Pau Fleta Lázaro, dos poemes

MIRADA POÈTICA Una finestrella oberta a la vida i les persones, una parida ben certa que allibera i empresona. Una mirada discreta, al jardí de flors sentides; un esguard amb ferides que guareix d’una desfeta. Una terra ben llaurada, amb paraules ben pastades, cuita al foc de cors ardents. Tot això i molt més, vol ser: un poema fet amb fe al taller dels sentiments. 8 d’octubre de 2008 AVUI EL CEL ESTÀ PLORANT Avui, el cel està plorant: llàgrimes al cel i perles al mar; demà, el mar serà de dol: llàgrimes al mar i mirades al cel. Abatuts, només uns quants arribaran; perduts al desert marí sense oasi, en mar de ningú obrint les mans al cel; volent acariciar, amb els dits, els estels. Vençuts, només uns quants lluitaran; porucs, amb la incertesa surant a l’ambient i el dur cost esculpit en llurs cossos famolencs, immersos en la tragèdia de tots i de ningú. Avui, algú estant plorant: llàgrimes al cel i perles al mar; demà, el mar serà de dol: llàgrimes al mar i mirades al cel. 11 de setembre de 2008