"La Suite d'Àrtemis" - resenya - per Magda Altabella

El proppassat divendres 27 de maig la nostra amiga Antònia Sabater va presentar la seva obra poètica la Suite d’Artèmies en el marc incomparable del Conservatori de Música de Tarragona. Va obrir l’acte Josep M. Alvarez, que mai no té un no a la hora de recolzar-nos. Imatge, música i poesia en íntima relació van invocar l’harmonia i la complicitat. L’empatia va anar in crescendo a mida que l’autora s’endinsava pell endins per posar veu i força a cadascun dels seus poemes. Elaborats, intimistes, farcits de metàfores. Un recull de vivències personals reflectides en cada vers, en cada paraula. La justa. Una singular amalgama de mots capaç mantenir l’expectativa fins sonar la darrera de les notes del Vals de Rachmaninov, magistralment interpretat a sis mans. La màgia cedí el lloc a l’aplaudiment tantes vegades retingut per mor de no esquinçar el clímax. Un reconeixement sonor, sentit, intens, merescut. Sis grups de poemes a cavall de la sensibilitat. Com a rerefons la suggerent obra pictòrica de Loren Landaluze. Del Savi consell d’antic, passant per la Nit de Sant Llorenç, el seu sensual poema Intimíssim, dedicat a un simple panty, va donar fe de la seva mestria i creativitat. Mentre sonava un Minuetto, l’Antònia va modular la veu per a recitar Sutton. Un poema làser que traça amb la precisió del bisturí el recorregut entre l’encís i el desencant. Del tercer grup cal destacar Contrició, on parla de “...baixar fins l’infern...” Qui pot dir que no hi ha baixat mai ? ni que fos per un instant. La peça musical de Sarabande, ens transportà en el temps, tot fent-nos còmplices de les més íntimes experiències de l’Antònia. En Partença traça una línea recta i dura fins el punt on qualsevol dona està pendent del resultat d’una simple mamografia, que pot esdevenir sentència. La realitat de la mort queda reflectida en els poemes dedicats a les darrers compassos de vida del seu pare. “...l’instant absolut s’apropa sota els llençols...” i la revesteix de fe en donar per cert que simplement és un traspàs “...al país dels dies clars”. L’Antònia aconseguí que més d’un s’adonés que “...se li estava entaforant una brossa als ulls...”a mesura que removia “...el pòsit desordenat...” del bagul dels records, immortalitzats per art i màgia de la fotografia. L’acte es va cloure amb el regal d’un bis musical, magníficament interpretat per Elisenda Monné, Maria Rosa Prats i Marta Sardaña. De nou, un sincer i llarg aplaudiment. Magda Altabella