Sant Jordi 2008, Pau Fleta Lázaro, "Silencis"

Hi ha silencis que diuen molt, mirades travessades pel silenci com una sageta fina que l’alè talla, tot il·luminant les ninetes amb ànsia. Res no trenca aquell breu instant alhora llarg, envoltat de zel i de màgia. Res, ni tan sols, la minsa fressa ambiental gosa interrompre aquell ull a ull concís. Esdevé la síntesi d’un procés sentit, pausat pels batecs palpables i inquiets que colpegen l’interior, quan les mirades connecten llurs ones i esclata el somriure. Hi ha silencis que encenen el cor reposat, que donen sentit a la màgia de la vida. Hi ha silencis, mirades i sagetes fugides que cerquen la llum en ninetes ferides. 18 de febrer de 2006