Del Castell de Ribes al de Castellet i la Gornal, 26-10-08

Se formaron dos grupos: uno que hizo el camino a pié, otro más numeroso que se desplazó en coche. El grupo de caminantes salió de Ribes a las 7 horas; gracias al cambio horario ya apuntaba un día claro y luminoso. Seguimos la ruta del GR 92 4 entre viñas y masías. No en vano estamos en otoño y los viñedos muestran su más variada gama de color. Salteamos la presencia abusiva de cazadores que contrasta con la escasez de fauna. En el primer tramo el caminante puede ir disfrutando de la montaña a su derecha y la presencia del mediterráneo y su azul intenso a su izquierda. Masías de gran envergadura como Mas Martí, Torre del Veguer, Masía Cabanyes; la mayoría sólo un testimonio de un pasado esplendoroso que se resisten a desaparecer ante en empuje de urbanizaciones y naves industriales. Seguidamente ya nos adentramos en una zona de más desnivel que por un lado proporciona excelentes paisajes pero donde el caminante debe poner a prueba su capacidad física. Una parada en Mas de l’Artis para reponer fuerzas; seguidamente iremos alternando frondosos bosques con subidas rocosas. Varias masías abandonadas dan testimonio de la dureza de estas tierras para con sus habitantes donde el caminante no puede dejar de sentir cierta añoranza hacia tiempos en los que estos parajes estaban llenos de vida. Cuando las botas empiezan a pesar el caminante divisa a El Penedès con l’Arboç al fondo y unas tímidas almenas de Castell de Castellet que vendrán a ser un bálsamo para las ya castigadas piernas. No obstante aun queda un tramo de subidas y bajadas por un camino de “rocallís” que nos llevan a nuestro destino. Total 18,50 Kms en los que superamos con creces las 4,30h que apuntan algunas guías. Visita al Castell de Castelletet, paseo por el pueblo y partida hacia un restaurante de Vilanova i Geltrú donde reponer fuerzas. Una agradable jornada para conocer nuestras comarcas y conocernos un poco más los amigos de CorLiterari. Para información e historia sobre el Castell: fundacioabertis J.Ruiz Dugo

EXCURSIÓ AL PALAU NOVELLA

Tots havíem posat moltes expectatives a l’excursió al Palau Novella. En primer lloc pel fet d’anar-hi a peu des de St. Pere de Ribes i fer els 15 km. d’anada i després de tornada i en segon lloc era tota una novetat visitar un temple budista en ple Parc del Garraf. El Palau Novella és una antiga heretat que es troba al centre del Parc Natural del Garraf a mig camí entre Begues i Sitges. Va ser adquirit per l’indià Pere Doménech Grau el 22 d’agost de 1885 qui va encarregar la seva construcció a l’arquitecte Manuel Comas Thos. L’any 1893 va declarar-se la fil.loxera i la finca es va posar a subhasta pública. Des de llavors el palau ha tingut diferents propietaris que l’han mantingut tancat sense preocupar-se del seu manteniment. El 1996 el Palau Novella es converteix en Sakya Tashi Ling, monestir de budisme tibetà gràcies als treballs de restauració de la comunitat budista la finalitat de la qual és demostrar que encara queden persones capaces de dedicar una part important de la seva vida a la recerca interior i procurar el seu benefici als demés. Lloc per tant d’espiritualitat on es realitzen tota mena de cursos d’introducció al budisme, meditació, relaxació, reiki, etc... L’excursió no deixava de ser apetible. Vam arribar a dos quarts d’onze. Trobem davant nostre un palau d’estil eclèctic, és a dir, una barreja de diferents estils . La geografia comarcal de Catalunya l’anomena “Castillo de Bambalinas” com si fos un decorat de teatre. Iniciem la visita a l’interior en grups d’unes 20 persones. Amb l’entrada ens faciliten una audioguia que un voluntari ens indica que posem en funcionament i hi escoltem abans d’entrar i durant un parell de minuts música budista. Una vegada dins el Palau el voluntari-guia tenia solament la funció de senyalar amb la mà on es trobava allò que amb l’audioguia escoltàvem. Així ens ensenya el hall les plaques de marbre on hi figuren el noms de tots aquells que van col.laborar en la construcció del Palau. Al primer pis hi ha el saló de ball amb un quadre de Baldomer Gili Roig. Davant d’aquest quadre un gran Buda voltat de ciris i flors de plàstic... El menjador és l’única peça que conserva tot el mobiliari de l’època. Una de les peces més característiques que es troba igualment al primer pis és la comuna, anomenada també “la trona”. Dintre l’eclecticisme interior cal destacar el bany àrab, especialment la vidriera de la porta i la banyera de marbre de Carrara. Finalitzem la visita a la capella catòlica que han conservat. Ens conviden tot seguit a una beguda tibetana i ens recomanen passar per l’Estupa i fer les tres o més voltes fent girar els “rodillos-de-oración” per carregar-nos d’energia positiva. Gairebé totes les persones del nostre grup vàren fer una relaxació dirigida tret de tres o quatre que ja ens havíem mig desmoralitzat en veure a l’arribada la botiga de souvenirs, les banderoles de colors que penjaven de les garites de les cantonades, a més a més, las falta de contacte amb els monjos (en vam veure uns quatre) però no parlaven amb els visitants. A tres-quarts de dues entrem al menjador i abans d’anar a la nostra la taula. una monja-budista (aquesta parlava) ens va fer un llarg discurs/aclariment en el sentit que el menjador (l’havien hagut d’engrandir per la gran quantitat de visitants que es quedaven a dinar) no era un restaurant (com nosaltres entenem) sinó un lloc per compartir el menjar a més d’un lloc de silenci. Després de dinar enfilem el camí de tornada per una ruta diferent i d’aquesta manera poder veure la cova negre (s’anomena igual que la que hi ha a Xàtiva). Varem arribar a Ribes bastant cansants, amb ganes d’arribar a casa, dutxar-nos i..... relaxar-nos. Anna M. Garriga

Actividades mes de mayo

Día 11 de mayo, salida a Girona El próximo domingo salida a Girona aprovechando que celebran la fiesta "Girona temps de flors". Visita del barrio judio, catedral, baños, museos... En esta oportunidad un buen amigo de nuestro grupo, Pablo Torregrosa que es profesor de Historía del Arte y buen conocedor de Girona, se ha ofrecido para hacernos de guía. Él ha preparado el itinerario. Seguro que será muy intenso e interesante. Salida a las 7 de la mañana de Ribes en coches particulares. Los interesados llamar a Benito Tl 696044671 Tertulia: Día 17 a las 18 horas. Desde este mes, y en adelante, la tertulia se hará a las 18 horas por necesidades del local. A las 20,15 habrá que finalizar nuestras actividades. No hay orden del día pero seguro que surgirán muchos temas para comentar.

Corliterari, salida 27 de bril: Excursión a pie de Sant Pere de Ribes a Plana Novella (Monasterio Tibetano)

Para este mes proponemos una opción muy saludable: Excursión a pie de Sant Pere de Ribes (Mandala) al Monasterio Tibetano de Plana Novella. Visita del Sakya Tashi Ling en el palacio premodernista de Plana Novella, Taller de Relajación y comida en el propio monasterio. Dificultad media. Tres horas aproximadamente de ida y algo menos de vuelta ya que es de bajada. Personas interesadas llamar a Benito 696044671 que informará de horarios.

Corliterari, Sortides març: Reus Modernista - dia 30

Reus és el lloc de Catalunya juntament amb Barcelona on podem trobar més obra modernista. Antoni Gaudi va nèixer en aquesta vila tot i que no hi va fer cap obra. És Domènech i Montaner qui hi va realitzar molts dels seus projectes: Casa Rull, Casa Gasull, Casa Navàs, Institut Pere Mata i va influir en altres edificis modernistes que es van realitzar. Per conèixer aquest patrimoni realitzarem la Ruta del Modernisme de Reus, un agradable passeig pel centre de la ciutat que inclou una visita a l'interior de la Casa Gasull, el pavelló 6 de l'Institut Pere Mata i la Casa Navàs. Anirem amb cotxe particular i el preu serà d'uns 45 / 50 € Si esteu interessats truqueu a en Benito tel. 696.044.671

Corliterari, sortida a Besalú

El 24 de febrer “el cor” va fer la seva primera sortida cultural amb una visita a Besalú. Sortíem de Ribes a les nou del matí i varem arribar a Besalú just per fer un cafè mentre gaudíem d'un sol esplèndid ja que a les dotze començava la nostra visita guiada a l’hospital de Sant Julià L’hospital és un edifici que conserva la façana exterior , datada el segle XII formada per sis arquivoltes i quatre capitells, dos dels quals representen figures animals. Fou construït pels comtes de Besalú per atendre els pelegrins que arribaven a la localitat. L’any 1336 es creà el càrrec d’hospitaler i a principis del segle XX l’edifici va ser utilitzat novament com a hospital, actualment acull un centre sociocultural. Varem continuar amb una visita a l’església de Sant Vicenç que és l’actual parròquia del poble. És una església romànica amb alguns elements de transició al gòtic, com la rosassa i el finestral. A l’interior es troba la tomba gòtica de Pere de Rovira que el 1413 va dur fins a Besalú les relíquies de Sant Vicenç. En una capella lateral d’estil gòtic es guarda la veracreu cedida el 1923 per Francesc Cambó; aquesta peça va substituir la primera veracreu, portada de Roma per Bernat Tallaferro el 1017 i que va ser robada l’any 1899. Tot seguit ens traslladem al Monestir de Sant Pere que és benedictí i destaca per la seva grandiositat. Va ser fundat l’any 977 pel comte bisbe Miró i consagrat el 1003 pel comte més important de la història local: Bernat I conegut amb el sobrenom de Tallaferro. L’església té la peculiaritat que presenta un deambulatori o passadís reservat als pelegrins en el qual es veneraven les relíquies de sant Prim i sant Felicià, durant l’edat mitjana. Les vuit columnes que separen el deambulatori de l’altar major destaquen per la decoració escultòrica dels capitells, composta d’escenes bíbliques, motius vegetals i animals mitològics . La pedra amb què es va construir l’església i altres edificis medievals del poble és el travertí procedent de les pedreres de Serinyà. La façana de Sant Pere té un finestral molt singular en el qual s’aprecien les figures de dos lleons, (figures amb certa semblança oriental) símbol de la força, el poder i la protecció que oferia l’Església enfront del mal i el paganisme, representats aquí amb un simi i una serp sota els lleons. La visita al miqvé i sinagoga de la comunitat jueva va ser molt interessant. La comunitat cristiana convisqué durant l’edat mitjana amb un nucli important de jueus. Del total de 1.000 habitants que sumava la població, entre 190 i 200 eren jueus. La relació entre ambdues comunitats era bona fins a la configuració del call jueu, el 1415. El miqvé va ser descobert l’any 1964 i és el primer i únic edifici d’aquestes característiques trobat a Espanya i el tercer en importància dels deu existents actualment a Europa. Construit amb pedra tallada, comprèn una sala subterrània d’estil romànic i té una finestra espitllera a l’est, volta de canó i una piscina que s’omplia amb aigua procedent d’una font, riu, mar o llac sense cap canalització, de forma natural. La funció del miqvé era la purificació de l’ànima mitjançant la immersió total del cos. La dona jueva realitzava aquest ritus uns dies després de cada menstruació, després dels parts i en el moment de contraure matrimoni; l’home en canvi, se solia purificar cada divendres abans de la posta de sol, és a dir, just abans del sàbat i també després d’estar en contacte amb un mort. Des de la placeta del miqvé s’observa el pont Vell.. Les primeres referències històriques del pont Vell daten del segle XI. Aquest pont format per set arcades, de característica forma angular a causa de l’assentament dels pilars sobre les pedres del riu, fa 105 m de llargada i amb torre inclosa uns 30 m d’alt. Dinamitat durant la Guerra Civil, el pont va ser reconstruit posteriorment per l’arquitecte Pons Sorolla. Actualment és el símbol de la localitat. Vam acabar la visita guiada a la Cúria Reial. Edifici noble datat entre els segles XIII i XIV que, després de ser habitat per diferents famílies cristianes i una de jueva, va passar a mans de la família de Bernat Cavaller, procurador del rei. A la part superior de l’edifici, dividit en tres plantes, s’hi troba la sala gòtica, que conserva un enteixinat de fusta del segle XIV i uns arcs ogivals magnífics. A la planta baixa s’hi ha instal·lat un espai cultural en el qual ens van projectar un audiovisual de la història de Besalú. El seu origen, el castell situat al cim del turó fins arribar al traçat actual de la vila que no respon fidelment al seu estat original però si que en possibilita a grans trets la lectura de la seva urbanització. Voldria afegir que l’única cosa discordant de la visita guiada varen ser els cotxes que no tenen accés restringit al centre de la vila. Era ja hora de dinar i mentre anàvem cap al restaurant trobem a la Pl. de la Llibertat a Martí Gironell amb qui tenim una breu xerrada. Justament, Martí Gironell, escriptor besaluenc sitúa en aquesta vila la trama de la seva novel.la El pont dels jueus. Novel.la trepidant que recrea la construcció de l'emblemàtic pont el segle XI, d'aquí el nostre interès per conèixer Besalú. El dinar al restaurant Olivella va ser òptim (bona qualitat i bon preu) a més d’un magnífic entorn. El brindis que donava de manera oficial l’inici de les sortides culturals “del cor” seguit del cafè i d’algunes infusions anomenades “majordomes” donaven punt i final a la nostra visita a Besalú.

Eren les sis de la tarda que sortíem del restaurant. Estava molt núvol i feia fresca. Per tant, vam decidir deixar per un altre dia la paradeta al llac de Banyoles. Ens acomiadem i fem el viatge de retorn amb aquell regust de benestar i satisfacció d’haver passat un bon dia i sobretot per l’harmonia i excel.lent relació que hi va haver entre la gent del grup. Anna Mª Garriga