miércoles, 7 de mayo de 2008

EXCURSIÓ AL PALAU NOVELLA

Tots havíem posat moltes expectatives a l’excursió al Palau Novella. En primer lloc pel fet d’anar-hi a peu des de St. Pere de Ribes i fer els 15 km. d’anada i després de tornada i en segon lloc era tota una novetat visitar un temple budista en ple Parc del Garraf. El Palau Novella és una antiga heretat que es troba al centre del Parc Natural del Garraf a mig camí entre Begues i Sitges. Va ser adquirit per l’indià Pere Doménech Grau el 22 d’agost de 1885 qui va encarregar la seva construcció a l’arquitecte Manuel Comas Thos. L’any 1893 va declarar-se la fil.loxera i la finca es va posar a subhasta pública. Des de llavors el palau ha tingut diferents propietaris que l’han mantingut tancat sense preocupar-se del seu manteniment. El 1996 el Palau Novella es converteix en Sakya Tashi Ling, monestir de budisme tibetà gràcies als treballs de restauració de la comunitat budista la finalitat de la qual és demostrar que encara queden persones capaces de dedicar una part important de la seva vida a la recerca interior i procurar el seu benefici als demés. Lloc per tant d’espiritualitat on es realitzen tota mena de cursos d’introducció al budisme, meditació, relaxació, reiki, etc... L’excursió no deixava de ser apetible. Vam arribar a dos quarts d’onze. Trobem davant nostre un palau d’estil eclèctic, és a dir, una barreja de diferents estils . La geografia comarcal de Catalunya l’anomena “Castillo de Bambalinas” com si fos un decorat de teatre. Iniciem la visita a l’interior en grups d’unes 20 persones. Amb l’entrada ens faciliten una audioguia que un voluntari ens indica que posem en funcionament i hi escoltem abans d’entrar i durant un parell de minuts música budista. Una vegada dins el Palau el voluntari-guia tenia solament la funció de senyalar amb la mà on es trobava allò que amb l’audioguia escoltàvem. Així ens ensenya el hall les plaques de marbre on hi figuren el noms de tots aquells que van col.laborar en la construcció del Palau. Al primer pis hi ha el saló de ball amb un quadre de Baldomer Gili Roig. Davant d’aquest quadre un gran Buda voltat de ciris i flors de plàstic... El menjador és l’única peça que conserva tot el mobiliari de l’època. Una de les peces més característiques que es troba igualment al primer pis és la comuna, anomenada també “la trona”. Dintre l’eclecticisme interior cal destacar el bany àrab, especialment la vidriera de la porta i la banyera de marbre de Carrara. Finalitzem la visita a la capella catòlica que han conservat. Ens conviden tot seguit a una beguda tibetana i ens recomanen passar per l’Estupa i fer les tres o més voltes fent girar els “rodillos-de-oración” per carregar-nos d’energia positiva. Gairebé totes les persones del nostre grup vàren fer una relaxació dirigida tret de tres o quatre que ja ens havíem mig desmoralitzat en veure a l’arribada la botiga de souvenirs, les banderoles de colors que penjaven de les garites de les cantonades, a més a més, las falta de contacte amb els monjos (en vam veure uns quatre) però no parlaven amb els visitants. A tres-quarts de dues entrem al menjador i abans d’anar a la nostra la taula. una monja-budista (aquesta parlava) ens va fer un llarg discurs/aclariment en el sentit que el menjador (l’havien hagut d’engrandir per la gran quantitat de visitants que es quedaven a dinar) no era un restaurant (com nosaltres entenem) sinó un lloc per compartir el menjar a més d’un lloc de silenci. Després de dinar enfilem el camí de tornada per una ruta diferent i d’aquesta manera poder veure la cova negre (s’anomena igual que la que hi ha a Xàtiva). Varem arribar a Ribes bastant cansants, amb ganes d’arribar a casa, dutxar-nos i..... relaxar-nos. Anna M. Garriga

3 comentarios:

Elisabeth dijo...

Quina excursió més maca!!! Jo també baix estar al monestir y menjant amb els budas, es tota una experiencia molt especial.
Com veu arribar a la cova negre?. Per on es accedeix?

Moltes gracias anticipades y felicitats per l'article!.

Anónimo dijo...

La decepción en las visitas a este tipo de recintos suele estar relacionada con las expectativas previas. En mi opinión, no se debiera exigir a los monjes tibetanos una actitud que posiblemente no exigimos a centros de tradición mariana. Una visita al Monasterio de Montserrat, Lourdes o al propio Vaticano nos aproximará a la realidad, es decir, un enfoque comercial que supera al visitante ingenuo que espera encontrar un ambiente más propenso a la espiritualidad y no un centro comercial que revelan al visitante y lo ponen al borde de querer “arrojar a los mercaderes del templo”. Curiosamente esa rebelión fue la que, al parecer, sufrieron los monjes cuando llegaron a Plana Novella y lucharon heroicamente para expulsar al restaurante que hacía muchos años explotaba las antiguas cuadras del palau. Asimismo les debió parecerles poco espiritual un tranquilo y familiar hotelito rural que había junto al monasterio y al que han engullido para lograr la paz total en la zona. Tiemblen los propietarios de las casitas próximas al monasterio pues ya he oído algunas declaraciones por parte de santones del monasterio en el sentido de que les originan “energías negativas”.

Sólo quiero añadir que el Taller de Relajación que hicimos en el monasterio fue correcto y que el discurso de la monja, con los comensales en torno a los alimentos, intentando convencernos de que lo que veían nuestros ojos no era un restaurante, me pareció patético. Sin comentar el tema de precios que es lógico dentro de una practica de monopolio descarado. Antes había tres ofertas, ahora sólo ellos.

J. Ruiz

Chewy dijo...

Fent referència al comentari del company J. Ruiz, vull comentar que quan van arribar aquests que diuen ser budistes, no van parar fins que van fer fora al restaurant que explotaba les bodegues del Palau. Un restaurant que ha estat una referència de la zona de la Plana Novella.
Avui he descobert un restaurant que han obert fa poc a la sortida de la urbanització (direcció a Sitges) i que m'ha agradt molt. Un preu molt competitiu i un tracte excel.lent. I una de les coses que he valorat es que no es vulguin aprofitar dels turistes.
Abans hi habia 3 restaurants per escollir (per a mi, 2. El restaurant dels que diuen ser budistes era 100% descartable). I va ser una gran llàstima quan van tancar els dos, sobre tot les bodegues del palau.
Avui, la sorpresa ha estat meva al trobarme un bon relleu del que han anat sent aquest restaurants i la veritat m'he alegrat molt.
Si aneu a la Plana Novella i voleu menjar una bona carn a la brasa us el recomano (RESTAURANT DE-SU). Salutacions.