Pau Fleta Lázaro presenta “Pluja de poesia” a l'Escorxador de Ribes, a les 19h del 18 d'abril

El nostre amic poeta, Pau Fleta, presenta el seu primer llibre de poesia a la nostra tertúlia literària del 18 d'abril a les 19h a l'Escorxador de Sant Pere de Ribes.

Pau Fleta Lázaro nascut a Saragossa. Els seus pares van venir a Catalunya els anys 50, quan només tenia dos anys, en una d'aquelles onades migratòries.Ha estat sempre una persona compromesa amb la realitat social, principalment amb l'ensenyament, d'aquest país que ha fet plenament seu.

És mestre i llicenciat en Psicopedagogia. Un professor veterà en actiu, aficionat a la poesia i enamorat de la seva llengua. Treballa en un institut públic de la comarca del Garraf, malgrat les dificultats, encara estima la seva professió. Casat i pare de dues filles, viu a Sant Pere de Ribes.

L'Any 2005 va guanyar el Premi Únic de Poesia al Concurs “Victor Alari” de la vila de Cubelles amb Comiat i també, l'any 2008, el Premi Especial de Narrativa breu “Charlie Rivel” al mateix certamen, en commemoració dels 25 anys de la seva desaparició, amb l'obra El nostre amic encara viu.

El llibre que presenta a l'Escorxador de Ribes, recull una selecció de poemes que l'autor ha triat d'entre els que tenen un caire més intimista i sentimental, i corresponen als fets entre juliol de 2003 i setembre de 2008

La també poeta, Antònia Sabater, llegirà alguns poemes d'en Pau.

Cor Literari

Abril 2009

Cor Literari del Garraf amb les dones de Roquetes

Els poetes de Cor Literari van participar a l'Acte "Dones i crisi" organitzat i presentat per Carme Expósito de EU/A amb motiu del dia Internacional de la Dona. L'Antònia Sabater va recitar uns fantàstics poemes de collita pròpia i també dos de la nostra companya poeta també, Magda Altabella. Albert d'Albert, després de fer referència de la trajectòria del nostre company, Antonio Martínez Juárez, com exemple d'immigrant completament integrat i que escriu indiferentment en català o en castellà, va recitar dos dels seus poemes. A la part política van intervenir: la diputada al Parlament de Catalunya Mercè Civit, la presidenta de Dones de la Frontissa de Vilanova i la representant de Casal de Dones de Les Roquetes. Va tancar l'acte "Dones i crisi" un home, el poeta Pau Fleta Lázaro que d'entre els seus poemes en va escollir dos, dedicats a la defensa de les dones. CorLiterari

Pau Fleta Lázaro "Vinya de tardor"

Contemplo la irisada vinya en la seva lenta davallada; ha complert el seu cicle, ha parit els seus fruits. Es resisteix al novembre en una lluita no volguda contra el temps implacable, en clar desavantatge. Contemplo el paisatge i ella, encara és agraïda, vestida amb fulles tenyides d’un rogenc color salvatge. Es resisteix al vent, al temps, amb por a aquell que amb tisores aviat li mutilarà les llongues tiges trencant aquest màgic paisatge. Els pàmpols cauran a terra, haurà perdut la batalla, però no es donarà per vençuda; esperarà, pacient, la primavera, i s’aixecarà amb nova embranzida, cobrint-se d’un suau vestit maragda per borronar, joiosa, una nova vida. 7 de novembre de 2008 Pau Fleta Lázaro

Pau Fleta Lázaro, dos poemes

MIRADA POÈTICA Una finestrella oberta a la vida i les persones, una parida ben certa que allibera i empresona. Una mirada discreta, al jardí de flors sentides; un esguard amb ferides que guareix d’una desfeta. Una terra ben llaurada, amb paraules ben pastades, cuita al foc de cors ardents. Tot això i molt més, vol ser: un poema fet amb fe al taller dels sentiments. 8 d’octubre de 2008 AVUI EL CEL ESTÀ PLORANT Avui, el cel està plorant: llàgrimes al cel i perles al mar; demà, el mar serà de dol: llàgrimes al mar i mirades al cel. Abatuts, només uns quants arribaran; perduts al desert marí sense oasi, en mar de ningú obrint les mans al cel; volent acariciar, amb els dits, els estels. Vençuts, només uns quants lluitaran; porucs, amb la incertesa surant a l’ambient i el dur cost esculpit en llurs cossos famolencs, immersos en la tragèdia de tots i de ningú. Avui, algú estant plorant: llàgrimes al cel i perles al mar; demà, el mar serà de dol: llàgrimes al mar i mirades al cel. 11 de setembre de 2008

Joan Margarit Premio Nacional de poesía 2008

Aunque el premio lo ha obtenido por su poemario "Casa de la misericordia", parece oportuno poner este video en el que el propio Margarit recita poemas de su obra "Estació de França".

21 de marzo, día internacional de la poesía.

El Día Internacional de la Poesía fue proclamado por la Conferencia General de la UNESCO y se celebró por primera vez el 21 de marzo de 2000. Su finalidad es fomentar el apoyo a los poetas jóvenes, volver al encantamiento de la oralidad y reestablecer el diálogo entre la poesía y las demás artes (teatro, danza, música, etc.) CorLiterari vol contribuir a la celebració d'aquesta diada amb la publicació d'un poema de Magda Altabella. Un silenci molt nostre Amor amic, dius que no saps si em plau compartir el silenci. Cal aclarir, de quin silenci em parles? N’hi ha que donem el cop de gràcia, còmplices d’un avorriment que va escampat sorra damunt les flames. M’inquieta aquell minut tens, llarg, testimoniatge d’impotència que massa sovint s’atura a les places. El mutisme que a la callada entra de nit per la finestra. Desamor que es fa fort sota les mantes. M’imposa el silenci que campa pel damunt de llosses i creus. Gran senyor! Entre runes i metralla. I el precepte “Muts i a la gàbia” que seguiran els més febles, convençuts que la força sempre guanya. El silenci que em ve de grat em mussita a cau d’orella tots els secrets dels déus i llur espai. És un silenci que es compassa amb l’harmonia de la terra, capaç de fer-me estalviar paraules. Convida a reflexionar, a casar cor i pensament. A dir-te: Amor, llacem les nostres mans!, i el Dispensador de miracles farà que germini un silenci tan nostre!, que no s’assembli a cap altre.