sábado, 22 de mayo de 2010

BATECS DE COR LITERARI - Pau Fleta

Satisfet l’arbre mira al cel, ha arrelat, ha crescut enmig del vent i l’oreig amb pluja de lletres i llavor que creix; ha arrelat amb arrels ben humanes. L’arbre no vol ser un tronc solitari, vol abraçar tendres branques alienes i fondre la saba que inunda ses venes, empesa pels batecs d’un cor solidari. Ufanós, creix l’arbre de lletres ferides, amb inquietes arrels de un lustre de vida, amb braços estesos i mans ben obertes, amb toies de prosa i flors de poesia. Creix l’arbre irrigat amb saba renovada, creixen les persones amb cor literari; cinc anys de tertúlies amb porus oberts, i el Cor que palpita dissabte a la tarda. Satisfet, respira l’arbre amb fulles de seda. Complaent, transpira aires d’humanitat, i ferm, amb tiges sensibles i un Cor que batega mira al cel, sospira i crea amb llibertat. 19 de maig de 2010

2 comentarios:

Teresa Costa-Gramunt dijo...

Bell poema per a celebrar els cinc anys de Cor Literari, al qual vaig tenir la sort de poder participar.
L'enhorabona a un grup tan entusiasta (es diu que l'entusiasme és el regal que els déus fan a la humanitat...)

Anónimo dijo...

És responsabilitat de tots nosaltres que bategui el Cor. Molt especialment dels creadors.
Un poema molt maco, sensible i adient a la celebració.

Felicitats Pau i a tot el CorLiterari.