25è Aniversari de la mort de Salvador Espriu

El 22 de febrer es commemora el 25è aniversari de la mort del poeta i escriptor Salvador Espriu. La seva veu i la seva poesia és el nostre millor homenatge. Salvador Espriu al I Festival de Poesia Catalana (Price de Barcelona, 1970) Direm la veritat, sense repòs, per l’honor de servir, sota els peus de tots. Detestem els grans ventres, els grans mots, la indecent parenceria de l’or, les cartes mal donades de la sort, el fum espès d’encens al poderós. És ara vil el poble de senyors, s’ajup en el seu odi com un gos, lladra de lluny, de prop admet bastó, enllà del fang segueix camins de mort. Amb la cançó bastim en la foscor altes parets de somni, a recer d’aquest torb. Ve per la nit remor de moltes fonts: anem tancant les portes a la por. Poema XXV de "La pell de brau" Marina Rosell - Si voleu escoltar Si volíeu escoltar, obriríeu la finestra. Per esglaons de cançó, veritats pugen de pressa. Al mateix cor de la nit un nou càntic començava perquè us acompanyi el pas al llindar de l’esperança. Cal cremar tot el record d’un ahir ple de tristesa a fogueres del demà que ja és temps avui d’encendre. Esguardeu sempre endavant, deixeu els plors endarrere. Aixecat del fons del mar, el sol jove vermelleja. Desvetllada pel meu crit del malson, la claror lenta, àvida de cada solc, caminava l'ampla terra.S’ajaçava pel sorral, abrillanta blanques veles. Cavalcant al llom del vent, tramuntava la carena. Dintre l’ordre de la llum vèiem resplendir la casa que miràrem de guardar quan desgovernaven lladres. L’aire duia bona olor de blat tendre, de ginesta. És salvada del perill de morir-se la rosella, Sentiu ara com el cant trossejava la cadena, la vilesa de la por que lligà la nostra llengua. Una veu, les dues mans,unes fortes mans esteses. Desperteu-vos, els obrers, car és l’hora de la feina. Desperteu-vos, gent del camp car és l’hora de la sega. Raimon - He mirat aquesta terra Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s'enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la pluja porta l'olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan el vent es parla en la solitud dels meus morts que riuen d'estar sempre junts, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp l'ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre comprenien savis dits de cec com l'hivern despulla la son dels sarments, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la desbocada força dels cavalls de l'aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.