Tres poemes de tardor

Tres poetes del Grup de Poetes de Cor Literari Garraf, Eva Bassó, Magda Altabella i Pau Fleta,  ens regalen poemes de tardor. 

TARDOR

Els boscos de tardor

ploren llàgrimes daurades

com l'ambre.

Pinzellades de blaus i i malves

es barregen a l'horitzó

de l'albada.

Primavera de l'hivern

els vespres de tardor

regalimen taronges i vermells,

quan se'n va la tarda,

i la melangia esclata.

El cel del capvespre

de color de magrana i préssec

ens porta records llunyans:

la flaire de castanyes torrades

i pomes al forn

que omplien la casa.

La presencia enyorada

de persones estimades,

de tantes i tantes persones que falten...

I els matins arriben,

i les tardes passen,

i el meu cor us enyora

cada jorn, cada tarda.

Amb aquests cels de tardor

plens de colors que esclaten

com la magrana i el préssec,

com la taronja i l'ambre.

EVA BASSÓ.

TARDOR 

Les castanyes s’esberlen 

abrusades pel foc. 

Els ocres tardorencs 

m’engrapen la memòria. 

Just que comença novembre, 

he dut un pom de flors 

al fossar on s’hi enterren 

les quimeres i els somnis. 

L’enferrissat calfred 

que furga el moll de l’os 

em fa avinent l’hivern 

que a peu de gat s’acosta.

Magda Altabella

TARDOR

Avui he cercat la tardor

per vestir-me amb els seus colors,

com la terra, com els arbres,

com els ocells en l’aire.

Avui respiro tardor,

i ella em penetra les fines fibres,

em xopa per fora, per dins,

i jo em deixo amarar.

Avui he tastat la tardor

amb regust de terra mullada,

amb seques i retorçades fulles

que el vent voleia quan vol.

Avui he sentit música de tardor

dins la meva maduresa;

sonava a música de violoncel

refugiada en un capvespre.

Avui he abraçat la tardor

quan el sol ocultava el rostre

i volia  amagar-se de sobte

sota uns núvols vestits de grisor.

Avui he somiat que la tardor

s’aliava amb l’amiga primavera;

volien barrar el pas al temps

i a un hivern que, pacient, espera.

Pau FLeta