.
 De la mà del escriptor de Besalú vam recórrer  el monestir  benedictí. La visita va començar a l’habitació on va viure l’escriptor  durant gairebé un any per poder tenir la informació necessària i l’ambient adequat per escriure la novel·la.
 Continuàrem pel claustre, en altres temps lloc preferit pels monjos de San Benet per meditar i que va ser clau en la creació literària del nostre protagonista; observàrem els rics capitells, pedres que van ser testimonis de tantes intrigues ara ho són de les explicacions de l’autor; el pati de la creu amb la picota on un dels protagonistes va ser sotmès a l’escarni públic; el campanar amb unes magnífiques vistes on en un altre temps un monjo feia les seves plegaries per tal de que plogués; les piques  amb  la inscripció del nom de l’abat Pere Frigola...
Una visita molt enriquidora per els que hem llegit el llibre. En Martí, un gran comunicador, va fer una visita molt agradable i va respondre a totes les preguntes que li van  fer els components del grup. Es veu apassionat per el seu llibre i pels fets històrics  que el van inspirar. Història, art i literatura unides per fer un llibre,“L’Últim Abat” del que hem gaudit amb la seva lectura i l’ experiència de la visita a Sant Benet de Bages.
Tot seguit vam dinar a “La Fonda” del Monestir. Es clar, no els plats que es descrivien  a la novel·la, però no va estar malament.
Volem agrair a Martí Gironell la seva generositat per fer-nos de guia, per les seves exhaustives explicacions, per escriure novel·les que ens ajuden a viatjar pel món de la ficció i aquesta vegada pel món de la realitat, Sant Benet de Bages.
Gràcies Martí!
 Com que s’ha d’aprofitar la sortida, a la tarda vam visitar la Seu de Manresa, aquesta vegada de la mà de l’historiador Pablo Torregrosa, que ens va obrir les portes del gòtic,  una visita molt interessant i que la gent del grup va agrair. La visita a la Seu de Manresa és l’aperitiu de la seva  propera xerrada a la nostra tertúlia el 20 de juliol  per parlar de l’art gòtic.
Ens va acompanyar en aquesta sortida, Juan Carlos Borrego que vindrà a presentar el seu darrer llibre “Brut Nature” a la nostra tertúlia el proper 22 de juny a Can Ramon.

J. Ruiz Dugo









lunes, 27 de mayo de 2013

"EL FIN DEL MUNDO MAYA, Entre la verdad y la imaginación", conferencia de Juan García Targa, Arqueólogo y Doctor en Historia de América, 1-6 a las 19 h, en Cor Literari Garraf, l'Escorxador de Ribes.

Recreación del Mundo Maya con la pirámide “del Castillo” de Chichén Itzá
(Estado de Yucatán, México)

El próximo sábado, 1 de junio a las 19 horas en l'Escorxador de Ribes, Juan García Targa, profesor de la Universidad de Barcelona, Arqueólogo y Doctor en Historia de América, nos hablara de "El fin del mundo maya, entre la verdad y la imaginación".
El profesor García Targa ya ha hablado en nuestra tertulia sobre temas relacionados con el mundo de meso américa del que es especialista.

Adjuntamos un texto de aproximación al tema.

 EL FIN DEL MUNDO SEGÚN LOS MAYAS
La cultura Maya prehispánica ha sido objeto de todo tipo de interpretaciones desde su redescubrimiento para el mundo a mediados del siglo XIX. Teorías tan diversas como la procedencia bíblica de sus pobladores, el pacifismo de sus gobernantes aunado a sus grandes avances en aspectos como la matemática, astronomía, conocimiento del entorno o la escritura, contrasta con una tecnología lítica, ausencia de animales de tiro y aplicación de la rueda y unas dificultades productivas que diesen respuesta a una gran densidad de población. Estas son tan solo algunos de los aspectos más destacados y recurrentes en la bibliografía científica y divulgativa.
Mucho menos de conoce sobre la pervivencia actual de más de 9 millones de mayas repartidos entre los estados del sureste mexicano (Chiapas, Tabasco, Quintana Roo, Yucatán, Campeche), Guatemala, Belize, parte de Honduras y el Salvador. Esas comunidades mantienen en la actualidad algunos de los rasgos materiales y conceptuales de sus antepasados (variantes lingüísticas, usos materiales, calendarios agrícolas, ritualización cotidiana, etc.).
Junto a esa diversidad de conocimientos y aproximaciones, el mundo moderno occidental tomó a mediados de los años 60 ciertos valores de culturas ancestrales como la maya, seleccionando aquellos aspectos que podían ser más relevantes, entre ellos, “la idea del fin del mundo maya”, más periodística y sensacionalista que reflejo de una realidad científica que se desprendiese de estudios serios.
En este sentido según estas especulaciones con poca base científica, el 21 de diciembre de 2012 era una fecha señalada que marcaba el fin del mundo según el calendario. Esa fecha fue aprovechada por el mundo mediático en sentido amplio para sacar un beneficio económico para todo tipo de entidades e instituciones públicas y privadas, quedando ajenos en la mayoría de los casos los, teóricamente protagonistas de esta historia, los mayas de hoy.
En la conferencia del día 1 de junio en el Cor Literari de Ribes propongo una reflexión general sobre la cultura maya, el origen y las fuentes de estudio que rebaten esa teoría popularmente aceptada pero como se ha comprobado…. seguimos aquí todavía.

Juan García Targa

sábado, 18 de mayo de 2013

WALT DISNEY en Historias del Cine Clasico


Probablemente la primera película que vimos, la primera vez que nos llevaron nuestros padres al cine,  fue una de Walt Disney. Y lo mismo podrá decirse de nuestros hijos y quizá, incluso, de nuestros nietos.
Este jueves dia 23, la conferencia de Jose Maria Alvarez en la Biblioteca de Ribes evocará la obra que Disney produjo durante su vida,  desde Mickey hasta Mowgli.

martes, 14 de mayo de 2013

"L'Últim Abat" de Martí Gironell a les Tertúlies Literàries de Cor Literari a l'Escorxador de Ribes

El proper dissabte, 18 de maig a les 19 hores, a l'Escorxador de Ribes, es comentarà el darrer llibre de Martí Gironell "L'Últim Abat". Presentarà l'acte Benito Moreno Benitez.
L'escriptor de Besalú no ha pogut ser-hi a la tertúlia per  problemes d'agenda però s'ha ofert a fer-nos de guia a la visita que farà el Cor Literari del Garraf el 25 de maig  al Monestir Sant Benet de Bages. Pot ser una bona oportunitat  que el mateix autor de l'obra ens pugui ensenyar els llocs que han inspirat la seva novel.la i donar resposta a les nostres preguntes.

Reporoduïm l'entrevista que publica avui "Núvol"

 Com va ser que vas decidir-te a escriure L’últim abat?
De vegades, estirant un fil en surt un altre i és aquest altre amb el que enfiles l’agulla. Per escriure el meu anterior llibre, L’arqueòleg,  em vaig haver de documentar molt i vaig haver de remenar molta documentació de l’arxiu de Montserrat.  Així vaig saber que Montserrat va absorbir el monestir de Sant Benet de Bages l’any 1576, coincidint amb la mort del darrer abat de Sant Benet, el pare Pere Frigola.  A partir d’aquesta documentació vaig veure que el pare Frigola era tot un personatge en majúscules i amb totes les lletres.  Vaig veure que la seva història era força peculiar i vaig intuir que al seu darrera hi podia pescar una bona història a partir de la qual bastir l’argument d’una nova novel·la.
Està clar que sempre cal estar atent per si de cas, no?
Sí però és que a més, en aquest cas la casualitat també va jugar el seu paper. Resulta que vaig comentar a l’editorial la idea que portava amb aquesta nova història, però estava tan abocat ambL’Arqueòleg que la cosa va quedar en suspens.  Però a mitjan mes de gener de 2011, em truca l’editora i em diu que els de Món Sant Benet voldrien parlar amb mi, que a veure si hi podria anar un dia.  I tal dit tal fet, un dia, juntament amb l’editora vam anar-hi a dinar i els de Món Sant Benet em proposen anar-me a tancar durant un any en una antiga cel·la monàstica, que ara és una habitació normal i corrent, per fer la novel·la del pare Frigola.
Carai, doncs sí que és una coincidència. És com si de cop, totes les peces que han de propiciar la teva novel·la, es posessin al seu lloc. 
Doncs sí, i encara més. Resulta que Món Sant Benet, a part de tenir la Fundació Alícia, un hotel i dos restaurants, disposa d’uns espais on les empreses s’hi troben i fan estades d’uns quants dies, amb els seus treballadors per parlar de plans de futur, estratègies i una de les empreses que hi van anar va ser el Grup 62 i parlant de llibres i de feina, va sortir el meu comentari sobre l’abat Frigola. D’aquí va venir l’oferiment de Món Sant Benet de quedar-me un any al monestir dedicat a escriure.  És així com vam tirar endavant la història.
I finalment has estat tot un any visquent al monestir?
No hi he anat a viure però durant deu mesos he entrat i sortit del monestir com si fos casa meva. Això m’ha permès treballar des d’allà, amb tot el silenci i tots els recursos que pogués necessitar.  També he pogut parlar amb gent de la comarca que m’han posat sobre la pista de tradicions d’aquella època, de conèixer la idiosincràsia de la gent i del Pla del Bages.  Viure a Sant Benet ha estat un privilegi perquè m’ha permès escriure des de l’escenari en el qual passa l’acció de la novel·la i més, tractant-se de novel·la històrica. Ho dic de debò, ha estat una experiència tan increïble que encara ara me’n faig creus que ho hagi pogut fer.
Creus que sense instal·lar-te al monestir de Sant Benet hauries pogut portar a terme la novel·la igualment?
Segurament hauria escrit la història del pare Frigola igualment, però estic segur que el resultat final hauria sigut molt diferent.  El fet de viure al monestir ha aportat el valor afegit d’haver pogut trepitjar el territori, enfilar-me fins a les Brucardes, cap a l‘ermita de Sant Valentí, seguir el recorregut del riu Llobregat, conèixer la geografia, els noms, la gent, les tradicions, les ermites, les llegendes, perquè tot això també hi és a la novel·la.  Està clar que si hagués volgut, consultant algunes webs i entrant en alguns arxius a remenar papers també me n’hauria pogut sortir però és clar, no és el mateix.  Tancar l’ordinador, baixar unes escales de cargol i plantar-me al mig del claustre de Sant Benet de Bages, amb els còdols que va fer portar del riu Llobregat el mateix pare Frigola, mirar-me i remirar-me i avui veure’ls diferents, demà d’una altra manera i demà passat d’una altra, tots els motius que hi ha als capitells, entrar dins el celler i imaginar-me coses, passar pel passadís que donava accés a la presó i imaginar què podia passar allà dins… Tot això es pot llegir a la novel·la.
Qui era el pare Pere Frigola?
Va ser el darrer abat que va tenir Sant Pere de Bages i que va morir l’any 1576.  Era un home que no tenia manies ni miraments i si havia de posar algú a l’escarni públic i lligar-lo al costell, doncs ho feia.  Era un personatge molt característic del qual, paradoxalment, se’n sap molt poc.  És un dels abats que ha passat a la història de Sant Benet perquè va fer brillar el monestir aixecant-lo de les cendres de la misèria econòmica i moral en les que estava ensorrat.
Explica’m a grans trets, l’argument de “L’últim abat”.
La novel·la gira a l’entorn de la figura de Pere Frigola, l’abat  de Sant Benet de Bages que al llarg de 22 anys, des del 1554 fins al 1576, es fa càrrec del monestir, en un moment molt convuls de la Catalunya del segle XVI on la Inquisició i l’església tenien un paper molt important.  En aquest context l’abat Frigola intenta sobreviure com pot en el seu nou paper d’abat, entès com un càrrec més polític que no pas eclesiàstic i que l’obliga a ser un home d’estratègies i de maquinacions molt allunyat de la imatge que tindríem d’un monjo, és a dir, una persona serena, dedicada a l’estudi, a l’oració, a l’ora et labora tal i com resa la regla dels benedictins.
Ell agafa de l’ora et labora, la part del “labora” i decideix aixecar el monestir com sigui, amb totes les implicacions que això té en els pobles del voltant, als quals ha de cargolar a base d’impostos, conscient que aquests pobles s’aixecaran en una revolta que caldrà frenar.  Aleshores en Frigola tria d’entre la gent del poble, un home perquè sigui la connexió entre els uns i els altres i per tant, manipularà coses, com ell mai s’hauria pensat que faria.  Resulta molt interessant veure aquest doble joc i aquesta guerra constant que té amb ell mateix.  Crec que és interessant entrar-hi, capbussar-s’hi i veure què passa en aquests 22 anys que procuro recrear.
Les quatre primeres pàgines del llibre, però, presenten a un pare Frigola que acaba de morir.
Sí, la història comença quan el prior Onofre Reverter i un novici troben el pare Frigola mort i el prior explica què pot haver passat.  A partir d’aquí arrenca la història que recula 22 anys enrere, fins el moment en el que Pere Frigola és nomenat abat de Sant Benet de Bages.  El lector veurà com accedeix a aquest càrrec i perquè, com és el seu procés i la seva singladura fins arribar a aquest punt que és la seva mort.  I tot plegat enmig de les intrigues que suposava el fet que l’abat comanditari que controlava els abats dels altres monestirs, fos una figura posada a dit pel rei o pel papa de Roma. Per tant, en Frigola es veu enmig de l’estratègia que la corona de Castella -amb Felip II al capdavant- i la Congregació per l’Observança de Valladolid tenien traçada, per tal d’ensorrar els monestirs catalans, perquè quedessin despoblats i així poder-hi posar monjos castellans i de la seva corda.  L’objectiu últim era que un monjo castellà arribés a ser president de la Generalitat i des d’aquesta institució, establir una política de castellanització ferotge.
No se’n van sortir, no?
No, no se’n van sortir perquè hi va haver una sèrie de monestirs catalans, com Sant Benet de Bages, Sant Pau del Camp, Sant Cugat o Sant Pere de Besalú, entre molts altres, que es van encarar a Felip II i a la congregació de Valladolid dient-los que de cap de les maneres estaven d’acord amb aquesta actuació i que estaven disposats a fer el que calgués per frenar-los i evitar que l’agressió es completés.  És clar, tot això a la novel·la dóna peu a corrupcions polítiques i religioses. Tant els uns com els altres estaven disposats a fer el que convingués sense cap mena de mirament per aconseguir els seus objectius.
En els altres llibres que has escrit s’ha evidenciat que com a escriptor no t’atures mai en la simple recreació dels fets històrics, sinó que les teves novel·les estan trufades d’infinitat de detalls.  Passa el mateix en aquesta darrera?
 Efectivament.  Vull que el lector es capbussi en el text i es fixi en tot el que s’hi explica perquèL’últim abat és una novel·la que està plena de detalls.  Jo això ho cuido molt, des del llenguatge i les expressions fins a la gastronomia i el menjar descrit, perquè penso que és un bon vehicle a través del qual puc fer viatjar en la història: moments,  rituals, diàlegs àgils i vius, moments i personatges històrics determinats. Tot plegat és un tot. És una novel·la molt coral.
Al llarg d’aquest darrer any els lectors t’hem anat seguint a mesura que has escrit el llibre, a través del blog que vas obrir amb aquesta finalitat.  Aquesta ha estat una manera d’enllepolir el públic?
Estic molt content perquè després de cinc novel·les publicades, m’adono que tinc un públic que em va seguint.  Obrir el blog ha estat una manera de compartir amb els lectors tot el que he anat fent i que ells també siguin partícips de l’evolució de la feina.  N’estic molt content.  Tot i això, sempre cal seguir picant pedra i seguir treballant i escrivint amb ganes i amb il·lusió com fins ara.


lunes, 13 de mayo de 2013

LES PORTES DEL SOMNI: el camí a la fundació de l’Imperi al MNAT



Dos recitals escènics dels llibres IV i VI de l’Eneida, de Virgili
TeclaSmit-Teatre popular
Tercer recital de Clàssics a Escena. En aquesta ocasió dos recitals, lligats pel tronc de l’Eneida de Virgili. Un centrat en el llibre quart, sobre la reina Dido i el seu tràgic amor envers Eneas que l’abandona per anar-se’n a Itàlia a fundar Roma. L’altre, sobre el viatge d’Eneas a la Ultratomba de l’Orc per parlar amb el seu pare, abans d’emprendre aquesta empresa quimèrica. 
Després d’haver posat veu a paraules de Ciceró, Sèneca, Cèsar, Tàcit, Plató, Catul, Titus Livi, en els dos darrers muntatges –“La imprevista” (sobre els conflictes de poder i l’exercici d’aquest en època de Juli Cèsar) i “Ave Salve” (en el qual, partint de la pedra escrita, es feia una reflexió sobre la vida i la mort) –, els actors de TeclaSmit posen fil a l’agulla per enfrontar-se al repte d’interpretar Virgili recitant la gran dels clàssics, l’ENEIDA, començant pel viatge a l’Avern, que es posa en escena en el marc de la Necròpolis Paleocristiana, amb motiu de la seva reobertura.
Per eixir del món d’ultratomba, les PORTES DEL SOMNI, són dues. Per una hi surten les ombres reals; per l’altra, de vori, lluminosa, els Manes hi deixen sortir les il·lusions irreals, els somnis. És per aquesta darrera que Eneas surt del seu viatge a l’Avern just arribat a les ribes d’Itàlia disposat a conquerir-la.
Programació:
“OMBRES: el viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern”
Recital escènic sobre el Llibre VI de l’Eneida.
Data: 18 de maig de 2013
Hora: 24 h
Lloc:
 Necròpolis Paleocristiana de Tarragona (Av. Ramón y Cajal, 84)
Sessió especial oferta en el marc de la Nit dels museus 2013 i amb motiu de la reobertura de la Necròpolis Paleocristiana.
“CAP A LES OMBRES: el suïcidi de Dido”
Recital escènic del llibre IV de l’Eneida.
Data: 31 de maig de 2013
Hora: 22  h
Lloc:
 Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Plaça del Rei, 5)
“OMBRES: el viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern”
Recital escènic sobre el Llibre VI de l’Eneida.
Data: 1 de juny de 2013
Hora: 22 h
Lloc
: Necròpolis Paleocristiana de Tarragona (Av. Ramón y Cajal, 84)
Activitats gratuïtes, fins a cobrir aforament.

miércoles, 8 de mayo de 2013

El Cor Literari del Garraf fa un homenatge a Salvador Espriu a la Biblioteca Manuel de Pedrolo.

Divendres passat, El Cor Literari del Garraf va fer el seu recital poètic de Sant Jordi, que aquest any ha estat un homenatge a Salvador Espriu amb motiu del centenari del seu naixement.
Amb la veu d'en Raimon i un vídeo amb imatges del poeta va començar l'acte. Raimon-Espriu tantes vegades junts tornen a ser-hi a la Pedrolo.
José María Álvarez va llegir un text de la vida del poeta i Francesca Carmona de la seva obra.
Després els poetes que normalment reciten les seves creacions, aquesta vegada van posar veu als poemes d'Espriu.
Antònia Sabater va recitar poemes del llibre "Cementiri de Sinera" i "Llibre de Sinera"; Jorge Aguilar del llibre "Cançons de Ariadna"; Eva Bassò del llibre "Les hores"; Pau Fleta del llibre "Mrs Death": Magda Altabella del llibre "El caminant del mur".
Antonio Martínez, que havia de recitar poemes del llibre "El final del laberint" no va poder ser-hi por raons de salut, en el seu lloc va recitar Antònia Sabater.
Continuà l'acte Bárbara Scuderi amb poemes del llibre "La pell de Brau"
Josep Mestre va recitar dos poemes: "Inici de Càntic el temple" i "He mirat aquesta terra".
Finalment el públic de forma participativa va recitar el poema "El meu poble i jo"

Cor Literari vol agrair als poetes la seva generositat per participar en aquest homenatge, a Josep Mestre per afegir-se a aquesta festa de la poesia, a l'Antònia Sabater que ha fet un gran treball, a José María Álvarez per l'excel.lent vídeo i muntatge audiovisual, a la Francesca Carmona, a la gent del públic que va llegir el poema participatiu i al públic en general per omplir la sala polivalent de la Biblioteca Pedrolo.

Gràcies a tots per fer que el COR bategui un any més!

Cor Literari Garraf
















lunes, 6 de mayo de 2013

Bravo!, Bravo!, Bravo!, Giuseppe Verdi.


Como en los grandes eventos operísticos, con los emocionados Bravo! del público, terminó el homenaje que Cor Literari Garraf rindió al grande de la ópera italiana, Giuseppe Verdi con motivo de celebrarse el bicentenario de su nacimiento.
El montaje audiovisual obra de José María Álvarez resultó del gusto del numeroso público que llenó la Sala Polivalente de “Can Puig” en Sant Pere de Ribes. Tras una pequeña introducción  se dio paso a un excelente montaje en el que se repasó la vida del autor de Busetto, pero sobre todo su obra, su música,  que se fue desgranando a lo largo de más de una hora. No faltaron los fragmentos de sus óperas más conocidas como “La Traviata”, “Aida”. “Nabucco”, “Rigoletto” o “El Trovatore ”, también otras obras menos conocidas no por ello menos valiosas que fueron un descubrimiento para parte del público asistente. Los intérpretes más variados prestaron su voz a los personajes de Maestro Verdi.
En definitiva una velada de las que hacen afición. Decía José María Álvarez que se daba por satisfecho con que una sola persona saliera del acto gustándole la ópera o gustándole un poco más. Por los comentarios posteriores al acto podemos afirmar que se cumplieron con creces sus anhelos.
Bravo!, José María, por este gran trabajo. Ahora esperamos que te animes con Wagner ya que este año también se conmemora en “Año Wagner”.
Por generosidad del autor ponemos el vídeo completo para los que no asistieron al acto o los que quieran volver a verla.

miércoles, 1 de mayo de 2013

ÓPERA EN COR LITERARI: BICENTENARIO DE VERDI

Giuseppe Verdi es, sin lugar a dudas, el compositor de ópera más célebre de todos los tiempos.
Incluso personas nada amantes de la música clásica conocen "La dona e mobile" o la marcha de "Aida" y podrían recordar el nombre de su autor. Este sábado celebraremos el bicentenario de su nacimiento, presentando un audiovisual sobre la vida y, sobre todo, sobre la música del hombre a quien su público llamó "el padre de la ópera".
Excepcionalmente, no nos reuniremos a las 19.00 en el Escorxador sino EN CAN PUIG, A LAS 18.30, donde el Ajuntament ha tenido la atención de cedernos
 la Sala Polivalente.
Bienvenidos todos los amigos de Cor Literari, y todas las personas aficionadas a la Ópera!