Pessebre màgic - Ricard Bonmatí
Muntanyes de suro,
figures de fang,
casetes de duro,
campanes de ning-nang.
Un riu fet de plata
i els ànecs, nedant;
darrere una mata
hi ha un home cagant.
A dins d’una cova
hi ha gent que no es mou;
hi ha un nen sense roba,
l’estufa és un bou.
La neu és farina,
cotó el núvol blanc,
la mare una nina,
i Déu un infant.
Farigola,
romaní:
nas que vola
cap aquí!
---------------
Nadal - Joan Salvat-Papasseit
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
--------------------
ELS NÚVOLS DE NADAL - Joan Maragall
Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s'estenen,
a la llum de la posta suaus s'encenen
i de nit deixen veure algun estel.
És una de les coses més alegres
veure entre núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.
Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai, llum que no ets enlloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!
Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels Nadals ennuvolats,
i cm veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario