TROBADA BOHÈMIA, Homenatge a Chimo Fernández de Castro i Trinchería

No era pas la primera vegada que els contertulians de la Trobada Bohèmia, també coneguda com Tertúlia del Cafè Roy de Sitges, ens reuníem per recordar a un del nostres que ja no hi era, que ens havia deixat definitivament però, això si, amb la feina feta. I, a l’igual que algun altre de feliç memòria, feina a la que entregà tota la seva vida i tot el seu esforç fins comprometre, en diverses ocasions, aquell be tant apreciat quin es, la llibertat. No fou compres perquè, com la majoria de la gent compromesa en qualsevulla causa noble, tal volta, s’avancen al seu temps i ell, en Chimo, va ser un d’aquests. Primer al Seminari, fent tota sort de preguntes incòmodes, preguntes que no tenien una resposta ni lògica ni racional i davant las quals, els ensenyants li van indicar la porta de sortida, moment gloriós en el que trobà, per primera vegada, el goig de la llibertat, llibertat de pensament i com no, sobretot d’obra, d’acció. Va intuir, des d’un inici, els perills de la praxis del sexe realitzat per nois i noies sense cap informació..., i es proposà mitigar aquella mancança, el que significà la pèrdua, un altre vegada, de la seva llibertat. Ja convertit en escriptor, el nostre amic psicòleg, sexòleg i medievalista, consagrà una bona part de la seva vida en il-lustrar-nos en aquell terreny, encara relliscós, que n’ es tot el que gira entorn de la sexualitat, i per acabar d’adobar-ho, s’endinsà en el mon de la religió per esbrinar el que hi ha de poc o gens sant dins l’intocable Biblia. Tenia de ser la seva tesina pel doctorat però, no li acceptaren. Els que, per fi, el dijous passat dia 4 ens varem poder reunir sortejant certes dificultats d’horari no previstes, varem poder retre l’homenatge merescut a l’amic i al company en la veu dels contertulians, molts d’ ells molt emocionats als que els hi va ser difícil parlar entre sanglots i no vull deixar de mencionar a Geraldine i Cesar que havíen compartit moltes hores amb Chimo, però el mes important es que l’acte fou presidit per Roser vídua del nostre amic acompanyada de la seva bonica filla Laksmi i d’ en Josep Mª, germà de l’homenatja’t i també del seu fill Iñaki. Si tots els parlament foren recompensats amb sincers aplaudiments, cal dir que el que mes ens va arribar al cor, va ser escoltar en la veu de Roser la lectura del Testament Vital que en el seu moment escriví en Chimo i que reflecteix la seva forta personalitat, sempre transparent i nítida i plenament autèntica. Foren exposades i després obsequiades unes magnífiques fotografies realitzades per el company Bartomeu en les diverses ocasions en les que ens visità Chimo i també li varem regalar a Laksmi un llibre sobre Sitges com record de la població en la que el seu pare va decidir viure tants anys. L’acte va ser organitzat per Andreu Bosch i recolzat per l’equip que actualment condueix la Trobada Bohèmia es va poder realitzar gràcies a la gentilesa d’en Josep Maria Matas Arnalot qui va permetre començar-lo extraordinàriament molt abans de l’hora habitual. d´Albert