Avui portem al nostre blog un poeta del poble, un ribetà boter, fill de boter que fa poesia: en Josep Mestre, “Peret”. Des de ben petit -ens diu en Peret- li cridava l’atenció la poesia, copiava poemes que trobava als diaris i revistes, i se’ls aprenia de memòria. Aleshores, va escriure els seus primers poemes, cosa que ha seguit fent al llarg de la seva vida fins ara, que als 76 anys, acaba d’escriure l’últim.
S’inspira i fa poesia d’allò que té més a prop, el seu món: el carrer, el poble, les muntanyes, les vinyes i tot allò que l’atrau, que li crida l’atenció, que l’emociona. L’alegria i la tristesa són font d’inspiració per al nostre amic. En Peret, encara que no ho sembli, és un home de gran sensibilitat i una persona a qui la vida li ha donat moltes bastonades. Em comenta, en Peret, que li han demanat poemes per encàrrec i li costa molt. Ho ha de sentir i tenir la necessitat d’expressar alguna cosa, llavors surt tot seguit.
Els seus poetes preferits són Joan Maragall, Mossèn Cinto Verdaguer, Joan Salvat-Papasseït i el que més: Josep M. de Sagarra, a qui ha recitat molts cops, emocionant-se cada vegada que ho fa.
Gràcies, Peret, per la teva poesia i per col·laborar al nostre blog.
(J. Ruiz Dugo)
El meu Carrer, el nostre Pi, el nostre Poble i el meu País
El meu carrer fa pujada,
es molt antic i ben cuidat,
on hi ha un Pi més antic encara
que és l’orgull de tot el veïnat.
Té la soca retorçada
de tants forts vents i tempestats
però ell altiu els planta cara
com protegint els vianants.
I quan ja s’apropa l’estiu,
dins la seva gran brancada
molts moixons hi fan el niu
i canten de matinada.
Testimoni mut de Ribes
durant tants anys de nostre història
quants records té a la memòria!
què diria si parlar pogués?
El meu Carrer fa pujada,
el nostre Pi és tan bonic!
el nostre Poble entre montanyes,
i Catalunya, el meu País!
Josep Mestre
No hay comentarios:
Publicar un comentario