jueves, 28 de marzo de 2013

Lliurament a Amnistia Internacional Catalunya del quadre "Malala Yousafzai" per part del pintor Albert D'Alert al Col.legi D'Advocats de Barcelona.



Dimarts, al Col.legi d'Advocats de Barcelona, el pintor Albert D'Albert Pujolar, va fer entrega del quadre "Malala Yousafzai, un raig de llum en mig de la foscor de l'integrisme".
Va presidir l'acte Pedro L. Yúfera degà de l'Il.lustre Col.legi d'Advocats de Barcelona i va rebre el quadre, per part d'Amnistia Internacional de Catalunya, Maria Cañadas i Francesch.

Va ser un acte molt emotiu per l'exemple que representa la lluita de Malala en un món en el que l'integrisme guanya espai mestre la lluita per les llibertats en general i la dona en particular tenen molts problemes.
D'Albert va manifestar el seu desig de que la jove Malala, que després de l'atemptat lluita per recuperar-se, tingui constància que des de un altre part del planeta hi han persones que recolzen la seva lluita i li fan costat. La presidenta de l'entitat a Catalunya, Maria Cañadas, després d'agrair a D'Albert la seva generositat i ressaltar els valors artístics de l'obra,  va manifestar que farà el que calgui per fer arribar el missatge a la jove paquistaní.

J. Ruiz Dugo

Tot seguit, el text informatiu que van entregar els assistents a l'acte.




jueves, 21 de marzo de 2013

21 de març "Dia Internacional de la poesia" declarat per l'ONU l'any 2000


Assaig de càntic en el mur

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu, del llibre "El Caminant i el mur"

Cor Literari Garraf farà un recital dedicat a Espriu el 3 de maig a la Biblioteca Manuel de Pedrolo a les 18,30 hores. amb motiu de l'Any Espriu

21 de març, 3er. Alliberament Mundial de lllibres




La idea és lliberar un llibre en un espai públic per a que una altre persona ho pugui gaudir. Coincidint amb l'inici de la primavera i amb el Dia de la Poesia, es tracta de deixar un exemplar propi, ja llegit, al tren o a la "guagua", en una farmàcia, en un supermercat, al bar de sempre, al banc del pont de l'Anoia, al pont del diable, a la Casa de Cultura, al Centre Cultural...., demà dijous 21 de març.
Fora bo, a més, escriure una dedicatòria on s'indiqués:
1.    Aquest llibre forma part del Club dels llibres perduts
2.    És de qui el trobi, però quan l'acabis haurà de tornar a ser alliberat per a que una altra persona l'agafi.
3.    Data i lloc de l'alliberament (o bé on fou perdut): així sabrem per on viatja!

lunes, 18 de marzo de 2013

CONFERENCIA SOBRE CINE EN LA BIBLIOTECA

Este jueves a las 18:30, la nueva conferencia del ciclo "HISTORIAS DEL CINE CLASICO" tratará sobre las versiones cinematográficas de obras de  Shakespeare, el autor que más veces ha sido llevado a la pantalla y que ha inspirado auténticas joyas del cine.

miércoles, 13 de marzo de 2013

Antònia Sabater recita a Espriu a la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes

Aquest dijous a les 17h, a la sala polivalent de la Biblioteca Josep Pla, tindrà lloc l'acte d'inauguració dels cursos de català i del programa Voluntariat per la llengua. Dins l'acte es farà un recital poeticomusical a càrrec de la poetessa i rapsoda Antònia Sabater.
L'Antònia Sabater i els poetes de Cor Literari faran un recital d'homenatge a Espriu a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes el 3 de maig a les 18,30 hores.

martes, 12 de marzo de 2013

Profetas de la Ciencia Ficción - Philip K. Dick (Vídeo)

El próximo sábado en las Tertulias de Cor Literari Garraf, Ignacio Ríos nos hablará de "Literarura y Ciencia Ficción". Nos recomienda visionar previamente este documental de Philip K. Dick. Además de leer dos cuentos cortos: "Guerra debajo del árbol" de Gene Wolfe y "Cuento de Navidad" de Ray Bradbury. Los podemos facilitar por e-mail.
Otros documentales de interés para documentar el tema:
 http://www.youtube.com/watch?v=XuHGkPPFD7U 
http://www.youtube.com/watch?v=3SzcfZKxOQM
http://www.youtube.com/watch?v=OnLdA6NF4Sk
http://www.youtube.com/watch?v=y9hBzUHGZJw
http://www.youtube.com/watch?v=V8kbOOYbm7Ihttp://www.youtube.com/watch?v=BdrXz9pYnnw
http://www.youtube.com/watch?v=2Ry1tfKA19I

                      Robert A. Heinlein
                      Isaac Asimov
                      Arthur C. Clarke
                      Julio Verne
                      H. G. Wells
                      Mary Shelley

lunes, 11 de marzo de 2013

Este sábado, Conferencia de Ignacio Rios

El sábado dia 16, en nuestra tertulia de L'Escorxador, nuestro compañero Ignacio Rios nos hablará de la ciencia ficción en la literatura, un género profundo y sugerente, que abarca muchas más obras y temas de los que habitualmente creemos . ¡Os esperamos!

miércoles, 27 de febrero de 2013

Este sábado, conferencia de Jorge Aguilar

El sábado dia 2, en nuestra tertulia de L'Escorxador, nuestro compañero Jorge Aguilar nos hablará sobre su patria, Costa Rica. La conferencia contará con pase de diapositivas y videos. ¡Os esperamos!

sábado, 16 de febrero de 2013

CONFERENCIA SOBRE CINE EN LA BIBLIOTECA

Este jueves, a las 18,30, una nueva conferencia dentro del ciclo "HISTORIAS DEL CINE CLASICO". En esta ocasión, recordaremos la extraordinaria figura de Orson Welles y su película CIUDADANO KANE, considerada una de las mejores y más innovadoras películas de la historia.

martes, 12 de febrero de 2013

Anselmo García Curado, conferencia sobre México el sábado a las 19 horas en l'Escorxador de Ribes

El profesor Anselmo García Curado, autor del libro Revolución Mexicana: 100 años de historia, nos hablará el próximo sábado sobre los antecedentes, la revolución mexicana y el México actual.
Nacido en Barcelona el 23 de abril de 1948 aunque vive en Sant Pere de Ribes desde hace muchos años. Estudió Biología en la Central de Barcelona, Psicología  en la Autónoma de Barcelona y Sexología en la Universidad de Lovaina (Bélgica).
Escritor de multitud de libros de divulgación, viajes y antropología. Destacan los dedicados a la historia y cultura mexicana. En la actualidad, escribe, viaja y da conferencias.
Algunos de sus libros:
-Iglesias de México
-Ruinas arqueológicas de México
-Cafetines con pedigrí
-Chocolate oro líquido
-Al pan, pan
-Pekín
-Brumas del Nilo, memorial de un viaje breve
-Comportamiento sexual universitario
-Cous cous, chapatis y guacamole
-El vino: 101 consejos
-Vinos de América y Europa
 ...



Se encuentran dos poemas inéditos de Mario Benedetti.

A la muerte del poeta, el 17 de mayo del 2009, donó su obra a la Universidad. En el proceso de revisión y catalogación de más de seis mil documentos, se han encontrados dos poemas manuscritos del autor; "Miedo y coraje" y "Espera".


lunes, 11 de febrero de 2013

Robert Capa - La sombra del iceberg

En la tertulia del pasado 2 de febrero dedicada a Robert Capa, uno de los tertulianos, Pepe Gutiérrez, hizo referencia al documental "La sombra del iceberg". Un documental que despeja las dudas sobre la famosa foto del miliciano del Cerro Muriano del fotógrafo húngaro. Hemos pensado que puede ser de utilidad para nuestros lectores.
Sería interesante que dejéis vuestra opinión en comentarios.

martes, 29 de enero de 2013

Fotografía a l'Escorxador: Robert Capa, 100 años de su nacimiento.

El próximo sábado, 2 de febrero a las 19 horas, en l'Escorxador de Ribes, homenaje al famoso fotógrafo hungaro-norteamericano Robert Capa.
Presenta el acto el fotógrafo  Juan Ramón Chías.


Nombre original: FRIEDMANN ANDRES
Budapest, Hungría 1913 - 1954 Thai Binh, Vietnam. 
Robert Capa en España Richard Whelan.

En diciembre de 1938 la prestigiosa revista británica Picture Post publicó un reportaje fotográfico de once páginas sobre la Guerra Civil española con las fotos de un joven de veinticinco años, Robert Capa, y le proclamó "el mejor fotógrafo de guerra del mundo". Más de cuarenta años después de su muerte, nadie ha superado la fuerza extraordinaria y conmovedora de sus reportajes de cinco conflictos bélicos.

Además de documentar la Guerra Civil española, Capa pasó seis meses en China durante 1938 para fotografiar el movimiento de la resistencia a la invasión japonesa, y posteriormente cubrió el escenario europeo de la Segunda Guerra Mundial (1941-45), la Primera Guerra Arabe-Israelí (1948), y la Guerra Franco Indochina (1954).

El 25 de mayo de 1954, mientras fotografiaba las maniobras francesas en el delta del río Rojo, 
Capa murió al pisar una mina. Tenía cuarenta años.

lunes, 28 de enero de 2013

Cor Literari - Por un puñado de versos - Reseña


El sábado 16 de enero fue una fecha especial para muchos tertulianos de Cor Literari, Antonio Martínez Juárez, uno de los pioneros del grupo, volvía a casa. Antonio nos había dado tardes memorables con su poesía, su prosa y sus habilidades natas como comunicador y tertuliano.
La expectativa era doble pues además se dedicaba una de nuestras tertulias a “El cine en la poesía”  género que cuenta con muchos seguidores en el Cor. Además eran dos pesos pesados los que habían preparado el tema: Antonio Martínez como poeta y rapsoda, José Mª Álvarez como experto en audiovisuales.
La verdad que las expectativas no se vieron defraudadas pues pudimos disfrutar de un precioso montaje: poesía, música, y muchas imágenes del séptimo arte. Belleza en estado puro en un clímax excelente.

Tras una presentación acompañada por la música de “2001 Una Odisea del espacio” nuestro protagonista recitó “Escrito sobre el viento”, Un elaborado poema formado por versos que incluía los títulos de muchísimas películas. Es un trabajo que requiere habilidad como poeta y conocimiento de la historia del cine.
 Le siguieron poemas de la generación del 27, Lorca, Machado, Salinas...y algunos de los novísimos: Pere Piferrer, A. Martínez Sarrión, Manuel Vázquez Montalbán, Leopoldo Panero…
No faltaron los cantautores: Joan Manuel Serrat, Sabina y Aute; ni algún poeta social como Ernesto Cardenal de quien Antonio ha adaptado uno de sus poemas dedicado a una de las grandes del cine, Marylin Monroe.
Un texto de Charles Chaplin que nuestro protagonista ha traducido al catalán gustó mucho al público.
Un texto de “El tercer hombre” acompañado de la música e imágenes  de la película dio fin al recital.
Le siguió una tanda de preguntas sobre el recital y el cine en general.
Una experiencia que demuestra la relación entre las distintas ramas del arte.

Ponemos unos vídeos que aunque sean algo deficientes tienen valor documental del acto.








domingo, 20 de enero de 2013

Escribir sobre escribir: algunas recomendaciones para escribir ensayos. Juan Pablo Carrillo Hernámdez


Un ensayo sobre escribir ensayos. O casi. Una modesta proposición para prevenir que los ensayos sean una carga para sus autores y el país y, en la medida de lo posible, se cumpla con suficiencia el inexplicable impulso de escribir uno.
¿Cómo se escribe un ensayo?, me pregunta Antonia, por quien tengo suficiente afecto como para no dejar de responderle.
Otros en esta situación quizá contestarían con un simple y categórico “no sé” o invocarían ese lugar común según el cual “no hay recetas para escribir”. Pero lo cierto es que tanto una como otra respuestas son imprecisas y falsas: quien escribe sabe bien cómo lo hace (parte del temperamento literario es reflexionar ocasional o constantemente sobre el ejercicio de la escritura) y, en segundo lugar, si bien es cierto que no hay recetas, porque se no trata de cocina, hay ciertos lineamientos básicos para escribir, ciertas “estrategias”, dicho eufemísticamente, o trampas, como son en realidad, que se siembran en la página en blanco para atrapar tanto a quien escribe y que este no se desvíe así de su tarea, como a quien lee, y que tampoco, en la medida de lo posible, abandone la lectura.
Uno de los pocos mandamientos en los que creo ciegamente al momento de escribir es uno que aprendí de un maestro que gustaba de repetir que, al momento de convertir nuestros pensamientos (de suyo caóticos) en un discurso estructurado especialmente para el lenguaje escrito, lo principal era tener en mente una idea central, fija, irrenunciable (los adjetivos son míos, él los evita), que hiciera las veces de guía, de faro, de eje en torno al cual girara desde la primera hasta la última frases. Esto es particularmente útil porque previene al escritor contra la divagación innecesaria y la edificación de parrafadas laberínticas en donde abunden los pasillos sin salida. Si se revisa cualquier ensayo, académico o literario, insigne o mediocre, de altos o de bajos vuelos, de un autor reconocido o de uno novel, uno circunstancial o uno cuidadosamente planeado, se advertirá que una abrumadora mayoría de estos cumple con esta primera y quizá única regla: todos intentan decir algo sumamente específico, una suerte de tesis a demostrar, lo mismo en el sentido casi científico del término que en el más sensible de quien comparte con otra persona algo que le movió a la admiración o la sorpresa. O, en caso contrario, es muy probable que eso que consideramos un ensayo fallido sea justamente porque careció de dicha idea central que vertebrara su argumentación. Por cierto, aunque no es imprescindible, de preferencia hay que creer fervientemente en esa idea central: ayuda cuando “la angustia de las influencias” nos tienta a abandonar el trabajo.
Obviamente eso es lo sustancial del presente texto. Lo demás… lo demás es experiencia y maña. ¿Un ejemplo? En los ensayos de intenciones didácticas, esas líneas dedicadas a explicar, digamos, quién es un autor, dónde se educó, cuáles son sus obras principales, cuáles sus amistades más decisivas en el curso de su vida, por qué optó por el exilio, por qué regresó, por qué abandonó su lengua materna para adoptar la del país en que a la postre murió. En fin, detalles quizá nimios pero no insignificantes que pueden ser desconocidos para alguien y que por esa sola persona ya se justifica su inclusión. Si se decide emplear este recurso, aunque no esté bien de mi parte decirlo, procúrese ensalivar lo mejor posible dichos datos y cual timbre postal estamparlos en el texto. En casos de malabaritis discursiva crónica es posible escribir estos amplios fragmentos para decir luego que nada de lo anteriormente dicho importa, sin embargo, para no incurrir en este mal o adquirirlo por contagio, se recomienda evitarlo, casi tanto como el estilo enciclopédico, fácilmente detectable y, por lo tanto, catalogable de inmediato como anacrónico o, lo peor, aburrido.
En este mismo sentido un accesorio tampoco vital pero que ayuda a ganar espacio son las citas. Salvo que estas sean parte del estilo entrañablemente adoptado (como en el caso de Borges, de Roberto Calasso, de George Steiner y de algunos otros pocos eruditos que pisan la faz de la Tierra), su presencia casi siempre es síntoma, como escribiera el argentino, de languidez o de barbarie, cuando no de pereza o de franca petulancia. De cualquier forma, son siempre un asidero a la mano del cual prenderse para no naufragar, remedios temporales que evitan parcialmente el hundimiento, obstáculos que retrasan al perseguidor y dan tiempo para trazar mejor la huida. Más que la de una estocada, las citas cumplen un poco la función de las banderillas en el cuerpo del texto y, como tales, hay que tener gracia para clavarlas.
Otro consejo menor: la importancia de un íncipit atractivo, unas primeras palabras que por alguna razón hagan ver que el texto subsecuente vale la pena leerse, una inauguración que anuncie ya el talante del texto (acaso también del autor), la ruta que seguirá el lector y los paisajes que le serán mostrados en el camino. Tener un poco de esa “sed malsana del razonador” que según Proust la duquesa de Guermantes compartía con algunos críticos de su tiempo. Las variantes, por supuesto, son múltiples: lanzar un juicio sumario y categórico sobre el tema, decir que hasta ahora nadie ha dicho lo que está a punto de decirse, articular con detallado primor un comienzo eufónico y poético que incluso corra el riesgo de volverse memorable (a despecho del resto del texto), etc. En una palabra: osadía. Sin osadía, empezando para con uno mismo, no se llega muy lejos en la escritura.
Por último: permitir que el lenguaje haga su parte, no cerrarse a su injerencia, aborrecer la moderación y entregarse de cuando en cuando al engolosinamiento que este trae consigo.
Y, parafraseando a Monterroso, escribir, escribir siempre.
“contad si son catorce, y está hecho”

De "El club de los libros perdidos"

viernes, 18 de enero de 2013

EL CANCELL entrevista al Cor Literari


Reproduïm l'entrevista que ens han fet la gent de EL CANCELL -  Ribes.org


Cor literari: un col·lectiu renovador i consolidat

Un grup de persones s’apleguen de tant en tant per participar en tertúlies i activitats al voltant de la literatura i de la cultura en general. Són el Cor Literari i se’ls pot trobar principalment a l’Escorxador. El seu treball cultural s’ha consolidat en pocs anys i ho ha fet al marge de les grans entitats del poble: segurament són la iniciativa cultural més renovadora que ha viscut Ribes en dècades. El seu grau de consolidació fa que el panorama cultural local sigui inimaginable sense la seva presència i, de facto, han esdevingut una garantia de pluralitat, renovació i exigència cultural. Els hem entrevistat per veure com descriuen la pròpia activitat i com veuen la dinàmica cultural general del poble. Les respostes no tenen pèrdua.
Ja fa força anys que Cor Literari és present en la vida cultural del municipi. Però quin va ser el seu origen?
Fa deu anys, Filippa, de la botiga Mandala ens van proposar, a un grup d’amics, fer reunions literàries. En poc temps van passar de 10-12 persones a 20-25, la idea s’anava escampant i cada vegada venia més gent. Persones a qui ens agradava el món dels llibres, escriptors i poetes aficionats que llegien els seus escrits. Tot molt naïf però amb moltes ganes i molta il.lusió. Recomànavem les nostres lectures, parlàvem d’autors que ens agradaven…Feiem una reunió mensual. Va arribar un moment que a Mandala no hi cabíem. Vam demanar ajuda a l’Ajuntament i ens van oferir l’Escorxador. Vam passar d’una a dues reunions mensuals per poder dedicar una sessió a Tertúlia Literària i una altra a xerrades, conferències, presentacions de llibres…
Quins motius us van portar a engegar el projecte? Us vau plantejar de vehicular una experiència d’aquest tipus en les entitats existents al municipi?
No ens vam plantejar un projecte cultural, només unes reunions sense cap pretensió que no fos la nostre afició per món dels llibres. Potser la nostra intenció de que el grup havia de ser un grup heterogeni, sense cap tendència política ens va decidir per reunions a una botiga i no a un local de alguna entitat del poble o espai públic. Això ens va permetre poder programar des de Pepe Gutiérrezs amb un llibre de Trotski, llegir a Vargas Llosa, parlar de “El Tenorio” i dedicar un recital de poesia a Salvador Espriu o a Albert Manent.
Cor Literari ha suposat una finestra oberta a tendències i temàtiques que les entitats del municipi mai s’havien plantejat o ho havien fet poques vegades. Quin creieu que és el valor afegit cultural que aporteu al municipi?
En un poble en que l’activitat cultural és raquítica, qualsevol iniciativa és una aportació. Per el que fa a les temàtiques, a més de les nostres tertúlies literàries, hem parlat, d’òpera, música, cinema, l’accelerador de partícules, els somnis, arqueologia a Mèxic, coaching, de la bogeria, del Camí de Sant Jaume, dels navegants portuguesos del segle XIV, d’art barroc, d’educació, filosofia, religió…
Quines són les persones que sustenten l’entitat: quin és el cor que fa bategar el Cor?
Al Cor Literari no tenim cap estructura. Fem reunions i programem el que proposen els nostres amics i que sigui de interès pel grup. No tenim president, ni socis, ni porten llibres de cap mena ni tenim diners. Mai hem demanat cap subvenció. Tot i que com a totes les organizacions un número petit de persones porten el tema operatiu del grup, quatre o cinc persones.
Actualment hi ha una bona colla de gent que participa en les vostres activitats. Com ha estat el vostre creixement?
L’efecte boca orella. Tothom és benvingut, els nostres actes són oberts a tots. Sortim a l’Agenda de l’Ajuntament, enviem correus el nostres amics i publiquem al nostre bloc. Amb el nostre sistema estem satisfets de l’acollida que té la nostra programació. Una mitjana de trenta persones que de forma activa participen en les nostres tertúlies i xerrades. Al setembre, una sesió dedicada a una òpera, Don Carlo, va replegar quranta-cinc persones. Estem agraïts a Ribes.org per publicar les nostres activitats per pròpia iniciativa. Al principi, feiem seguir els mitjans de comunicació de la comarca les nostres activitats però com que normalment no ho publicaven ara no ho fem.
Us reuniu a l’Escorxador. Com valoreu les infraestructures culturals disponibles al municipi?
Hi ha força espais però poc utilitzats. Qüestió d’horaris, mitjans… fan que la majoria estiguin desaprofitats o simplement abandonats. Per el que fa a l’Escorxador, és un local petit, sense àudio ni vídeo…Però per nosaltres ja ens està bé.
Quin tipus de relació teniu amb les institucions públiques. Rebeu suport econòmic o només d’infraestructura i difusió?
Una relació correcta. No hem demanat res i mai ens han ofert cap suport. Només el local i la Biblioteca Pedrolo una vegada a l’any per el nostre recital poètic, recital que fa el “Grup de poetes del Cor Literari” des de fa set anys.
Tot i la proliferació d’entitats, la vida cultural de Ribes és molt minsa si la comparem amb Sitges o Vilanova. L’explicació es demogràfica o té altres motius?
Fan molt bona feina a nivell de festes i de tipus local però no gaire de cultura en general. Sovint hem de sortir del poble per poder assistir a actes als pobles veïns. No obstant això, nosaltres som consumidors de cultura i assistim a qualsevol activitat de les entitats del poble, algunes de molt bon nivell. Acostumen a ser poc concorregudes i sempre som els mateixos.  Encara que als nostres actes no ha vingut mai gent dels grups importants del poble. No sabem les causes. Tot i que al nostre bloc tenen i tindran ressò totes les activitats culturals de les entitats del poble.
Creieu que la vida cultural i social del municipi té vehicles d’expressió suficients (mitjans de comunicació, etc.)? Aprecieu dèficits en aquest àmbit?
Malauradament al poble no tenim gaires mitjans d’expressió cultural, una revista mensual,L’Altaveu, i vosaltres.
Quin són les principals activitats que preveieu per als propers mesos?
Un homenatge al fotògraf nordamericà Robert Capa, una xerrada del escritor ribetà Anselm Garcia Curado, una xerrada sobre psicologia, les nostres Tertúlies Literàries que ara s’han complicat per haver de pagar a la biblioteca per el prestam de llibres. Tres o quatre llibres per presentar el proper semestre…Cada vegada tenim més gent que vol venir a presentar llibres, recitar poesia, fer xerrades… També continuar fent excursions culturals, visita a museus i exposicions, ampliar el grup de persones que s’interessen per actes de música clàssica i l’òpera…
Quins són els vostres objectius de fons per als propers anys?
Continuar com fins ara, fer el que ens agrada, gaudir amb la cultura i fer que la gent s’ho passi bé amb les nostres propostes.




jueves, 17 de enero de 2013

Poesía y cine en l'Escorxador de Ribes. "Por un puñado de versos"

El próximo sábado, 19 de enero a las 19 horas, en l'Escorxador de Ribes, el escritor y poeta, Antonio Martínez Juárez, recitará poemas propios y de otros autores que hacen referencia al mundo del cine.
José Mª Álvarez, publicista y experto en cine, ha preparado un audiovisual relacionado con los poemas que se irán recitando.

viernes, 11 de enero de 2013

Conferencia en la Biblioteca

Este jueves, a las 18,30, una nueva conferencia dentro del ciclo "HISTORIAS DEL CINE CLASICO". En esta ocasión, seguiremos la evolución  del cine musical de Hollywood, desde el principio del cine sonoro, -que ya nació con una película musical- hasta finales de los 70, cuando películas como "CABARET" y "ALL THAT JAZZ" cerraron tan brillantemente el ciclo clásico del género.

domingo, 30 de diciembre de 2012

S'acaba l'any Sales-Calders-Tísner



Pere Calders, un conte breu

Espais blancs

A mi només em falta que em burxin perquè em senti inclinat a jugar a la contra. Vaig apartar la mà del meu amic —també amb suavitat—, tot dient-li:

—Doncs jo no ho veig pas així. Crec que l’home només té present. Des del temps més remot fins al futur insondable, tan sols ha pogut comptar amb cada instant de cada dia. La resta són records o somnis.

—I què? —em preguntà ell.

Es produí un silenci d’aquells que, per contradictori que sembli, donen cos a les paraules. Al final, vaig proposar-li que no ho toquéssim, que ho deixéssim tal com estava.

—Deixem-ho així —convingué l’amic, matant brutalment una prometedora controvèrsia.

Joan Sales, un poema

Vespre

Vespre, la teva llum alta i malalta es fon
com un bàlsam antic damunt el cos del món.
En el fons del teu pit ¡enyoro tantes hores
que no he viscut mai ! (Com els qui ja no són
i que s'estan, immòbils, a les rítmiques vores
d'un oceà oblidat i més que tu pregon...)

Vespre ¡que penetrants que són els teus calfreds,
els teus enyoraments malsans, les teves sets
sense nom ! El meu cor, fràgil llàntia nocturna,
tremola en la foscor, entre milers d'aquests
éssers que alcen el vol quan mor l'última espurna.
Sobre el meu front roent sento els teus besos freds.

¡ I que feble que sóc, Vespre, al fons del teu pit !
¡ Ah, que vingui de pressa la comprensiva Nit
a ungir amb oli d'oblit les secretes ferides !
Vespre, que feble sóc, que feble i que petit
al fons d'un oceà d'ombres, d'astres, de vides,

portant com un estigma damunt el front escrit
l'orgull, l'horror, el somni, l'odi — folles mentides.


Barcelona, 1935.


Tísner, dues vinyetes   
                                           Any 1934
                                                                                
                                           Any 1981
                           

jueves, 27 de diciembre de 2012

Tres poemes de Nadal


Pessebre màgic - Ricard Bonmatí

Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes de ning-nang.

Un riu fet de plata
i els ànecs, nedant;
darrere una mata
hi ha un home cagant.

A dins d’una cova
hi ha gent que no es mou;
hi ha un nen sense roba,
l’estufa és un bou.

La neu és farina,
cotó el núvol blanc,
la mare una nina,
i Déu un infant.

Farigola,
romaní:
nas que vola
cap aquí!


---------------

Nadal - Joan Salvat-Papasseit 

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

--------------------

ELS NÚVOLS DE NADAL - Joan Maragall

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i cm veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.