EXCURSIÓ AL PALAU NOVELLA

Tots havíem posat moltes expectatives a l’excursió al Palau Novella. En primer lloc pel fet d’anar-hi a peu des de St. Pere de Ribes i fer els 15 km. d’anada i després de tornada i en segon lloc era tota una novetat visitar un temple budista en ple Parc del Garraf. El Palau Novella és una antiga heretat que es troba al centre del Parc Natural del Garraf a mig camí entre Begues i Sitges. Va ser adquirit per l’indià Pere Doménech Grau el 22 d’agost de 1885 qui va encarregar la seva construcció a l’arquitecte Manuel Comas Thos. L’any 1893 va declarar-se la fil.loxera i la finca es va posar a subhasta pública. Des de llavors el palau ha tingut diferents propietaris que l’han mantingut tancat sense preocupar-se del seu manteniment. El 1996 el Palau Novella es converteix en Sakya Tashi Ling, monestir de budisme tibetà gràcies als treballs de restauració de la comunitat budista la finalitat de la qual és demostrar que encara queden persones capaces de dedicar una part important de la seva vida a la recerca interior i procurar el seu benefici als demés. Lloc per tant d’espiritualitat on es realitzen tota mena de cursos d’introducció al budisme, meditació, relaxació, reiki, etc... L’excursió no deixava de ser apetible. Vam arribar a dos quarts d’onze. Trobem davant nostre un palau d’estil eclèctic, és a dir, una barreja de diferents estils . La geografia comarcal de Catalunya l’anomena “Castillo de Bambalinas” com si fos un decorat de teatre. Iniciem la visita a l’interior en grups d’unes 20 persones. Amb l’entrada ens faciliten una audioguia que un voluntari ens indica que posem en funcionament i hi escoltem abans d’entrar i durant un parell de minuts música budista. Una vegada dins el Palau el voluntari-guia tenia solament la funció de senyalar amb la mà on es trobava allò que amb l’audioguia escoltàvem. Així ens ensenya el hall les plaques de marbre on hi figuren el noms de tots aquells que van col.laborar en la construcció del Palau. Al primer pis hi ha el saló de ball amb un quadre de Baldomer Gili Roig. Davant d’aquest quadre un gran Buda voltat de ciris i flors de plàstic... El menjador és l’única peça que conserva tot el mobiliari de l’època. Una de les peces més característiques que es troba igualment al primer pis és la comuna, anomenada també “la trona”. Dintre l’eclecticisme interior cal destacar el bany àrab, especialment la vidriera de la porta i la banyera de marbre de Carrara. Finalitzem la visita a la capella catòlica que han conservat. Ens conviden tot seguit a una beguda tibetana i ens recomanen passar per l’Estupa i fer les tres o més voltes fent girar els “rodillos-de-oración” per carregar-nos d’energia positiva. Gairebé totes les persones del nostre grup vàren fer una relaxació dirigida tret de tres o quatre que ja ens havíem mig desmoralitzat en veure a l’arribada la botiga de souvenirs, les banderoles de colors que penjaven de les garites de les cantonades, a més a més, las falta de contacte amb els monjos (en vam veure uns quatre) però no parlaven amb els visitants. A tres-quarts de dues entrem al menjador i abans d’anar a la nostra la taula. una monja-budista (aquesta parlava) ens va fer un llarg discurs/aclariment en el sentit que el menjador (l’havien hagut d’engrandir per la gran quantitat de visitants que es quedaven a dinar) no era un restaurant (com nosaltres entenem) sinó un lloc per compartir el menjar a més d’un lloc de silenci. Després de dinar enfilem el camí de tornada per una ruta diferent i d’aquesta manera poder veure la cova negre (s’anomena igual que la que hi ha a Xàtiva). Varem arribar a Ribes bastant cansants, amb ganes d’arribar a casa, dutxar-nos i..... relaxar-nos. Anna M. Garriga