“POEMES A DUES VEUS” de Eva Bassó i Pau Fleta a la Tertúlia de Cor Literari

El pasado día 5 tuvimos invitados de honor en nuestra tertulia: Pau Fleta y Eva Bassó que nos presentaron su poemario "Poemes a dues veus" y nos recitaron varios de sus poemas. El acto estuvo presentado por Antònia Sabater que recitó poemas de ambos autores con el estilo, gusto y saber hacer a que nos tiene acostumbrados. Varios tertulianos nos han pedido el texto de Antònia que reproducimos a continuación. Renovadament em meravella la capacitat de determinats individus per a saber procurar-se el plaer de viure moments poètics. Tot i que és habitual en la temàtica poètica el plany, la solitud, la tristesa… no us els cregueu del tot els poetes ¡! ; qui té aquesta capacitat de contemplar, d’escoltar, de furgar en l’aparent no-res, sempre té la companyia de la bellesa, de l’harmonia, de l’amor, un amor més trascendent que l’amor físic: l’amor als objectes, a les persones que ens envolten (o potser ja no), als espais de la nostra infantesa, a les flors..aquelles, a un paisatge, un llogarret. En definitiva, a determinats records i vivències. Així, a la vegada, el poeta honora el canemàs vital que l’ha portat fins aquí, fins avui. El canemàs innegable on han fet pòsit els nostres trets únics, el nostre carácter, la nostra exclusiva especificitat. Tant en el treball de l’Eva com en el d’en Pau aflora, d’una banda, aquesta capacitat de gaudir i capturar moments poètics i, de l’altra, aquest tribut als records, als orígens.. tot encadenant-los en versos que -molt sovint- es reiteren: una mena d’esforç perquè aquests records i vivències es perpetuin en un eco emotiu! "La calaixera del cel obert" Estimada calaixera, aquella del cel obert, la de la meva infantesa plena de somnis i anhels. Plena de contes de fades i de prínceps encantats, d'en Superman o l'Obèlix i el "Guerrer de l'antifaç". Quan arribava l'hivern i el fred omplia la casa, dels seus calaixos sortien contes, històries i màgia. Estimada calaixera, aquella del cel obert, que en un racó de la casa quasi, quasi, oblidada, jo li omplia els calaixos, de fantasia i de màgia. I deprés sortien tots: la Caputxeta i el llop, la Ventafocs i la fada, la Blancaneus amb els nans, la bruixa i la madrastra. Aquells anys s'han acabat, la calaixera i ña casa, la meva infància i els contes se'ls ha endut una ventada. ja no en queda cap petjada... tan sols en resta el record, i un pulsim d'aquella màgia. (Eva Bassó) "Mirada poètica" Una finestra oberta a la vida i les persones, una parida ben certa que allibera i empresona. Una mirada discreta al jardí de flors sentides, un esguard amb ferides que guareix d'una desfeta. Una terra ben llaurada, amb paraules ben pastades, cuita al foc de cors ardents. Tot això i molt més vol ser, un poema fet amb fe al taller dels sentiments. (Pau Fleta)