miércoles, 5 de diciembre de 2007
Antònia Sabater: Tots Sants 2007
(en record del meu pare)
Avanço per laberints,
de jardins en vertical,
vers la teva nova llar
a la vila dels hexàgons.
Una remor de gaubança
que confon l’eternitat,
s’expandeix pel veïnatatge
dels que hi són i dels qui no
mentre mans sense cap rostre
i amb arestes de mirall,
despentinen desairoses
la cortina de la por.
Dalt la porteta rotunda
que garbella el pols amb pols,
t’he deixat un pom encès
amb el sol del meu balcó.
I una pluja mesurada
de cabells i de parracs
que ara viuen l’altre temps,
tendrament m’ha acomiadat.
1-11-2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario