viernes, 29 de junio de 2012
domingo, 24 de junio de 2012
Nueva charla sobre cine en El Retiro
Este miércoles, en la velada cultural de Magda Altabella de El Retiro de Sitges, José María Alvarez volverá a hablarnos sobre cine. En esta ocasión, el tema será el cine histórico, el género que ha originado las películas más caras, los mayores éxitos y también los mayores fracasos. Que, a menudo, ha desesperado a los historiadores pero ha despertado pasión por la Historia. Y que ha fascinado al público desde los primeros tiempos del cine mudo. El miércoles, repasaremos alguno de los títulos emblemáticos del género y hablaremos sobre cómo se hace una película de historia.
miércoles, 20 de junio de 2012
I Trobada de Club de Lectura de l'Alta Penedès i Garraf a Vilafranca del Penedès
Cor Literari Garraf ha estat convidat a participar a la I Trobada de Cub de Lectura de l'Alt Penedès i Garraf a Vilafranca del Penedès.
sábado, 9 de junio de 2012
Tertúlia 2 juny, L’Art a L’Escorxador: El Barroc
![]() |
Velázques - El aguador Sevilla |
![]() |
Bernini - Éxtasis Sta. Teresa |
El historiador Pablo Torregrosa Gracia, el sábado, mediante una
exposición de algunos conceptos básicos y bastantes imágenes nos aproximó a las
claves para conocer el estilo barroco. Se centró en pintura y escultura pues en
una sola sesión no se puede entrar en el complejo mundo de la arquitectura
barroca.
A pesar de que la iglesia es el destino del 80% de los
encargos de arte, también es barroco retratos, bodegones, pintura de genero y
otras obras de carácter civil al servicio de la monarquía absoluta y la
burguesía protestaste. Pero no podemos olvidar que el barroco tiene mucho que
ver con la estrategia que establece la iglesia católica en el Concilio de Trento y su postura ante la
reforma de Lutero. Desde la iglesia se dan los cánones del arte y éstos están
condicionados para cumplir una función de adoctrinamiento. Se establece una
acción propagandística que mediante
artificios y engaño tratan de sorprender y emocionar al espectador. El arte
deja la función tradicional de instruir para pasar a ser un medio para
controlar a la sociedad.
El espectador como parte del juego teatral que propone el
barroco acaba sucumbiendo a los objetivos establecidos. Pocos espectadores
pueden escapar al influjo de obras como el “Éxtasis de Santa Teresa” de Bernini
(Iglesia Santa María de la Victor ia de Roma), los cuadros de
“las vanitas” de Valdés Leal (Hospital de la Caridad de Sevilla), las escenas de los falsos
techos de la iglesia de San Ignacio (Iglesia de San Ignacio de Roma) e incluso
obras de carácter civil como las que propone Velazquez en “Las Meninas” o “Las
hilanderas” tienen también carácter integrador.
El barroco –como nos decía el profesor Torregrosa- mediante
el uso de elementos de la realidad, expresividad, contraste, sentido
escenográfico, el claro oscuro, la eliminación de las barreras entre ilusión y
realidad, el afán por integrar el espacio, la instantaneidad y fugacidad, se
aproxima al espectador para conmoverlo.
Y así, mediante una exquisita selección de imágenes,
certeros comentarios y fina ironía, Pablo nos llevó a su escenario particular: del
gran teatro del arte.
Le agradecemos su charla, su pasión por el arte y hecho de
habernos conmovido y emocionado.
Esperamos volverle a ver pronto por L’Escorxador.
J. Ruiz Dugo
![]() |
Valdés Leal, In Ictu oculi |
![]() |
Borromini, Palacio Spada |
![]() |
Pozzo, San Inazio |
viernes, 8 de junio de 2012
Festa de la Poesia a Sitges, 15-16-17 Juny 2012
La Festa de la Poesia a Sitges arriba, aquest 2012, a la seva sisena edició. La mescla d'homenatge, festa, sitgetanisme i poesia en què s'ha convertit aquesta cita genuïna.
Els set poetes convidats entraran, tal com diuen els organitzadors de la Festa, “En vena” a través de la xeringa, imatge del cartell (que com en el darrers cinc anys és obra dels dissenyadors Edu Sentís i Viki Gallardo, de l'empresa sitgetana Pasgràfic). Una xeringa màgica, metafísica i emocional. Símbol d'un pont entre l'exterior i l'interior.
Els set poetes convidats entraran, tal com diuen els organitzadors de la Festa, “En vena” a través de la xeringa, imatge del cartell (que com en el darrers cinc anys és obra dels dissenyadors Edu Sentís i Viki Gallardo, de l'empresa sitgetana Pasgràfic). Una xeringa màgica, metafísica i emocional. Símbol d'un pont entre l'exterior i l'interior.
Els poetes s'endinsaran als carrers i als espais de la vila per recordar-nos que la Poesia existeix. L'objectiu és, un any més, posar en valor aquest gènere i agrair als poetes la seva dedicació per un art sovint desconegut.
Poetes de llargues i reconegudes trajectòries, set persones molt diferents entre si però amb la virtut comuna de l'autenticitat i la humanitat. Ells són els catalans Jordi Pàmias, Vicenç Llorca, Rosa Font i Massot, Josep Pedrals, Meritxell Cucurella-Jorba, Jordi Valls i el poeta de Santiago de Cuba Rodolfo Häsler.
(Text: Agenda Ajuntament de Sitges)
Més informació:
miércoles, 6 de junio de 2012
"CUADERNO DE NOTAS DEL VIEJO PLINIO ROMAGOSSA"
(BRILLOTINTO vuelve a enviarnos un nuevo artículo que es el inicio de un cuaderno de notas)
Martius.
Entra en la segunda década el primer siglo del nuevo milenio y
tu en la vejez.
Por ser breve y
preciso, a tu vida la resumen y encuadran dos frases de una película de
animación*:
1)
Cuando eras niño querías ser cualquiera, menos tú
mismo.
2)
Las cosas del mundo dejaron de interesarte, y el mundo dejó
de interesarse por ti.
No crees mucho en Dios, pero cuando lo poco que admite en ti su existencia hace
acto de pensamiento, también tú, como Maestro Eckhart, le pides a Dios que te
libre de Dios.
Los hombres son una
evidencia no menos increíble, y así a bulto (tú incluido), no te inspiran más
confianza.
Hay quien teme el
vacío que pueda dejar en el mundo la muerte de Dios; a ti te asusta el hoyo que
cava sin pausa el despropósito de los hombres.
*
Iunius.
En 1939, el célebre
escritor alemán Arno Schmidt, por boca del protagonista de su novela “Momentos
de la vida de un fauno”, se hacía cruces del aumento que la población mundial
había experimentado desde el edicto de César Augusto en 15 a.C.: de cincuenta
millones a dos mil quinientos millones de habitantes (“¡cincuenta veces más!”,
exclamó), cuando, según su opinión, mil millones era la cifra que razonablemente
podía tolerarse.
Hoy, siete décadas después, dicen
que nació el ser humano siete mil millones. Es más probable que lo haya hecho en
oceánica extensión de sufrimiento que en isla de dicha.
*
Antonio Martinez
Daitano
Daitano
domingo, 3 de junio de 2012
Tertulia del sábado 19 de mayo de 2012: EL HUMOR EN LA LITERATURA
José María Alvarez nos presentó el humor como un
arma de doble filo que puede gustar, ofender, desmontar, igualar… Comparto su
opinión, todas las personas tienen sentido del humor, pero no nos reímos de los
mismos temas, situaciones, frases… De su charla quisiera destacar algunos
autores que mencionó: Jardiel Poncela del que alabó su capacidad literaria para
la comedia, Fernández Florez hábil crítico de sus tiempos y cuya obra está
llena de ironía, Bergson del cual destacó La
risa un ensayo de “todo y más” y, cómo no, mi favorito (necesito
reconocerlo) Oscar Wilde, escritor, dramaturgo y poeta inglés.
Nuestra excusa compartida para hablar de humor fue
el libro de Woody Allen Cómo acabar de
una vez por todas con la cultura. Unas cuantas opiniones sobre Getting Even (1971), título inglés de la
recopilación de relatos y frase que en inglés significa “vengarse”,
“desquitarse”, dejaron claro que la sonrisa es más sutil que la risa y que hay
muchos tipos de humor. Las situaciones absurdas que muestra Allen, personalmente
tuve que situarlas en el contexto de su época y atribuirlas a su figura, su
personaje de humorista y parodista, es cierto, el humor sirve para replantearse
y tomarse de forma más llana la historia. Diversión a través del absurdo. Otros
la han practicado con menos éxito quizás, pero de manera más hábil y creativa.
No puedo separar lo que se dijo en la tertulia del
lenguaje, mi pasión, mi obsesión. Reírse es sano, catártico, anímicamente
positivo. ¿Por qué triunfa el buen humor sobre la arrogancia? En una situación extrema
ayuda más. La risa puede ayudar más al enfermo que la seriedad, la preocupación
(José Ramón explicó muy bien este hecho con una anécdota que a todos nos gustó,
cómo una enfermera a través de la palabra consiguió hacer reír a un paciente
grave y al médico: distensión oportuna).
“No hay boda sin lágrimas ni entierro sin risas”,
apacigua, sale del corazón. A todos nos hace reír la hipérbole, la exageración
(las caricaturas), la antítesis (“del poco dormir y del mucho leer se le secó
el cerebro” (esos contrastes −poco-mucho− magníficos acompañados de conclusiones
que estimulan nuestra sonrisa). Sarcasmo
es otro tipo: el término es una sustantivación del verbo σαρκάζειν (sarkázein,
'morder los labios'), derivado del sustantivo σάρξ (sarks, 'carne'), el sarcasmo puede conseguirse sólo con la
entonación que se le da una frase (se puede decir lo contrario a lo que se está
expresando). Creo que acontecerán muchas otras tertulias y lecturas después de
las recomendaciones expuestas ese día.
Otra de las conclusiones a las que nos arrastró José
María es que el humor se persigue cuando la crítica que hace a la realidad
interfiere de forma peligrosa en la política o en otras magnitudes. Polémico el
tema. La presentación de Jose Maria nos llevó a su terreno, al impacto de la
imagen, una presentación en Power Point impecable: el Joker no podía faltar, la transformación y el retoque a través de
las tecnologías tampoco. Y en cambio, el payaso Charlie Rivel, mencionado por
Pilar Sanz, y su sencillez extrema nos inundó a todos de suavidad, ternura,
sentimientos igual de valiosos y humanos. ¿Corremos demasiado? No lo sé, pero
el humor ayuda a verse a uno mismo de otra manera y aunque a veces no nos
guste, el espejo (o humor) está ahí, como la soledad al volver a casa de no sé
dónde (un viaje, el trabajo, una cena). Necesario, indispensable como el
silencio, el humor puede ser nuestro cobijo y nuestro mejor aliado (o nadie ha
pensado nunca como yo: ¡pero qué tonta eres! y a continuación le ha entrado la
risa y la sonrisa). ¡Y mira que soy seria!
Francesca Carmona Rodríguez
lunes, 28 de mayo de 2012
"Esquitxells de poesia i música", recital poètic a càrrec de Josep Mestre a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes
Divendres, 1 de Juny a les 19 hores en Josep Mestre "Peret" i els seus amics ens portaran poesia, música i canço a la Biblioteca Manuel de Pedrolo de Ribes.
En Josep Mestre ens ha autorizat a publicar un dels seus darrers poemes. La mort d'una palmera de l'hort veí per l'escarabat morrut ha estat la font d'inspiració per fer aquest poema. L'ull viu d'en Peret, sempre atent al que passa al seu voltant i la sensibilitat per la natura li ha portat a escriure aquests versos
El Pi i la Palmera
Ha mort la palmera centenària,l’arbre més alt que embellia l’hort veí,tans anys va ser la seva companyai ara, trist i sol el nostre Pi.Diuen que en les nits de lluna plena,quan més suau bufa la marinada,el nostre pi i la palmera,festejaven d’amagades.Tot mirant-se en la distancia,ella agitava els braços de palma,ell les branques de pinyes i rames.Diuen que han trobat les seves arrelsmolt fortament enllaçades, …tindran sentiment els arbres?Josep Mestre
lunes, 21 de mayo de 2012
martes, 15 de mayo de 2012
Tertulia del sábado: EL HUMOR EN LA LITERATURA
Dicen que hay personas que no tienen sentido del humor. Yo no he conocido nunca a ninguna, ni creo que
existan.
Lo que sí hay son personas que no quieren reirse. O piensan
que, aunque se tengan ganas, no está bien reirse de ciertas cosas. O quizá lo
que temen es que, si se ríen de alguien, alguien se ria de ellos.
Este sábado hablaremos de risa y humor, utilizando como base
el libro de Woody Allen ‘Como acabar de una vez por todas con la cultura’. Pero como el humor está reñido con las reglas
fijas, el debate también estará abierto a cualquier otro libro de humor que os
apetezca comentar.
Os esperamos!
Jose Maria Alvarez
sábado, 12 de mayo de 2012
El GER celebra els 40 anys
Més informació: http://entitatger.cat/
viernes, 11 de mayo de 2012
Eduard Toldrà: CANTA'M UN CONTE amb guió de David Puertas i il·lustracions de Laura Borràs.
Amb motiu del 50è aniversari de la mort d'Eduard Toldrà, en David Puertas i la Laura Borràs han fet un espectacle musical per donar a conèixer la vida l'obra del músic vilanoví: Eduard Toldrà: CANTA'M UN CONTE.
Dates i llocs d'actuació:
12 de maig: 12h. Ribes. Biblioteca Manuel de Pedrolo
18 de maig: 22h. Sitges. Teatre Prado. (Audició especial amb la Cobla Maricel)
24 de maig: 18h. Roquetes. Biblioteca Josep Pla
2 de juny: 12h. Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Armand Cardona
9 de juny: 12h. Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Joan Oliva
10 de juny: 12h. El Vendrell. Sant Salvador. Museu Pau Casals
30 juny: 12h. Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Dates i llocs d'actuació:
12 de maig: 12h. Ribes. Biblioteca Manuel de Pedrolo
18 de maig: 22h. Sitges. Teatre Prado. (Audició especial amb la Cobla Maricel)
24 de maig: 18h. Roquetes. Biblioteca Josep Pla
2 de juny: 12h. Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Armand Cardona
9 de juny: 12h. Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Joan Oliva
10 de juny: 12h. El Vendrell. Sant Salvador. Museu Pau Casals
30 juny: 12h. Vilanova i la Geltrú. Biblioteca Museu Víctor Balaguer
lunes, 7 de mayo de 2012
Centenario del Titanic en el Retiro de Sitges
El próximo miércoles dia 9 a las 6 de la tarde, en la velada cultural de Magda Altabella en el Retiro de Sitges, José María Alvarez conmemorará el centenario del naufragio del Titanic, comentando las principales películas que se han inspirado en el tema, desde las casi desconocidas versiones de los años 40 hasta la superproducción de James Cameron.
viernes, 4 de mayo de 2012
Sisè Recital Poètic del Cor Literari Garraf i homenatge a Marià Manent amb l'assistència de Roser i Fina Manent filles del poeta.
Què és poesia…?
Amb aquesta pregunta i amb la imatge del poeta homenatjat va començar el Sisè Recital Poètic de Cor Literari Garraf. José María Álvarez presentà el recital, agraí el suport de la Biblioteca Manuel de Pedrolo, la participació del grup de Poetes del Cor Literari Garraf i dels fill del poeta Marià Manent, Fina i Roser, presents a l'acte i Albert que a causa d'una malaltia no va poder assistir però donà les gràcies i envià un llibre dedicat.
La resposta a què és poesia? potser no tingui resposta o tal vegade tingui moltes. L’Antònia Sabater ha trobat una en textos de Marià Manent. Ella mateixa l’hi va posar veu i va començar convocant l’esperit del poeta.
…--qui sap?-- potser la poesia es un instrument de progrés biològic, perquè resol en harmonia els conflictes emotius i ens prepara així millor per la vida. En tot cas, el poeta, més que cap altre artista de la paraula, manipula els mots amb delícia o amb ira; sap que el llenguatge és alhora una matèria difícil, hostil de vegades, un instrument de possibilitats prodigioses. Veu el color dels mots, n’assaboreix i li plau d’escoltar els sons de la llengua en els versos nous. Visions, perfums, enigmàtics auguris i records insondables són així salvats en el fluir dels dies.
…--qui sap?-- potser la poesia es un instrument de progrés biològic, perquè resol en harmonia els conflictes emotius i ens prepara així millor per la vida. En tot cas, el poeta, més que cap altre artista de la paraula, manipula els mots amb delícia o amb ira; sap que el llenguatge és alhora una matèria difícil, hostil de vegades, un instrument de possibilitats prodigioses. Veu el color dels mots, n’assaboreix
La poesia ens espera de vegades al cor del silenci, en objectes, en éssers i concordances que inexplicablement se’ns tornen símbols i semblen condensar el misteri del món. Recordo un matí de febrer, en el parc d’una ciutat suïssa, ornat amb llargues rengleres de vells cedres. Prop meu, sota un dels cedres, s’estava un paó magnífic, una mica allunyat del tronc. Semblava conscient de la beutat de les seves plomes blaves, verdes, tornassolades; i havia posat el seu ròssec majestuós seguint exactament la direcció de la branca més baixa. Hauríeu dit que volia fer observar als vianants la innegable semblança que hi havia entre la seva cua sedosa i estilitzada i l’afiligranament ver i gris del cedre. Era, imòbil, gairebé ritual, com una metàfora silenciosa.
I vaig recordar que la poesia neix, essencialment, d’un impuls metafòric, de la complaença misteriosa del qui sent la relació profunda del éssers i les coses més discordants.
Aquell matí de febrer vaig pensar que les imatges del poeta són, en certa manera, silencioses i vives com la que l’ocell inmòbil em proposava sota el cedre. Perquè el gran privilegi i la torbadora paradoxa de la poesia és que li cal expressar amb paraules, amb les pobres paraules de cada dia, malmeses, decaigudes, oblidades de llur alba ardent, precisament *
Després l’Antònia ens va fer un tast de la poesia d’en Manent.
Tot seguit va començar el Recital dels nostres poetes:Magda Altabella , Pau Fleta, Barbara Scuderi , Jorge Aguilar (amb veu de José María Álvarez), Antònia Sabater, Raul Contreras i Eva Bassó.
MAGDA ALTABELLA
Tot seguit va començar el Recital dels nostres poetes:
MAGDA ALTABELLA
PAU FLETA
BARBARA SCUDERI
ANTÒNIA SABATER
JORGE AGUILAR (veu José M. Álvarez)
RAÚL CONTRERAS
EVA BASSÓ
Amb un fort aplaudiment els poetes i a Roser i Fina Manent, va acabar el Sisè Recital Poètic emplaçant al públic per al proper any i animant els poetes a continuar fent el seu treball: la poesia.
jueves, 3 de mayo de 2012
Michel Bellaich, Paintings/Textos 1995-2012 a La Premsa de Ribes.
OLVIDAR
He olvidado contar
El frescor del agua,
La fuerza de las piedras,
El olor del ayer,
El dolor del saber.
Eso porque me encantan,
Pasajero intermitente,
Tales sueños atrasados,
Tales hilos cortados,
Los ruidos de las piedras,
El color de las aguas,
Los olores despertados.
El projecte de protecció i restauració de la Riera de Ribes a la Biblioteca Manuel de Pedrolo
Divendres, 4 de maig a les 19 hores, conferència,
a càrrec de:
Enric Garriga, director tècnic
Adrià Gelabert, de La Vola
Jordi Roig, tècnic de Medi Ambient de Ribes
Xavier Garcia, tècnic de Medi Ambient de Sitges
Organitza: Grup d'Acció Cultural de Ribes
a càrrec de:
Enric Garriga, director tècnic
Adrià Gelabert, de La Vola
Jordi Roig, tècnic de Medi Ambient de Ribes
Xavier Garcia, tècnic de Medi Ambient de Sitges
Organitza: Grup d'Acció Cultural de Ribes
martes, 1 de mayo de 2012
Proper dissabte "El Camino de Santiago", conferència-xerrada a càrrec de Ramon Falco i Roser Gomez a l’Escorxador de Ribes.
Dissabte, 5 de maig a les 19 hores, a l’Espai Cultural l’Escorxador de Ribes.
Feia molt que volíem fer alguna activitat relacionada amb del El camino de Santiago al Cor Literari Garraf. A Ribes hi ha molta gent que ha fet el camí i alguns dels quals són veritables boixos pel camí. De fet poques trobades a Ribes poden reunir a prop de cent persones com va passar el darrer sopar de pelegrins a la Masia La Serra. Va ser en aquesta trobada que vam proposar el Ramon i la Roser de fer una xerrada a l’Escorxador. De seguida van acceptar; són activistes del camí a Ribes i arreu. Membres de l’Associació dels Pelegrins a Santiago Barcelona i porten molts quilòmetres als peus, segur que tenen moltes coses a dir i moltíssimes anècdotes per compartir amb nosaltres.
Si ets pelegrí, t’esperem dissabte a l’Escorxador per compartir les teves experiències.
Cor Literari Garraf
Cor Literari Garraf
Suscribirse a:
Entradas (Atom)