viernes, 29 de mayo de 2015

Antònia Sabater interpreta classics grecs a Tarragona



Casa de les Lletres amb TeclaSmit
presentem el cicle
dones mite
Juny, els dijous a les 21h

interpretacions escèniques, teatrals, dels  personatges  femenins de la tragèdia clàssica. Fruit del taller  d’interpretació escènica de text a TeclaSmit
Sòfocles, Eurípides, Èsquil, Sèneca i Virgili.

PROGRAMA
Dia 4:   Pretori  (Pl Rei) TARRAGONA
Fedra                           Antònia Sabater
Dido                             Silvina Valdez
Medea                         Àngels Sabaté
Dia 11:  MUSEU ARQUEOLÒGIC (Pl Rei) TARRAGONA
La desfeta de Troia
Ifigènia                       Teresa Torija
Hècuba                       Carmen Gómez 
Andròmaca               Duly Ramos
Cassandra                 Cinta Ramon

Dia 18: PRETORI (Sala Hipòlit) TARRAGONA
El casal atrida
Ifigènia                       Teresa Torija
Cassandra                  Cinta Ramon
Electra                         Mònica Ors  
Clitemnestra             Isabel Bitria

Dia 25: PRETORI  (volta) TARRAGONA
Eumènide                  Agnès Martí
Agave                           Montse Sans
Antígona                     Marta Figuerola
 Direcció:   Sergi Xirinacs.

El cicle
Dones Mite consta de 4 representacions escèniques, teatrals. (No són lectures).
Cada dijous de juny.
Fruit del treball dut a terme en el Taller d’Interpretació Escènica de Text, durant aquest curs a TeclaSmit.
S’interpreten cada una de les protagonistes de les principals tragèdies clàssiques, mitjançant una selecció dels textos originals, en forma de monòlegs.
Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Sèneca, Virgili. Els fonaments del nostre teatre, de la nostra literatura, de la nostra cultura.
Uns personatges, femenins, que ja van parlar, de manera tant poètica com creïble, davant un públic embadalit ara farà dos mil·lennis i mig; i no han deixat de fer-ho, ni deixaran, perquè les paraules del seus neguits són absolutament presents en les nostres; en la nostra moral, en la nostra humanitat. Els Mites.

El taller d’interpretació
Els millors textos dramàtics per provar d’encarnar-los a escena; de cercar-ne la justa interpretació; amb la veu, amb el cos, amb el sentiment.
Les actrius participants en el taller d’interpretació hauran hagut de fer tota una feina prèvia a la interpretació i posada en escena, de coneixements i comprensió del context històric i les causes del drama (morals i polítiques), de la personalitat d’aquestes dones (l’actitud, les contradiccions, el tarannà emocional...), per tal d’endinsar-se en la pell de cada una d’aquestes Dones sotragades per la injustícia, la contradicció, l’instint. I tot seguit hauran hagut de cercar i assajar, en  correspondència, els diversos matisos que ens mostrin el retrat singular de cada personatge que prèviament s’ha analitzat i identificat, a través dels seus parlaments, així com l’actitud en expressar-los. Per, finalment, tractar de de transmetre’ns-ho al públic.

TeclaSmit, treball escènic de text
Darrerament TeclaSmit ens hem anat especialitzant en la interpretació de text dramàtic, i singularment de textos clàssics; mitjançant programes com aquest, o el cicle estable “Clàssics a Escena” que es du a terme en coproducció amb el MNAT.
Qualsevol persona interessada hi pot participar

Col·laboracions, agraïments
TeclaSmit agraïm a la Generalitat, Servei Territorial de Cultura, que ens ha donat suport per a la realització del Taller, i de l’Ajuntament de Tarragona, Casa de les Lletres i Museu d’Història, que ho ha fet per a la materialització d’aquest cicle. També a la col·laboració del Museu nacional Arqueològic de Tarragona.



domingo, 17 de mayo de 2015

PROXIMO SÁBADO, CONFERENCIA DE DAVID PUERTAS


David Puertas: es pot explicar la música?
Una reflexió sobre la comunicació musical, sobre la premsa especialitzada, sobre la crítica, sobre els programes de mà, sobre les conferències prèvies als concerts, sobre els coneixements tècnics que convé (o no) tenir abans d’escoltar música, sobre la ràdio i la TV, sobre la democràcia en l’art... Parlem una estona sobre la música: segur que tots tenim alguna cosa a dir-hi. Perquè jo, com gairebé tothom, de música no hi entenc... però no puc viure sense ella!


David Puertas Esteve és divulgador musical, llicenciat en Ciències de la Informació i professor de Flabiol i Tamborí. Actualment és professor de música a l'INS Can Puig de Sant Pere de Ribes i col·laborador habitual d’institucions musicals com l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la promotora Ibercàmera, l'Auditori Pau Casals del Vendrell, l’orquestra Camerata XXI de Tarragona, l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, la Camerata Eduard Toldrà de Vilanova i la Geltrú,  l’Orquestra de Cambra de Granollers, la Schubertíada de Vilabertran, l’Auditorio Nacional de Madrid, etcètera. És autor d’una cinquantena d’espectacles musicals (per a grups de cambra, orquestres simfòniques, grups de jazz, solistes o cobles) i d’una vintena de llibres, entre els que destaquen Mozart i La flauta màgica (2001), Música encreuada, els enigmes musicals (2004), Sidokus: el sudoku musical (2006), Anem a concert (2010),  Notes de concert (2011) o 100 coses que has de saber de l’òpera (setembre de 2015).

viernes, 15 de mayo de 2015

Sesenta años después de su última película,  los hermanos Marx permanecen en nuestro recuerdo, como una de las cumbres del cine cómico. El próximo jueves 21,  rendiremos homenaje a Zeppo, Chico, Harpo y, sobre todo, al irrepetible Groucho.

En la Biblioteca Manuel de Pedrolo, a las 18.30 h


jueves, 7 de mayo de 2015

LA SUITE D'ARTEMIS, PRESENTACIÓ I RECITAL

Fotos de la presentació del llibre LA SUITE D'ÁRTEMIS d'Antònia Sabater a la Biblioteca Manuel de Pedrolo










Clip d'apertura amb la veu d'Antònia:



Texte de la presentació de Teresa Costa-Gramunt:

Llibre Suite d’Àrtemis editat a Tarragona (ed. Silva) – es va presentar al Museu d’art Modern

Ara es presenta a la Biblioteca Manuel de Pedrolo, a Sant Pere de Ribes, també sota el paraigua del Cor Literari del Garraf, al qual l’Antònia està vinculada

El llibre s’acompanya de textos de Sergi Xirinacs, Francesc Parcerisas i Juan González Soto

Suite vital d’una dona, que l’autora divideix en cinc tempos:
Prelude (Bach) - Primavera
Minuetto (Debussy) – Estiu
Allemande (Brahms ) – Estiu – maduresa
Sarabande (Britten) Tardor- mort dels pares – pas del temps
Gigue (Bach) – hivern – o alta maduresa que enllaça amb un temps de ressurrecció, saviesa de la vida

***
Cal inscriure en una poètica del cos, però també en una poètica dels afectes, dels sentiments, aquest llibre d’Antònia Sabater Bilbeny. Tot singularitzant des del jo íntim moments significatius en la vida d’una dona, la poeta va connectant amb fets tan universals com el descobriment de l’amor i la seva vivència en plenitud compaginats amb els avatars de la vida quotidiana amb els seus moments extraordinaris, per anar derivant cap a la consciència del pas del temps (amb la mort dels pares i l’evidència dels límits corporals que es van presentant). Però al final del poemari, en l’últim moviment d’aquesta suite vital, una saviesa de la vida adquirida amb l’experiència permet a la poeta atalaiar un temps interior de regeneració espiritual, que connecta amb la comprensió del cicle de la vida.

Arribats en aquest punt, ara cal preguntar-nos pel títol del llibre de l’Antònia, per què l’Antònia ha volgut titular el seu poemari Suite d’Àrtemis. En el seu recorrgut vital, per què l’Antònia s’identifica amb la deessa Àrtemis, segons els grecs, o Diana, segons els romans?

Vegem un exemple d’identificació. A partir dels estudis d’aquell gran psicoanalista que va ser Carl G. Jung sabem que accedim a la dinàmica de l’inconscient col.lectiu en virtut de l’experiència subjectiva del símbols. Ara prenguem un exemple molt allunyat de la figura d’Àrtemis, però que ens pot servir per entendre el que vull dir. La figura de Jesús, més enllà de la seva figura històrica i religiosa, pot ser considerada una figura simbòlica. Quin mite vius? és la pregunta que ens demana que ens fem Jung. En els escrits de Teresa d’Àvila, de la qual aquest any celebrem els 500 anys del seu naixement, es veu clarament que el mite que ella viu, que encarna, és el d’esposa de Jesús.

Tornem, doncs, a Àrtemis, la figura simbòlica, arquetípica, que apareix en el poemari de l’Antònia Sabater. Àrtemis és una deessa de caràcter que no es deixa atrapar així com així, i que no es conforma amb una vida d’anar passant sinó tot el contrari: de pensament independent, Àrtemis valora la qualitat de cada moment per petit i insignificant que sembli. Àrtemis té molts recursos psicològics per resoldre els avatars que la vida li va presentant. Es diu, i no seré pas jo qui ho negui, que moltes dones artistes, escriptores i creadores en general s’identifiquen amb les qualitats arquetípiques d’Àrtemis.

L’Antònia Sabater ha volgut identificar-se amb aquest esperit d’Àrtemis, una dona lliure i independent, i que segons la llegenda va romandre verge. Aquest fet no s’ha d’interpretar literalment sinó que la lectura és una altra: romandre fidel a la pròpia naturalesa, no trair-se. Així mateix, les fletxes que dispara aquesta deessa del bosc vindrien a significar els desitjos, accions i decisions dutes a terme al llarg de la vida. Però encara hi ha una tercera virtut, i és que Àrtemis-Diana és també una deessa protectora dels parts, la qual cosa des del punt de vista simbòlic significa sentir-se inclinat per procurar la vida, així com desenvolupar una actitud d’ajut envers els altres.

Tot això es va trobant en els versos d’Antònia Sabater, distribuïts, com he dit, en els cinc tempos musicals d’una suite poètica. I alhora que us invito molt cordialment a llegir aquest llibre que avui presentem, encara voldria afegir que amb la saviesa adquirida a través de l’experiència, l’Antònia Sabater ha sabut veure amb lucidesa els llums que es transparenten en el bosc espès de la vida. No en va s’ha identificat amb el mite d’Àrtemis, la deessa mestressa del bosc.

Teresa Costa-Gramunt
Biblioteca Manuel de Pedroso, Sant Pere de Ribes, 28-4-2015        


sábado, 2 de mayo de 2015

Próxima reunión, conferencia de Pepe Gutiérrez-Álvarez


El sábado 9 de Mayo, Pepe Gutiérrez nos hablará de una de las películas más famosas de la historia: ESPARTACO, dirigida por Stanley Kubrick y producida e interpretada por Kirk Douglas.
A la conferencia seguirá un coloquio.
Como siempre en l'Escorxador a las 19.00

Os esperamos!