Corliterari, sortida a Besalú

El 24 de febrer “el cor” va fer la seva primera sortida cultural amb una visita a Besalú. Sortíem de Ribes a les nou del matí i varem arribar a Besalú just per fer un cafè mentre gaudíem d'un sol esplèndid ja que a les dotze començava la nostra visita guiada a l’hospital de Sant Julià L’hospital és un edifici que conserva la façana exterior , datada el segle XII formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. Fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins que arribaven a la localitat. L’any 1336 es creà el càrrec d’hospitaler i a principis del segle XX l’edifici va ser utilitzat novament com a hospital, actualment acull un centre sociocultural. Varem continuar amb una visita a l’església de Sant Vicenç que és l’actual parròquia del poble. És una església romànica amb alguns elements de transició al gòtic, com la rosassa i el finestral. A l’interior es troba la tomba gòtica de Pere de Rovira que el 1413 va dur fins a Besalú les relíquies de Sant Vicenç. En una capella lateral d’estil gòtic es guarda la veracreu cedida el 1923 per Francesc Cambó; aquesta peça va substituir la primera veracreu, portada de Roma per Bernat Tallaferro el 1017 i que va ser robada l’any 1899. Tot seguit ens traslladem al Monestir de Sant Pere que és benedictí i destaca per la seva grandiositat. Va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat el 1003 pel comte més important de la història local: Bernat I conegut amb el sobrenom de Tallaferro. L’església té la peculiaritat que presenta un deambulatori o passadís reservat als pelegrins en el qual es veneraven les relíquies de sant Prim i sant Felicià, durant l’edat mitjana. Les vuit columnes que separen el deambulatori de l’altar major destaquen per la decoració escultòrica dels capitells, composta d’escenes bíbliques, motius vegetals i animals mitològics . La pedra amb què es va construir l’església i altres edificis medievals del poble és el travertí procedent de les pedreres de Serinyà. La façana de Sant Pere té un finestral molt singular en el qual s’aprecien les figures de dos lleons, (figures amb certa semblança oriental) símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’Església enfront del mal i el paganisme, representats aquí amb un simi i una serp sota els lleons. La visita al miqvé i sinagoga de la comunitat jueva va ser molt interessant. La comunitat cristiana convisqué durant l’edat mitjana amb un nucli important de jueus. Del total de 1.000 habitants que sumava la població, entre 190 i 200 eren jueus. La relació entre ambdues comunitats era bona fins a la configuració del call jueu, el 1415. El miqvé va ser descobert l’any 1964 i és el primer i únic edifici d’aquestes característiques trobat a Espanya i el tercer en importància dels deu existents actualment a Europa. Construit amb pedra tallada, comprèn una sala subterrània d’estil romànic i té una finestra espitllera a l’est, volta de canó i una piscina que s’omplia amb aigua procedent d’una font, riu, mar o llac sense cap canalització, de forma natural. La funció del miqvé era la purificació de l’ànima mitjançant la immersió total del cos. La dona jueva realitzava aquest ritus uns dies després de cada menstruació, després dels parts i en el moment de contraure matrimoni; l’home en canvi, se solia purificar cada divendres abans de la posta de sol, és a dir, just abans del sàbat i també després d’estar en contacte amb un mort. Des de la placeta del miqvé s’observa el pont Vell.. Les primeres referències històriques del pont Vell daten del segle XI. Aquest pont format per set arcades, de característica forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu, fa 105 m de llargada i amb torre inclosa uns 30 m d’alt. Dinamitat durant la Guerra Civil, el pont va ser reconstruit posteriorment per l’arquitecte Pons Sorolla. Actualment és el símbol de la localitat. Vam acabar la visita guiada a la Cúria Reial. Edifici noble datat entre els segles XIII i XIV que, després de ser habitat per diferents famílies cristianes i una de jueva, va passar a mans de la família de Bernat Cavaller, procurador del rei. A la part superior de l’edifici, dividit en tres plantes, s’hi troba la sala gòtica, que conserva un enteixinat de fusta del segle XIV i uns arcs ogivals magnífics. A la planta baixa s’hi ha instal·lat un espai cultural en el qual ens van projectar un audiovisual de la història de Besalú. El seu origen, el castell situat al cim del turó fins arribar al traçat actual de la vila que no respon fidelment al seu estat original però si que en possibilita a grans trets la lectura de la seva urbanització. Voldria afegir que l’única cosa discordant de la visita guiada varen ser els cotxes que no tenen accés restringit al centre de la vila. Era ja hora de dinar i mentre anàvem cap al restaurant trobem a la Pl. de la Llibertat a Martí Gironell amb qui tenim una breu xerrada. Justament, Martí Gironell, escriptor besaluenc sitúa en aquesta vila la trama de la seva novel.la El pont dels jueus. Novel.la trepidant que recrea la construcció de l'emblemàtic pont el segle XI, d'aquí el nostre interès per conèixer Besalú. El dinar al restaurant Olivella va ser òptim (bona qualitat i bon preu) a més d’un magnífic entorn. El brindis que donava de manera oficial l’inici de les sortides culturals “del cor” seguit del cafè i d’algunes infusions anomenades “majordomes” donaven punt i final a la nostra visita a Besalú.

Eren les sis de la tarda que sortíem del restaurant. Estava molt núvol i feia fresca. Per tant, vam decidir deixar per un altre dia la paradeta al llac de Banyoles. Ens acomiadem i fem el viatge de retorn amb aquell regust de benestar i satisfacció d’haver passat un bon dia i sobretot per l’harmonia i excel.lent relació que hi va haver entre la gent del grup. Anna Mª Garriga