domingo, 21 de febrero de 2010

"Cafè amb sal" de Juan Carlos Borrego es presenta a l'Escorxador de Ribes"

El 6-3-2010 es presenta el llibre “Cafè amb sal” de Juan Carlos Borrego. A les 19 hores. Juan Carlos Borrego, Vilanova i la Geltru 1967, ha publicat tres llibres sobre temàtica excursionista del Penedès i El Garraf ( El Garraf i la Marina Penedesenca, 2001; L'Ordal i la depressió Penedesenca, 2004, i Guia de camp dels arbres i arbustos del Garraf, amb Pilar Carbó, 2004) diversos treballs d'investigació històrica local (La Masia Nova, 1996; Les Roquetes d'en Taran, 1999; 139 recetes de la cocina tradicional de Casariche, 2005, entre altres), col.labora en premsa comarcal i en revistes de viatges i de muntanya (Descobrir Catalunya, Vèrtex o Collado Sur) i realitza treballs de camp de mapes per a excursionistes (L'Ordal, 2007; Parc del Foix, 2008; Serra Montmell, 2009...). Cafè amb sal és la seva primera obra literària. Cafè amb sal narra la història de cinc personatges que porten fins a l'extrem les seves obsessions, les seves dèries i idees. La gelosia, l'enfrontament per l'ideari polític o el futbol, la revenja, l'amistat, la fidelitat, l'odi o l'afany de superació en el treball hi són presents. Ambientada en un refugi de muntanya imaginari situat a la Cerdanya, la trama barreja situacions del dia a dia del món dels excursionistes amb un delirant argument amb característiques de thriller. Aquesta obra ha estat guardonada amb el Premi de Novel.la Breu Ciutat de Mollerussa, 2009. (Text extret de la contraportada del llibre editat per Pagés editors)

Tertulia Literaria, 20-02, “Nada” de Carmen Laforet

Volvemos a un formato de tertulia que había dado mucho juego en el pasado, dedicar un espacio a recitar poemas, relatos cortos, recomendación de libros, películas, etc. El poeta y escritor Antonio Martínez Juárez lee un cuento de su último libro "Descuento sobre el valor del tiempo añadido" del que nos había anticipado, hace meses, algunos cuentos. También lee “El toro de Faralis”, uno de los artículos de Gustavo Martín Garzo de su libro “El hilo azul, La pasión de contar, el secreto placer de leer”. Varios tertulianos recomiendan sus últimas lecturas: “Brújula para navegantes emocionales” de Elsa Punset “El diablo” de Rober Muchambled “Nombres en la arena” de Juan Antonio Baulenas. Un libro de viajes y pasiones. “La noche de los tiempos” de Antonio Muñuz Molina. Una historia de amor que trascurre en el año previo y posteriores a la Guerra Civil. “El espía del mundo” de Guiovanni Papini. El que uno de nuestros tertulianos utiliza como libro de cabecera. Siempre es una buena opción releer a Papini. “Las hormigas ciegas” de Ramiro Pinilla. Reedición del premio Nadal de 1960 “Fin” de David Monteagudo. Primera novela de un autor del Penedès que por el efecto “boca oreja” ya está en su séptima edición. Temática suspense psicológico-fantástico que no dejará a nadie indiferente. Tras este espacio de intercambio de experiencias literarias pasamos al libro del día. Juan Ramón Chias nos introduce en la obra por haber vivido en proximidad tanto el escenario de la novela, c/ Aribau-Valencia, algunos personajes que se reflejan en la obra como a la propia autora. La mayoría de los asistentes habíamos vivido situaciones muy duras en nuestra llegada a la ciudad de Barcelona y, aunque en épocas distintas, tanto ambiente como personajes nos resultaban muy próximos. Alguien habla de la maestría de la autora para crear “ambientes atmosféricos”. La mayoría coincide en la riqueza y profundidad de los personajes y en la habilidad creativa de una autora primeriza de veintitrés años que llega a escribir una obra de esta envergadura. Se dedica mucho tiempo en discernir si la obra es de ficción o autobiográfica aunque algunos tertulianos manifestaron el escaso interés de esa cuestión en el resultado de la obra. Se pasó de puntillas por el origen en el que se nutren los creadores para dar forma a sus creaciones. Se comentó que “...la realidad que nos rodea es el tintero de donde se moja para escribir” En la actualidad “Nada” es un libro de lectura obligatoria en muchos institutos y se cree vende en torno a ocho mil ejemplares anuales. Hubo una gran participación en la tertulia y Benito, que debutaba en la difícil tarea de moderar el debate, resultó ser muy hábil para compaginar un cierto orden con el ardor verbal de algunos tertulianos. J. Ruiz

miércoles, 17 de febrero de 2010

Cicle de cinema "Mirades femenines" a Les Roquetes

Globalitza't-e organitza un nou cicle de cinema. Aquesta vagada amb motiu de la Diada Internacional de la dona Treballadora, dedicat al mon de la dona. Dijous, 25 de febrer "Quiero ser como Beckam" de Gurinder Ghadha Dijous, 4 de Març "Ellos y ellas" de Joseph L. Manquiewicz Dijous, 11 de Març "Tan de repente" de Diego Lerman Dijous, 18 de Març "El manantial" de King Vidor A la sala Polivalent de la Biblioteca Josep Pla de Les Roquetes. A les 19 hores.

lunes, 15 de febrero de 2010

25è Aniversari de la mort de Salvador Espriu

El 22 de febrer es commemora el 25è aniversari de la mort del poeta i escriptor Salvador Espriu. La seva veu i la seva poesia és el nostre millor homenatge. Salvador Espriu al I Festival de Poesia Catalana (Price de Barcelona, 1970) Direm la veritat, sense repòs, per l’honor de servir, sota els peus de tots. Detestem els grans ventres, els grans mots, la indecent parenceria de l’or, les cartes mal donades de la sort, el fum espès d’encens al poderós. És ara vil el poble de senyors, s’ajup en el seu odi com un gos, lladra de lluny, de prop admet bastó, enllà del fang segueix camins de mort. Amb la cançó bastim en la foscor altes parets de somni, a recer d’aquest torb. Ve per la nit remor de moltes fonts: anem tancant les portes a la por. Poema XXV de "La pell de brau" Marina Rosell - Si voleu escoltar Si volíeu escoltar, obriríeu la finestra. Per esglaons de cançó, veritats pugen de pressa. Al mateix cor de la nit un nou càntic començava perquè us acompanyi el pas al llindar de l’esperança. Cal cremar tot el record d’un ahir ple de tristesa a fogueres del demà que ja és temps avui d’encendre. Esguardeu sempre endavant, deixeu els plors endarrere. Aixecat del fons del mar, el sol jove vermelleja. Desvetllada pel meu crit del malson, la claror lenta, àvida de cada solc, caminava l'ampla terra.S’ajaçava pel sorral, abrillanta blanques veles. Cavalcant al llom del vent, tramuntava la carena. Dintre l’ordre de la llum vèiem resplendir la casa que miràrem de guardar quan desgovernaven lladres. L’aire duia bona olor de blat tendre, de ginesta. És salvada del perill de morir-se la rosella, Sentiu ara com el cant trossejava la cadena, la vilesa de la por que lligà la nostra llengua. Una veu, les dues mans,unes fortes mans esteses. Desperteu-vos, els obrers, car és l’hora de la feina. Desperteu-vos, gent del camp car és l’hora de la sega. Raimon - He mirat aquesta terra Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s'enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre bleixa l'aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la pluja porta l'olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan el vent es parla en la solitud dels meus morts que riuen d'estar sempre junts, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre m'envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit camp l'ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Mentre comprenien savis dits de cec com l'hivern despulla la son dels sarments, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan la desbocada força dels cavalls de l'aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.