Sant Jordi 2008, Antonio Martínez Juárez, "CANÇÓ QUE MAI S’ACABA"

Avui comença la publicació de poemes dels participants al recital de poesia que es farà a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes el dia de Sant Jordi. CANÇÓ QUE MAI S’ACABA Versos, versos, tenim versos, d’aquí i d’arreu, d’ahir per avui i d’avui per demà. Versos, reina, pel nen i per la nena I tot aquell que ens vulgui escoltar. Versos de mar i muntanya, bucòlics i urbans, descarats, per l’ofeg de la calda i tebis, per la fredor de les mans, per malenconiosos de tardor i suïcides de primavera, versos del misteri i la necessitat, de pa pel famolenc i de vi per d’assedegat. Versos blancs con un esglai, vermells com l’atreviment o blaucells con els ulls d’una amant. Versos pel seny i per la rauxa, destres i sinistres, per la condemna i la llibertat. Versos profunds i frívols, exactes i sense mida, per l’adéu i el rencontre, la mentida i la veritat, balsàmics i càustics, litúrgics i descreguts, per el record i l’oblit la gentada i la soledat. Versos gràvids i lleugers, ferotges i mansos, per la il·lusió i el desencant , l’esperança i el desesper, l’orgull i la humilitat. Versos per néixer i per morir, per créixer i multiplicar-se, per riure i per plorar, aguts i planers, miraculosos i lògics, per anar-se’n i retornar. Versos pel primer i l’últim amor, dolços i amargs, aspres i suaus, arrelats i erràtics, per creure i per dubtar... Versos, tenim versos per donar i per vendre, de tot arreu i tots els temps, per tot aquell que ens escolta amb la moneda del seu cor a la mà! ... Ja callen les veus. Ja diuen adéu, enceses de solpostada. Al bagul de la nit que s’obre tanquem –titelles amb cor- les paraules, amb l’incerta certesa de que demà tornarà a brollar l’alba. Adéu al solitari i a la jova sense rosa. Adéu al marrec que no calla. Adéu als joves i als vells amants i als sofert veïns de la plaça. Sigueu feliços, però esteu amatents al parany que la felicitat amaga. Obriu bé els ulls, però tanqueu-los quan –poso per cas el bes- faci falta. No feu de l’amor un crim, ni de la pau una belis causa. No oblideu amb facilitat. Recordeu, però tampoc massa. Feu i deixeu fer. Traieu al sant patró si així os plau, Però no assenyaleu al que es quedi a casa. Sigueu bons amfitrions dels perseguits i els foragitats com ahir vau ser vosaltres ben rebuts en el exili llunyà de altres pàtries. Ja que no sou perfectes, sigueu justos. Respecteu tota mena d’amor, que tot amor mereix anar amb cara ben alta. Mai no esteu fidels per deure, que l’obligació no és digna aïmada. Trepitgeu ben fort, però aneu amb compte de no fer-ho sobre unes altres sabates, i recordeu que els núvols també son adients per fer un vol quan cau la tarda. I estimeu, estimeu a tort i a dret fins que ja no os quedin forces per a dir altre paraula que no sigui la d’amor, amor... gloriosament vençuts en l’abraçada. Adéu, adéu... Demà serà altre dia, o pot ser no tingui la mateixa cara de celobert a l’infern, i recordeu, com un somni, aquesta data en que els poetes can alçar la veu per cantar-vos la cançó que mai s’acaba.