jueves, 7 de mayo de 2015

LA SUITE D'ARTEMIS, PRESENTACIÓ I RECITAL

Fotos de la presentació del llibre LA SUITE D'ÁRTEMIS d'Antònia Sabater a la Biblioteca Manuel de Pedrolo










Clip d'apertura amb la veu d'Antònia:

video

Texte de la presentació de Teresa Costa-Gramunt:

Llibre Suite d’Àrtemis editat a Tarragona (ed. Silva) – es va presentar al Museu d’art Modern

Ara es presenta a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, a Sant Pere de Ribes, també sota el paraigua del Cor Literari del Garraf, al qual l’Antònia està vinculada

El llibre s’acompanya de textos de Sergi Xirinacs, Francesc Parcerisas i Juan González Soto

Suite vital d’una dona, que l’autora divideix en cinc tempos:
Prelude (Bach) - Primavera
Minuetto (Debussy) – Estiu
Allemande (Brahms ) – Estiu – maduresa
Sarabande (Britten) Tardor- mort dels pares – pas del temps
Gigue (Bach) – hivern – o alta maduresa que enllaça amb un temps de ressurrecció, saviesa de la vida

***
Cal inscriure en una poètica del cos, però també en una poètica dels afectes, dels sentiments, aquest llibre d’Antònia Sabater Bilbeny. Tot singularitzant des del jo íntim moments significatius en la vida d’una dona, la poeta va connectant amb fets tan universals com el descobriment de l’amor i la seva vivència en plenitud compaginats amb els avatars de la vida quotidiana amb els seus moments extraordinaris, per anar derivant cap a la consciència del pas del temps (amb la mort dels pares i l’evidència dels límits corporals que es van presentant). Però al final del poemari, en l’últim moviment d’aquesta suite vital, una saviesa de la vida adquirida amb l’experiència permet a la poeta atalaiar un temps interior de regeneració espiritual, que connecta amb la comprensió del cicle de la vida.

Arribats en aquest punt, ara cal preguntar-nos pel títol del llibre de l’Antònia, per què l’Antònia ha volgut titular el seu poemari Suite d’Àrtemis. En el seu recorrgut vital, per què l’Antònia s’identifica amb la deessa Àrtemis, segons els grecs, o Diana, segons els romans?

Vegem un exemple d’identificació. A partir dels estudis d’aquell gran psicoanalista que va ser Carl G. Jung sabem que accedim a la dinàmica de l’inconscient col.lectiu en virtut de l’experiència subjectiva del símbols. Ara prenguem un exemple molt allunyat de la figura d’Àrtemis, però que ens pot servir per entendre el que vull dir. La figura de Jesús, més enllà de la seva figura històrica i religiosa, pot ser considerada una figura simbòlica. Quin mite vius? és la pregunta que ens demana que ens fem Jung. En els escrits de Teresa d’Àvila, de la qual aquest any celebrem els 500 anys del seu naixement, es veu clarament que el mite que ella viu, que encarna, és el d’esposa de Jesús.

Tornem, doncs, a Àrtemis, la figura simbòlica, arquetípica, que apareix en el poemari de l’Antònia Sabater. Àrtemis és una deessa de caràcter que no es deixa atrapar així com així, i que no es conforma amb una vida d’anar passant sinó tot el contrari: de pensament independent, Àrtemis valora la qualitat de cada moment per petit i insignificant que sembli. Àrtemis té molts recursos psicològics per resoldre els avatars que la vida li va presentant. Es diu, i no seré pas jo qui ho negui, que moltes dones artistes, escriptores i creadores en general s’identifiquen amb les qualitats arquetípiques d’Àrtemis.

L’Antònia Sabater ha volgut identificar-se amb aquest esperit d’Àrtemis, una dona lliure i independent, i que segons la llegenda va romandre verge. Aquest fet no s’ha d’interpretar literalment sinó que la lectura és una altra: romandre fidel a la pròpia naturalesa, no trair-se. Així mateix, les fletxes que dispara aquesta deessa del bosc vindrien a significar els desitjos, accions i decisions dutes a terme al llarg de la vida. Però encara hi ha una tercera virtut, i és que Àrtemis-Diana és també una deessa protectora dels parts, la qual cosa des del punt de vista simbòlic significa sentir-se inclinat per procurar la vida, així com desenvolupar una actitud d’ajut envers els altres.

Tot això es va trobant en els versos d’Antònia Sabater, distribuïts, com he dit, en els cinc tempos musicals d’una suite poètica. I alhora que us invito molt cordialment a llegir aquest llibre que avui presentem, encara voldria afegir que amb la saviesa adquirida a través de l’experiència, l’Antònia Sabater ha sabut veure amb lucidesa els llums que es transparenten en el bosc espès de la vida. No en va s’ha identificat amb el mite d’Àrtemis, la deessa mestressa del bosc.

Teresa Costa-Gramunt
Biblioteca Manuel de Pedroso, Sant Pere de Ribes, 28-4-2015        


No hay comentarios: