21 de març, Dia Internacional de la Poesia

AMIGA POESIA Amiga, la millor. La que, escoltant, calla, no contradiu ni pren partit. Que eixuga els plors, a mena d'assecant, quan et veus sol, i el cor és mal partit. Poesia, companya sense son, que mai diu prou, malgrat es faci tard. Alter ego que encaixa, tal com són, les coses d'aquest món, bell i bastard. Guarda jurat que dorm sota els llençols, a frec la fusta d'un calaix obscur. Veu que pregona, el dia que ho vols. Veu que salva parets i contramur. (Magda Altabella) EM RESTA LA POESIA Quan la boira inunda el sol de les pupil.les i veig boirós a través de les meves finestres, és llavors que penso: la llum de la poesia m'il.lumina. Quan miro, et cerco i distant et sento, i veloç corro cap a tu i no et trobo, és llavors quan crec que la poesia és consol. Quan albiro el cel i et veig somrient i els meus ulls respiren infinita alegria, llavors flueix en mi un mannà de poesia. Quan miro avall i et veig plorant, i s'inunda el pou i plora el meu goig, llavors m'atanso a tu, t'acotxo i et vas aixecant. Quan tots dos compartim àvides ànimes i discrets ens citem al racó de la calma, sona un duet: és la música de la nostra poesia. Quan el cor, alegre i trist, plora per dins i veu que la distància ens venç en certs moments, llavors em rebel.lo i crido: vine a mi, poesia! Quan la boira inunda la llum de les pupil.les i brollen les penes al corrent de la vida, llavors, senzillament dic: em resta la poesia. (Pau Fleta) A FONS Tard o d'hora toca fer neteja a fons. Carregues armadura i aspirador i comences a desendreçar les caixes. Unes pesen més que d'altres. És molt normal. Guarden el pòsit desordenat de les fotografies. Quaranta taules de nadal invasió barroca i moltes espelmes més de mil anys bufats als pastissos es deixatava la nata sempre tenia gust de cera la mel i pa dels berenars a l'estiu al jardí les bicicletes encrostaven genolls i llavors esclatava el plor. -Mare, vine, la iaia està plorant... És molt normal. El dia que toca fer neteja a fons, tard o d'hora se t'acaba entaforant alguna brossa als ulls. (Antònia Sabater)