La poesia de David Jou a la 3a Festa de la Poesia a Sitges

Tot, abans de ser, va ser paraula: un dia vam dir "casa" i va costar més de tres anys -o més de cinc, o més de deu- que fos la casa -o la casa ni tan sols passà d'això, de la paraula. O la casa arribà a ser, va ser uns quants anys, deixà de ser i va tornar a ser només paraula. Com la Cuba que es perdia, el poble... que s'anava transformant, el mar... que canvia, el poble... que creixia, les barques i les vinyes succeïdes per sabates i turistes, el poble que cercava vida nova, el pèndol anual entre la calma i la gentada, el poble que vivia... De tot aquest vastíssim decorat, la clau són les paraules. El poble fou mil pobles discutits en les paraules de la gent, o secrets en l'obstinada voluntat de l'un o l'altre -deliris del desig, desistiments de la fatiga, Dies i treballs per poder fer realitat alguns dels molts futurs que dibuixaven les paraules. Llanceu els vostres daus, ensenyeu les vostres cartes, és l'hora de fer joc, us toca ja a vosaltres; de moment, ací teniu el que podem donar-vos: un segle de paraules i un sol nom: Sitges. (David Jou, amb motiu del centenari de "L'Eco de Sitges") La poeta Magda Altabella va llegir aquest poema d'en David Jou al balcó del Palau del Rei Moro a la III Festa de la Poesia a Sitges.