Antònia Sabater: Tots Sants 2007

(en record del meu pare) Avanço per laberints, de jardins en vertical, vers la teva nova llar a la vila dels hexàgons. Una remor de gaubança que confon l’eternitat, s’expandeix pel veïnatatge dels que hi són i dels qui no mentre mans sense cap rostre i amb arestes de mirall, despentinen desairoses la cortina de la por. Dalt la porteta rotunda que garbella el pols amb pols, t’he deixat un pom encès amb el sol del meu balcó. I una pluja mesurada de cabells i de parracs que ara viuen l’altre temps, tendrament m’ha acomiadat. 1-11-2007