viernes, 24 de junio de 2011

Liz Taylor, la última diva

Hubo una vez una maravilla que se llamó Cine Clásico. Casi toda provenía de un lugar llamado Hollywood y era obra de un grupo de feroces negociantes que contrató a otro grupo de inmensos creadores. La mayoría eran inmigrantes en América. La mayoría eran judíos. Fundaron grandes factorías llamadas Estudios y produjeron miles y miles de películas. Obras maestras, obras correctas, obras mediocres, simples bobadas... pero hechas todas con una maestría de técnica y estilo que las convertía en la cumbre del arte narrativo popular. Tanto los negociantes que las producían, como los creadores que las realizaban dependían de otro grupo que ellos mismos habían hecho nacer: las estrellas. Hombres y mujeres que actuaban mejor o peor, pero que enamoraban a la cámara, seducían al público y eran el verdadero espectáculo, en la pantalla y fuera de ella. El Cine Clásico duró unos cincuenta años. Nuestros padres lo vieron nacer y nosotros lo vimos morir. Pues, aunque siempre se seguirán haciendo magníficas películas, a finales de los 70 desaparecieron los grandes Estudios, esa mezcla única de codicia, vanidad, esfuerzo y talento que producía un tipo irrepetible de film comercial. De esa época aun quedan, como estatuas muy deterioradas, algunas personas vivas que fueron estrellas. La última de las grandes, Elizabeth Taylor, nos ha dejado hace unos meses. El próximo sábado le rendiremos homenaje en nuestra tertulia de Cor Literari. Repasaremos su biografía y, sobre todo, su filmografía. Veremos algunos fragmentos de sus películas y contaremos la historia de 'Cleopatra' la película que simboliza la desaparición del viejo Hollywood. Y, como mejor modo de enriquecer el debate, os aconsejamos que cada uno vea, si tiene ocasión, alguna película de Liz Taylor y comparta con todos su opinión y su recuerdo. José María Alvarez

lunes, 13 de junio de 2011

"Rojo y Negro" de Gustave Stendhal -Reseña-

" Rojo y negro" (Le rouge et le noir) novela de Gustave Stendhal (seudónimo de Marie-Henri Beyle) publicada en noviembre de 1830. La trama se articula en torno a las ambiciones de un joven -Julian Sorel- hijo de un aserrador del pueblo fictio de Verrières, en el Franco Condado, para elevarse sobre la pobreza de su nacimiento gracias a sus dotes intelectuales. La obra se juzga como una de las mejores de la narrativa francesa, ejemplo de novela psicológica que influyó en muchos escritores realistas, en particular en León Tolstoi, y ya en el siglo xx en André Gide. Al contrario de muchos contemporáneos, de prosa excesivamente florida, Stendhal es preciso y exacto, se dice que leía el código Napoleónico para aprender precisión y exactitud en su prosa.
Juan Ramón Chías

viernes, 10 de junio de 2011

L'Orquestra de Cambra del Garraf i les corals Isquione i Bitxac a la Parròquia de Sant Pere de Ribes

El dissabte, 11 de juny a les 21 hores, l'Orquestra de Cambra del Garraf i les corals Isquione i la Coral Bitxac ofereixen un concert a la parròquia de Ribes. El programa que es farà: Missa de Glòria de Puccini i Vistes al Mar de Eduard Toldrà.
Amb l'obra de Pucini s'ha inaugurat el nou Auditori Toldrà de Vilanova i la Geltrú. Al divendres i diumenge també faran l'0bra Vistes al mar de Toldrà que podrem gaudir al dissabte a Ribes.
Les entrades el preu de 10€ abans del concert.

miércoles, 8 de junio de 2011

“Lletra i color” a la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes

La poesia és pintura que parla,
la pintura poesia muda.
(Simónides de Ceos)
La Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes s’ha omplert de “lletra i color”, la lletra l’ha posat la ploma de l’Eva Bassó i en Pau Fleta; el color, el pinzell de la Carme Bernet i la Laia Forns. La simbiosi ha estat un encert d’una gran bellesa estètica i plàstica. Les dues pintores han triat divuit poemes del llibre “Poemes a dues veus” i han fet la seva interpretació. Segons van dir les artistes, ha estat un exercici molt estimulant haver de pintar no partint d’una imatge, sinó de la idea d’un poema. Captar l’alma del poema i reescriure’l amb el seu pinzell, donar-li veu a la seva pintura, com diu el poeta de Ceos. Per arrodonir l’acte, la poeta Magda Altabella, amb les seva mestria com a rapsode, recita vuit poemes dels que formen part d’aquesta exposició. Lletra i color acaronades per la veu de Magda, un moment màgic, una experiència estètica que hem pogut gaudir els que ompliem la sala de la biblioteca. Gràcies per la vostra aportació artística i felicitats a tots. J. Ruiz Dugo 7-6-11

domingo, 5 de junio de 2011

EXPOSICIÓ DE PINTURES "LLETRA I COLOR" A LA BIBLIOTECA JOSEP PLA DE LES ROQUETES (SANT PERE DE RIBES)

El proper dimarts, dia 7 de juny a les 19 h., tindrà lloc la inauguració de l’exposició “Lletra i Color” a càrrec de les artistes de Sant Pere de Ribes, Carme Bernet i Laia Forns. Romandrà oberta al públic fins l’1 de juliol. Les dues artistes han interpretat plàsticament divuit pomes del Llibre “Poemes a dues veus” d’Eva Bassó i Pau Fleta. En l’acte d’inauguració la poeta i rapsode Magda Altabella recitarà una mostra dels poemes que han motivat a les artistes.

"La Suite d'Àrtemis" - resenya - per Magda Altabella

El proppassat divendres 27 de maig la nostra amiga Antònia Sabater va presentar la seva obra poètica la Suite d’Artèmies en el marc incomparable del Conservatori de Música de Tarragona. Va obrir l’acte Josep M. Alvarez, que mai no té un no a la hora de recolzar-nos. Imatge, música i poesia en íntima relació van invocar l’harmonia i la complicitat. L’empatia va anar in crescendo a mida que l’autora s’endinsava pell endins per posar veu i força a cadascun dels seus poemes. Elaborats, intimistes, farcits de metàfores. Un recull de vivències personals reflectides en cada vers, en cada paraula. La justa. Una singular amalgama de mots capaç mantenir l’expectativa fins sonar la darrera de les notes del Vals de Rachmaninov, magistralment interpretat a sis mans. La màgia cedí el lloc a l’aplaudiment tantes vegades retingut per mor de no esquinçar el clímax. Un reconeixement sonor, sentit, intens, merescut. Sis grups de poemes a cavall de la sensibilitat. Com a rerefons la suggerent obra pictòrica de Loren Landaluze. Del Savi consell d’antic, passant per la Nit de Sant Llorenç, el seu sensual poema Intimíssim, dedicat a un simple panty, va donar fe de la seva mestria i creativitat. Mentre sonava un Minuetto, l’Antònia va modular la veu per a recitar Sutton. Un poema làser que traça amb la precisió del bisturí el recorregut entre l’encís i el desencant. Del tercer grup cal destacar Contrició, on parla de “...baixar fins l’infern...” Qui pot dir que no hi ha baixat mai ? ni que fos per un instant. La peça musical de Sarabande, ens transportà en el temps, tot fent-nos còmplices de les més íntimes experiències de l’Antònia. En Partença traça una línea recta i dura fins el punt on qualsevol dona està pendent del resultat d’una simple mamografia, que pot esdevenir sentència. La realitat de la mort queda reflectida en els poemes dedicats a les darrers compassos de vida del seu pare. “...l’instant absolut s’apropa sota els llençols...” i la revesteix de fe en donar per cert que simplement és un traspàs “...al país dels dies clars”. L’Antònia aconseguí que més d’un s’adonés que “...se li estava entaforant una brossa als ulls...”a mesura que removia “...el pòsit desordenat...” del bagul dels records, immortalitzats per art i màgia de la fotografia. L’acte es va cloure amb el regal d’un bis musical, magníficament interpretat per Elisenda Monné, Maria Rosa Prats i Marta Sardaña. De nou, un sincer i llarg aplaudiment. Magda Altabella